Assuer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Canvis cosmètics
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 3:
Assuer pot referir-se a:
 
* El nom del rei de [[Pèrsia]] en el [[llibre d'Ester]].<ref>[http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Est&id24=1&pos=0&set=15&l=ca Ester 1]</ref> Normalment se li identifica com a [[Xerxes I]] de Pèrsia,<ref>[http://www.bibletexts.com/glossary/xerxes.htm Ahasuerus/Xerxes] en BibleTexts.com {{en}}</ref> encara que esta hipòtesi és rebutjada per la majoria dels estudiosos.<ref>''The Religious Policy of Xerxes and the "Book of Esther"'', Littman, Robert J., The Jewish Quarterly Review, 65.3, Jan 1975, p.145-148. [http://links.jstor.org/sici?sici=0021-6682%28197501%292%3A65%3A3%3C145%3ATRPOXA%3E2.0.CO%3B2-9] {{en}}</ref> En aquesta obra (una de les parts de la [[Bíblia]]) s'explica que Assuer va repudiar la seua esposa Vaixtí. Llavors, per intervenció de [[Mardoqueu]], es casà amb [[Ester]], una jove jueva. Quan Mardoqueu feu saber a Ester que el Primer Ministre persa, Aman, volia exterminar-lo, a ell i a tots els jueus,<ref>[http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Est&id24=1&pos=0&set=15&l=ca Ester (1,1-10,3)]</ref> la jove va posar la seua vida en perill presentant-se davant el rei Assuer sense el seu permís, però va perdre el coneixement. Assuer va reaccionar piadosament amb ella i li va perdonar la vida. Posteriorment, Ester li va contar en un banquet els verdaders plans del seu general i Assuer va desaprovar l'execució del jueus.
 
La versió grega del Llibre d'Ester es referix a ell com '''Artaxerxes''', i [[Flavi Josep]] referix que este era el nom pel qual se li coneixia entre els grecs.<ref>[http://www.jewishencyclopedia.com/view.jsp?artid=967&letter=A Ahasuerus] at the JewishEncyclopedia.com {{en}}</ref> De la mateixa manera, la [[Midrash]] d'''Esther Rabba, I,3'' l'identifica com Artaxerxes. El text Etíop l'anomena Arťeksis, generalment l'equivalent Etíop d'Artaxerxes. [[Bar-Hebraeus]] l'identifica com a [[Artaxerxes II]], una opinió fermament recolzada en el [[segle XX]] per l'estudiós [[Jacob Hoschander.]]