Segle IX aC: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
{{taula del segle|-9}}
El '''segle IX aC''' és un període que transcorre des de l'any [[900 aC]] fins al 801 aC i està marcat pel desenvolupament de les civilitzacions d'Orient i el sud del Mediterrani mentre Europa entra en l'[[Edat del ferro]].
==Política==
Segons la llegenda, l'any [[814 aC]] es funda Cartago per part de la reina Dido (coneguda sobretot per la seva aparició com a personatge a l'''[[Eneida]]''). Esdevé ben aviat una potència comercial, com altres ciutats fenícies, fent tractes amb pobles de les dues ribes de la Mediterrània. Més a l'est, Egipte continua dins l'anomenat [[Tercer període intermedi d'Egipte]], amb una guerra civil conseqüència de les inundacions i posterior crisi d'aliments. Aquesta divisió interna no impedeix el seu domini sobre la zona, on sotmet diversos regnes i controla el tràfic amb el centre d'Àfrica.
Assíria, dins el període neoassiri, ha de lluitar per mantenir la seva hegemonia a Mesopotàmia amb petits regnes, com el de [[Manna]] i amb noves potències, com el recentment unificat [[Urartu]]. El regnat d'[[Assurnasirpal II]] és dels més potents des del punt de vista militar. La submissió progressiva de [[Babilònia]] portarà a la fusió posterior de les dues cultures. Al Llevant floreixen diverses ciutats-estat a Israel i el [[Regne d'Aram]] a Damasc. A Orient, la [[Dinastia Zhou]] continua al poder a la Xina, amb guerres frontereres diverses, entre les quals destaquen les que van derrotar els hien-yun, avantpassats dels [[huns]].
La major part d'Europa entra en l'Edat del ferro, amb una transició progressiva cap a la [[Cultura de Hallstatt]]. Els pobles del sud són els més avançats. A la Península Ibèrica, Tartessos comença la seva expansió per Andalusia mentre que al Mediterrani central sorgeixen els [[etruscs]] com a nova potència. A Grècia, contínua el creixement d'Atenes, al temps que neix la seva futura antagonista: [[Esparta]].
Entre els pobles precolombins, cal destacar la [[civilització maia]], dins el període preclàssic ple, i l'auge de la [[civilització olmeca]], la qual a la nova seu de La Venta construeix piràmides i domina la regió des del punt de vista militar i cultural.
==Economia i societat==
La majoria de pobles s'organitzen entorn a ciitats-estat més o menys autònomes, que en el cas de les civilitzacions més poderoses depenen d'un rei únic que habita a la capital o la ciutat més gran. Aquestes ciutats comercien amb aliats i es defensen de les incursions enemigues, per la qual cosa afavoreixen la divisió del treball: hi ha una classe guerrera, una artesana, una agrícola (el gruix de la riquesa prové sens dubte del camp), una comercial i una sacerdotal o funcionarial, que combina funcions religioses, administratives i intel·lectuals (com els homes-jaguar olmeques, o els escribes egipcis). La piràmide social s'articular al voltant dels llinatges dels monarques, posteriorment els nobles o classes privilegiades i al final la resta del poble, que sovint comprèn serfs, esclaus i presoners de guerra que fan les tasques més feixugues.
* Expansió de la llengua protocelta a [[Europa]], amb l'edat de ferro
Linha 29 ⟶ 21:
refredament del clima
a Europa crisi econòmica, menys comerç i augment de les defenses de cada poble
| |||