Fin de siècle: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 11:
==Característiques culturals==
Per un costat, el [[positivisme]] en les [[ciències naturals]] i el [[naturalisme]] en [[literatura]] posseïen la ideologia de la [[objectivitat]] i una encoratjaven una atmosfera de [[progrès]], mentre que la [[enginyeria]] es trobava en un moment de gran avenç. [[Sigmund Freud]] es trobava investigant la [[histèria]] i les malalties mentals. D'altra banda, en molts països europeus, com l'[[Imperi Austrohongarès]], l'ordre polític i social propi de l'[[antic règim]] encara es trobava a ple funcionament. De totes formes, a tot Occident la [[revolució industrial|industrialització]] i la [[llibertat de comerç]] havien canviat a l'època les estructures de la societat en gran mesura, i l'[[Església]] havia perdut gran part de la seva influència mentre que el [[nacionalisme]] omnipresent ja representava font de conflictes.
En base a una barreja d'inseguretat i arrogància es forma el [[darwinisme social]] i la crítica duta a terme per [[Friedrich Nietzsche]] a la vida burgesa del seu temps, contra la qual defineix la figura del [[superhome]], idea que va ser defensada i apropiada parcialment per l'[[aristocràcia]]. L'historiador [[Arno J. Mayer]] descriu aquest fenomen de la següent forma:▼
▲
"Fòrmules de l'arsenal del darwinisme social i de la filosofia nietzschiana passaren entre 1890 i 1914 a l'àmbit de les altes esferes de la política i la societat a la visió del món ([[Weltanschauung]]) més extesa. Degut a les seves tendències antidemocràtiques, elitistes i militants foren perfectament adequades com eines per a la ideologia, amb les quals els elements inflexiblement reaccionaris de les classes dominants i governants per així dir-ho augmentaren i pogueren intel·lectualitzar el seu ja profund antiliberalisme."<ref>Arno J. Mayer, ''Adelsmacht und Bürgertum. Die Krise der europäischen Gesellschaft 1848–1914'', München 1984, 1984, S. 286.</ref>
| |||