Revisió del 20:56, 16 març 2012 modifica Victor M. Vicente Selvas (discussió \| contribucions) Autopatrullats 42.850 edits Ampliació ← Edició anterior		Revisió del 22:22, 16 març 2012 modifica desfés Victor M. Vicente Selvas (discussió \| contribucions) Autopatrullats 42.850 edits m →‎Efecte en les cèl·lules Edició següent →
Línia 17: En les cèl·lules animals un ambient hipertònic força l'aigua a abandonar la cèl·lula i per tant la forma de la cèl·lula es distorsiona i s'arruga, un estat conegut com [[crenació]]. En les cèl·lules vegetals l'efecte és més dramàtic. La flexible [[membrana cel·lular]] s'allunya de la rígida [[paret cel·lular]],però roman unida a la paretr cel·lular en punts anomenats [[plasmodesmata]]. La cèl·lula pren l'aparença d'un [[coixinet]], i el plasmodesmata gairebé deixa de funcionar perqué es contrau— una condició coneguda com [[plasmòlisi]]. En les cèl·lules vegetals els termes isoòonic, hipotònic i hipertònic no es poden usar amb precisió perquè la pressió exercid per la paret cel·lular afecta significativament el [[punt d'equilibri osmòtic]]. Alguns organismes han desenvolupat mètodes complicats d'eludir la hipertonicitat. Per exemple, l'[[~~Aaigua~~Aigua de mar\|aigua salada]] és hipertònica per als [[peixos]] que hi viuen. Ells necessiten una gran superfície en les seves [[brànquies]] en contacte amb aigua de mar per l'[[intercanvi de gasos]], de manera que perden aigua osmòticament cap el mar a partir de les cèl·lules branquials. Responen a la pèrdua d'aigua bebent grans quantitats d'aigua salada, i excretant activament l'excés de sal. Aquest procés es diu [[osmoregulació]]. En un ambient hipotònic, les cèl·lules animals s'inflaran fins que esclatin, en el procés conegut com [[citòlisi]]. Els [[Peixos d'aigua dolça]] [[orinar\|orinen]] constantment per evitar la citòlisi. Les cèl·lules vegetals tendeixen a resistir-se a esclatar, a causa del reforç de la seva [[paret cel·lular]], que proporciona una efectiva [[osmolaritat]]. En alguns casos de suspensions destinades a una [[injecció intramuscular]], es preferix una solució lleugerament hipotònica per tal d'augmentar la dissolució i absorció del fàrmac mitjançant l'absorció d'aigua dels teixits circumdants. ==Notes==

Tonicitat: diferència entre les revisions