VII Concili de Toledo: diferència entre les revisions

*Bisbes a Toledo. Una curiosa norma del Concili establia que els bisbes de les seus pròximes a la capital del Regne, haurien de passar un mes a l'any a Toledo, per reverenciar al rei i en honor de la seu real i consol del bisbe metropolità. La seva estada no podia coincidir amb els mesos de recol·lecció de la verema. S'ignora perquè volia tenir el rei a algun bisbe de la zona a la capital a més del metropolità. Com no es fixen els mesos que havien d'acudir (sinó sols els mesos que no devien fer-ho) podia donar-se el cas que no acudissin tots els bisbes simultàniament sinó que sols dos, un o cap havien d'estar presents (només mitja dotzena de bisbats eren pròxims a la capital; els de tota la província serien poc més de la vintena, vint-i-un -més el metropolità- segons les llistes); per tant la seva utilització com un Consell consultiu no sembla probable (hi havia uns nou bisbats en la Bètica, uns dotze en Lusitània, uns vuit a Galícia, uns catorze a la Tarraconense i set a la Narbonense, a més dels corresponents arquebisbats; alguns bisbats van poder tenir caràcter temporal, doncs la llista de tots els coneguts arriba a vuitanta-dos). Si Khindasvint desconfiava del clero i volia mantenir-lo temporalment desvinculat de les seves diòcesi, hauria estès la mesura a les altres províncies. La insistència del rei a nomenar metropolità de Toledo a [[Eugeni II de Toledo|Eugeni (II)]] al morir l'anterior metropolità [[Eugeni I de Toledo|Eugeni I]] (malgrat els precs de Brauli, que estava gairebé cec i havia confiat el govern de la seva seu al seu ardiaca) podria estar relacionada amb la mesura, si Eugeni -al qual se suposa d'una família hispano-romana de Toledo- era una personalitat d'idees pròximes a les del rei, però això sembla demostrat que no era així. Gairebé alhora el rei va nomenar bisbe a Fructuós (d'una família de l'alta noblesa a la qual va pertànyer el rei Sisenand), que deixava traslluir la seva preocupació per certs rebels; i és probable que Audax de Tarraco (que havia estat nomenat per Sisenand) tampoc fora molt favorable al rei. Potser l'elecció dels dos metropolitans es va fer a causa de la seva gran popularitat i fama de santedat i no per les seves simpaties polítiques, i la presència de bisbes en la cort fora sols per donar major realç al protocol real i metropolità, en línia amb la introducció de cerimonials més sofisticats a la cort.