Pla hipodàmic: diferència entre les revisions

Aquest tipus de pla té l'avantatge de què el seu [[parcel·la]]ment és més fàcil per la regularitat de la forma de les seves mansanes. Malgrat aquesta simplicitat aparent, aquest tipus de pla presenta alguns inconvenients, ja que prolonga la longitud dels trajectes, i augmenta la congestió de [[trànsit]] en les [[hora punta|hores punta]], donada la dificultat per accedir al [[centre urbà]] o a la perifèria ràpidament, per evitar la qual cosa es pot complementar amb carrers "[[diagonal]]s". Tampoc no permet una bona visibilitat en l'encreuament dels seus carrers, problema que es pot solucionar amb els [[xamfrà|xamfrans]]. D'altra banda, no és adequat en ciutats de topografia abrupta, tanmateix, el fort pendent dels carrers de [[San Francisco]] (un exemple dels més coneguts), és un inconvenient que constitueix, precisament, un dels encants d'aquesta ciutat.<ref>[http://club.telepolis.com/geografo/ Tipus de plans urbans], en la web de Geografia de Santiago Pastrana.</ref > Hi ha exemples de pla ortogonal en l'[[Edat Antiga]] (ciutats [[Període hel·lenístic|hel·lenístiques]] i les que van sorgir d'un [[campament romà]]), a la [[Edat Mitjana]] ([[Bastida (vilanova)|bastides]] franceses), [[Edat Moderna]] ([[ciutat colonial espanyola]]) i Edat Contemporània ([[Eixample (urbanisme)|eixample]]s urbans espanyols, [[Pla Haussmann]] a París).