Valent: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m retocs
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 19:
Sota l'emperador [[Julià l'Apòstata]] era un dels ''domestici''. El seu germà el va fer emperador d'Orient el [[28 de març]] del [[364]]. Els seus col·laboradors principals foren el prefecte Sal·lusti i els generals Lupicí, Víctor i Arinteu. Per una llei de [[16 de desembre]] del mateix any va prohibir el costum de donar regals als que portaven alguna noticia important a les províncies com la proclamació d'un emperador o el inici del consolat. Encara aquest any els gots van aparèixer a [[Tràcia]] però es van retirar segurament per diners.
 
La primavera del [[365]] va deixar [[Constantinoble]] i va anar a [[Àsia Menor]]; era a [[Cesarea de Capadòcia]] el juliol quan es va produir el gran terratrèmol que va assolar la regió. La revolta de [[Procopi (emperador)|Procopi]] parent de [[Julià l'Apòstata]], va posar el seu tron en perill (proclamació de Procopi el [[28 de setembre]] de [[365]] a [[Constantinoble]]); els seus suports eren importants i nombrosos però l'arribada de Valent a [[Àsia Menor]] amb un potent exèrcit va aconseguir derrotar a Procopi a ''Thyatria'' (Brega), el que va motivar que Procopi fos abandonat pels seus partidaris i lliurat a Valent que va executar al rebel el [[27 de maig]] del mateix any; sembla que va tractar amb clemència als seus partidaris segons [[Temisti]] ([[Ammià Marcel·lí]] i [[Zòsim]] diuen que va executar persones innocents); va ordenar destruir les muralles de [[Calcedònia]] en càstig per la participació de la ciutat a la revolta, però pels precs dels representants de [[Nicea de Bitínia|Nicea]], [[Nicomèdia]] i Constantinoble es va acontentar finalment de destruir una petita part (que seguidament fou reconstruïda). En aquest temps va millorar el servei de subministrament d'aigua a Constantinoble amb la construcció d'un aqüeducte.
 
== Guerres amb els gots ==
Línia 29:
 
== Administració de l'Imperi ==
El [[370]] es produïa una persecució d'arrians pels catòlics a Constantinoble, i els catòlics van enviar una delegació de vuit eclesiàstics a Valent que en aquell moment era a Nicomèdia. Es diu que Valent va ordenar la mort dels vuit delegats, orde que fou executada per Modest, prefecte del pretori, que els hauria posat en un vaixell que fou portat a alta mar, i allí incendiat. Aquell mateix any la fam va assolar [[Regió de Frígia|Frígia]].
 
El [[371]] l'emperador era a Constantinoble, i després va anar a Cesarea de Capadòcia on segurament va passar el hivern (371-372). En aquest temps el seu únic fill es va posar malalt i va demanar auxili al bisbe de Cesarea, [[Basili de Cesarea|Basili]], que li va prometre que el noi es recuperaria si l'emperador era batejat per eclesiàstics catòlics; però Valent només va acceptar el bateig per eclesiàstics arrians, i el noi va morir poc després. Durant la seva estada a Capadòcia va dividir la província en dues i va fer a [[Tiana]] la capital de [[Capadòcia Segona]] (''Capadòcia Secunda''), mentre Cesarea romania capital de la [[Capadòcia Primera]] (''Capadòcia Prima'').
 
== Guerra amb Pèrsia ==
El [[372]] el prefecte Modest i el general Arinteu foren cònsols. Arinteu era un home de gran altura, perfecta forma i gran coratge, valentia i habilitat militar. El [[13 d'abril]] del [[372]] Valent va arribar a [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] per dirigir la guerra contra [[Sapor I]] de [[Pèrsia]]; sembla que en el tractat entre Sapor i Jovià s'havia inclòs [[Armènia]] però el rei persa volia dominar el país i vers el [[368]] havia deposat al rei [[Arshak II d'Armènia]] i annexionat el regne. [[Pap d'Armènia]], fill d'Arshak, que va poder fugir a la [[Còlquida]], va demanar l'ajut romà, que el [[370]] li va enviar al comes Terenci que el va ajudar a tornar a Armènia però Sapor va enviar tropes a Armènia i Pap es va haver de refugiar a les muntanyes ([[371]]). El [[372]] Valent va enviar a la zona al general Arinteu. Els romans van expulsar als perses i Pap, retornat de la Còlquida, restaurat al poder i proclamat rei. El rei persa va amenaçar amb un atac però va arribar el hivern i no s'havia fet res, excepte petits avanços de Valent cap a [[Regió de Mesopotàmia|Mesopotàmia]].
 
El [[373]] perses i romans es van enfrontar, els romans dirigits pel comes [[Trajà (general)|Trajà]] i el comes Vadomar (un antic rei dels [[alamans]]); l'escenari de la lluita fou Mesopotàmia i els perses foren derrotats i es va acordar una treva, retirant-se els perses a [[Ctesifont]]. Valent va passar el hivern (373-374) a Antioquia.
 
En aquest hivern es va produir una conspiració per assassinar a l'emperador, segons es creu formada principalment per pagans; va circular el rumor, cimentat en endevinacions i màgia, que una persona el nom del qual començava per ''Theo'' seria el successor de Valent i es va identificar aquesta persona com Teodor, el notari o secretari de l'emperador. La conspiració fou descoberta i Teodor i altres implicats foren executats incloent alguns que eren innocents; [[Sozomen]] diu que l'emperador va fer matar a totes les persones de rang que tenien un nom començant per ''Theo'', i que per això va morir el general Teodosi pare del futur emperador del mateix nom (que fou executat a [[Cartago]] el [[376]]) però tot això és poc probable; entre els executats Màxim, antic mestre de Julià l'Apòstata, Simònides, Hilari i altres. Els llibres de màgia que es van trobar foren cremats. En aquest any el rei Pap d'Armènia fou cridat a [[Cilícia]] on va romandre de fet presoner, però es va escapar i va tornar al seu regne si be va romandre lleial a Roma; una mica després Valent va ordenar el seu assassinat a Trajà, el comandant de la força romana a Armènia ([[374]]).
 
El [[375]] es van produir noves negociacions de pau amb els perses però després de mesos discussions no es va arribar a res. Tot l'any l'emperador va restar a Antioquia sense preocupar-se de l'administració de l'Imperi i deixant el govern en mans de ministres que en la major part van aprofitar per enriquir-se.
Línia 70:
 
<br clear="all" />
{| align="center" cellpadding="2" border="0" width=400 style="border: 1px solid #2F4F4F"
|-
| colspan=3 align="center" bgcolor="#C160DA"|'''[[Llista d'emperadors bizantins|'''Emperador de l'Imperi Bizantí <small>o</small> Basileus''']]
|-
| width="30%" align="center" bgcolor="#C160DA"| ''Precedit per''<br />'''[[Jovià]]''' <br />([[363]]-[[364]])
| width="40%" align="center" bgcolor="#891E9A"| '''[[Fitxer:Meister von San Vitale in Ravenna 004.jpg|40px|Emperador bizantí]]<br /><span style="color:#D3D009;">'''Valent''' ([[364]]-[[378]])</span>'''
| width="30%" align="center" bgcolor="#C160DA"| ''Succeït per''<br />'''[[Teodosi I el Gran]]''' <br />[[379]]-[[395]]
|}