Gran Salt Endavant: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot:Desambiguació assistida: Autonomia - Canviant enllaç(s) per autonomia jurídica
m →‎Conseqüències: Barbarismes
Línia 22:
A pesar d'haver estat relegat a funcions més simbòliques, Mao continuava sent el màxim líder del partit, com es demostraria per la seva feroç resposta a l'única crítica frontal que va rebre durant la reunió de Lushan. El [[Mariscal (rang)|mariscal]] [[Peng Dehuai]], ministre de defensa i heroi de la [[Guerra de Corea]] va criticar obertament Mao. En veure's atacat, Mao va acusar Peng Dehuai d'oportunista i dretà i va provocar la seva destitució. D'aquesta forma, Mao demostrava que encara era la màxima autoritat en el partit. Anys més tard, la marginació soferta en ser apartat de la gestió de govern seria contestada per Mao mitjançant el llançament d'una nova campanya de mobilització ideològica: la [[Revolució Cultural]], amb la qual Mao recuperaria el poder total.
 
Els efectes negatius del Gran Salt Endavant es van seguir manifestant durant els anys següents. El [[1960]] es van donar a més una sèrie de desastres naturals que van agreujar la situació. La mortandadmortandat provocada per aquesta situació només va poder comprovar-se anys després, una vegada aixecada la prohibició de publicar estadístiques [[demografia|demogràfiques]]. Xina no va recuperar les xifres de producció agrícola i industrial anteriors a [[1958]] fins a [[1964]].
 
== Bibliografia ==