Henry Murger: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
isbn incorrecte |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 1:
{{Infotaula Persona
|nom
|imatge
|peu
|nom_naix
|data_naix
|lloc_naix
|data_mort
|lloc_mort
|coordenades_lloc_enterrat =
|nacionalitat = {{FRA}}
|altres_noms =
|conegut_per = La lletra de l'opera ''[[La Bohème]]''
|ocupació
|fills
|pares
|signatura
|lloc_web
}}
'''Henry Murger''' ([[París]], [[27 de març]] de [[1822]] - [[28 de gener]] de [[1861]]) fou un escriptor francès.
El seu pare natural de [[Savoia]], era un trist porter que exercia de sastre de portal, i si el jove Henry rebé alguna educació, fou degut a l'energia de la seva mare, que aspirava pel seu fill a un millor previndré que el de remenar draps usats, i a la protecció d'un dels llogaters de la casa, l'acadèmic Jouy, que li aconseguí el càrrec de secretari prop del comte [[Lleó Tolstoi]], diplomàtic rus encarregat de tenir al seu govern al corrent de la literatura francesa.
Fins el [[1848]] Murger desenvolupà aquesta plaça amb un sou de 40 francs, que s'elevà a 50, però morta la seva mare i foragitat de casa seva pel seu pare, que no li perdonava haver preferit la ploma a les estisores, es refugià en unes golfes, entrant de ple en la vida bohèmia, que no tenia d'abandonar fins la seva mort, i on recollí les dades per l'obra que portà el seu nom a la posteritat.
Línia 26:
Vivint de miracle, envoltat de joves que comptaven amb els mateixos pocs recursos que ell i amb els que fundà la societat dels "Bevedors d'aigua", es dedicà a la literatura, escrivint en diaris de moda, en revistes infantils i fins hi tot a ser redactor en cap d'un diari òrgan dels "barreters", titulat ''El Castor'', del qual en parla en el seu ''Vida de Bohèmia'', tot això alternat amb freqüents estances a l'hospital, on el portava una malaltia produïda per passar-se les nits en vetlla. Però seguí, fins que va tindre la inspiració de portar uns versos a [[Arsenio Houssaye]], que els hi acceptà amb la condició de que escrivís articles en prosa per al sèu diari ''L'Artiste'', on aparegué poc temps després una fantasia titulada ''Amours d'un grillón et d'une étincelle'', comparable a les millors de [[Charles Nodier]] i [[Alfred de Musset]], que foren els seus mestre verdaders.
Des d'aquest moment se li començaren a obrir les portes de totes les redaccions, publicant en ''El Corsaire'' les seves primeres ''Scenes de la vie de Bohême'', que el [[1849]] reuní en volums, aconseguint un gran èxit que augmentà, si cap, al transformar-la en drama, amb col·laboració amb [[Barriére]], amb el títol ''Vie de Bohème'' ([[1851]]). Aquesta obra, que ha fet perdurar la fama del seu autor té el seu major m`rit en haver estat viscuda, doncs Murger es retratà a si mateix en "Rodolfo", així com amb els noms de "Colline" i "Schaunard" retrata al filosof [[Jean Wallon]] i a [[Alexander Schaune]], podent afirmar que no hi ha un sol personatge de la seva obra que no fos copiat del natural i ni una sola
Una altra causa d'èxit fou la d'aparèixer en un moment favorable, quan el públic ja estava fastiguejat de les inacabables novel·les d'aventures extraordinàries i per tant acollí, amb fruïció aquells bonics i curts esborranys, amb personatges plens de simpatia que es movien en un mitjà nou atraient.
Malgrat que col·laborava en la ''Revue de Deux Mondes'' i no tenia de fer cap esforç per a col·locar els seus articles i novel·letes, i el Teatre Francès l' havia obert les portes, no canvià radicalment la seva vida pasant tant sols de la misèria a una mitjania més o menys modesta.
| |||