Diferència entre revisions de la pàgina «Vegetació de l'Antàrtida»

m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
==Subdivisió fitogeogràfica==
 
L'Antàrtida es pot dividir en tres zones [[Fitogeografia|fitogeogràfiques]] (continental, marítima i periantàrtica (Stonehouse, 1989). La continental és d'alta latitud i la climàticament més severa. La costa nord-oest de la península antàrtica i les seves illes associades incloent-hi illa King George, Shetlands del Sud, Illes Sandwich i Orkney, i Peter I Øy) tenen un clima marítim antàrtic relativament suau. Fora de la zona marítima la resta de vegetació no vascular està limitada a unes poques zones rocoses al llarg de la costa, les [[Valls seques]] i els [[nunatak]]s de l'interior.(Hansom & Gordon 1998). Aquestes àrees continentals estan considerades [[Desert polar|deserts polars]] i la precipitació anual és de menys de 100 mm, la majoria en forma de neu excerbant l'extrema aridesa. Algunes zones marítimes tenen relativament una extensa vegetació que ha donat lloc a molts estudis de recerca científica són: Regió de les illes Windmill, Terra de Wilkes, Illa Ross, Terra de Victòra i Illa Signy.<ref>S.A. Robinson p 8</ref>
==Caràcterístiques de la flora==
 
La majoria de la vegetació la componen plantes [[Criptògama|criptògames]] com són els [[briofitins]] (molses) [[líquen]]s i [[Alga|algues]] que constitueix un dels ecosistemes més simples del món amb les mínimes interaccions entre ells.<ref>A. S. Robinson et al p.4 </ref>
 
Malgrat les limitacions pel creixement les molses s'han trobat tan al sud com la latitud 84º S<ref>Filson &5 Willis 1975; Wise & Gressitt 1965</ref> (a només 6 graus de latitud del Pol Sud) mentre que s'han vist encara els seus [[esporòfit]]s reproductius a la latitud de 77° 55' S<ref>Seppelt et al. 1992</ref> També es troben algues chasmoendolítiques que només es troben en escletxes de les roques, aquestes algues es troben sobretot en la costa i localment poden ocupar el 20% de la superfície de les roques.<ref>Hansom &
11 Gordon 1998; Longton 1985</ref>
 
851.856

modificacions