Llengua llemosina: diferència entre les revisions

La romanística durant el segle XIX i XX va anar desmuntant la identitat entre [[occità]] i [[català]] i el terme '''llemosí''' caigué en desús per la seua inexactitud històrica, filològica i per motius ideològics. Fora de les universitats, [[Gaspar M. de Jovellanos]], des de l'exili a Mallorca, a principi del s. XIX, ja havia anunciat que prest es tornaria dir "català". El 1855, el menorquí [[Josep Maria Quadrado]] criticà l'ús del nom "llemosí". El seguiren els catalans [[Manuel Milà i Fontanals]], principal especialista en la literatura trobadoresca (1858) i el gramàtic [[Antoni de Bofarull]] ([[1864]]). Mentrestant, el valencià [[Vicent Wenceslau Querol i Campos]] titulà una obra seva ''Rimes catalanes'' (1877) i el mallorquí [[Jeroni Rosselló]], una altra, ''Poetes balears. Setgle XIX. Poesies d'autors vivents escrites en català'' (1873). [[Marcelino Menéndez Pelayo]], que havia usat el nom de llemosí, el [[1889]] defensà el de català.