Fets de Prats de Molló: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
|||
Línia 6:
Un cop reunits, l'estratègia marcava caure per sorpresa per sobre la capital de la [[Garrotxa]] per atacar les casernes de la [[Guàrdia Civil]] i dels carrabiners de l'exèrcit espanyol. En aquest moment, aprofitarien l'acció per difondre la notícia de la nova proclamació de la [[República Catalana]] mitjançant una emissora que ells mateixos transportarien. S'esperava que, en rebre la notícia de l'operació, el poble català se sublevés contra l'Estat espanyol. Posteriorment, es marxaria cap a les [[Guilleries]] on s'instal·laria el campament base i es prosseguirien les operacions.
La idea sembla que va ser del propi Macià, qui havia estat coronel de l'exèrcit espanyol, i la decisió de dur-la a terme la va prendre la direcció d'Estat Català a l'exili francès, que era repartida en tres llocs. A [[Bois-Colombes]] ([[Alts del Sena]]) hi era [[Ventura Gassol i
Van intentar formar una mena d'exèrcit d'[[Estat Català]] amb desertors de l'exèrcit i exiliats. Per al seu finançament, el [[23 d'abril]] del [[1925]] Macià va emetre l'[[Emprèstit Pau Claris]] (8.750.000 pessetes) que fou finançat pels catalans d'Amèrica. Macià nomenà com a lloctinents [[Josep Bordas de la Cuesta]] per a les qüestions polítiques, [[Josep Carner i Ribalta]] i [[Ventura Gassol i Rovira]] per a les de propaganda, [[Josep Rovira i Canals]], Martí Vilanova, els germans Morella, Joaquim Carrió, Roc Boronat i Ferran Arqués per a les militars. A l'interior s'encarregaven de captar voluntaris [[Jaume Aiguader i Miró]] i [[Amadeu Bernadó i Calcató]].
Línia 20:
El 15 de novembre uns 86 reclutats foren deportats a [[Bèlgica]] i 42 més foren detinguts per a ser jutjats, dels quals nou eren italians. Finalment, però, només 17 foren duts a París per ser jutjats: el propi Macià, [[Josep Bordas de la Cuesta]], Roc Boronat, [[Josep Carner i Ribalta]], Ernest Dalmau, Josep Esparç, [[Ventura Gassol i Rovira]], Josep Moragues, els germans Josep Lluís i Pere Morella, [[Abelard Tona i Nadalmai]], [[Josep Rovira i Canals]], Arturo Rizzoli, [[Martí Vilanova]], [[Josep Fontbernat i Verdaguer]], [[Ramon Fabregat i Arrufat]] i A. Coromines.
Tots 17 foren processats el 20 i el [[22 de gener]] del [[1927]] a [[París]]. El seu advocat defensor fou [[Henri Torrès]]. Macià se'n va declarar únic responsable i va fer una declaració de principis en nom de tots, basada ens els principis d'independència, democràcia i revolució. Això va donar al procés molt de ressò, de manera que féu conèixer arreu d'[[Europa]] el problema de Catalunya i la figura de [[Francesc Macià]], qui assolirà el lideratge del [[nacionalisme català]]. Finalment, tant Macià
== Enllaços externs ==
| |||