|
'''Castella la Vella''' és una regió històrica [[Espanya|espanyola]] que comprenia el territori que després va correspondre a les províncies de [[província de Santander|Santander]] (des de [[1982]] [[Cantàbria]]), [[Província de Burgos|Burgos]], [[província de Logronyo|Logronyo]] (des de [[1980]] [[La Rioja (Espanya)|La Rioja]]), [[Província de Sòria|Sòria]], [[Província de Segòvia|Segòvia]] i [[Província d'Àvila|Àvila]], a la qual alguns tratadistastratadistes afegixen [[Província de Valladolid|Valladolid]] i [[Província de Palència|Palència]].
Els seus orígens estan en la [[Castella]] històrica que es va formar en el [[segle IX]] en la zona compresa entre les actuals [[Cantàbria]], [[Àlaba]] i Burgos. En el [[segle XVIII]], [[Carles III d'Espanya|Carles III]] assignava a l’anomenatl'anomenat regne de Castella la Vella les províncies de Burgos, SoriaSòria, Segòvia, Àvila, Valladolid i Palència. El [[Divisió territorial d'Espanya en 1833|reial decret del 30 de novembre de 1833]], reforma de [[Javier de Burgos]], va posar les bases de la [[Províncies d'Espanya|divisió en províncies]] que amb algunes modificacions ha arribat fins als nostres dies; en aquest decret es disgreguen de la província de Burgos dues províncies de nova creació, Logronyo i Santander que se sumen a Castella la Vella
Un altre reial decret de [[30 de novembre]] de [[1855]], que dividia Espanya en 49 províncies, assignava les províncies de Valladolid i Palencia a les províncies que conformaven l'antic [[Regne de Lleó]], quedant a Castella la Vella únicament les de Santander, Burgos, Logronyo, SoriaSòria, Segòvia i Àvila. Aquesta divisió, que va sofrir altres intents de reforma durant el XIX, és la qual ha perdurat en els llibres i enciclopèdies des de mitjans de el [[segle XIX]] fins a superada la segona meitat de el [[segle XX]]. Per exemple les primeres edicions de l’Espasal'Espasa, les primeres de la ''Enciclopèdia Britànica'' i la popular enciclopèdia escolar Álvarez establien aquesta divisió de províncies entre Castella la Vella i Lleó.
Amb l’l'[[Estatut d'Autonomia de Castella- i Lleó]] de [[1983]], Castella la Vella va perdre bona part de la seva identitat, en, per una banda, integrar-se políticament juntament amb [[Lleó (regió)|Lleó]] en un ens superior, i d'una altra, alen perdre en favor d'autonomies provincials dues dels seus components: Santander i Logronyo, que van passar a constituir les comunitats autònomes de Cantàbria i La Rioja, respectivament.
|
