Tirso de Molina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: oc:Tirso de Molina |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona
| nom
| imatge
| peu
| data_naix
| lloc_naix
| data_mort
| lloc_mort
| altres_noms =
| conegut_per =
| ocupació
}}
'''Tirso de Molina''', [[pseudònim]] de fra '''Gabriel Téllez''', ([[Madrid]], [[1579]] - [[Almazán]], [[12 de març]] de [[1648]]), va ser un [[dramaturg]], [[poesia|poeta]] i narrador [[Espanya|espanyol]] del [[Literatura barroca|Barroc]].
Línia 27:
Segons el seu propi testimoni en el [[pròleg]] a la ''Tercera Part'', sens dubte una mica exagerat, n'hauria escrit cap al 1634 unes tres-centes o quatre-centes. L'atribució d'algunes presenta, no obstant, tots els ingredients del més intricat dels trencaclosques bibliogràfics. L'obra dramàtica de Tirs de Molina es caracteritza per l'enorme complicació dels seus [[argument]]s, que a vegades es fan molt difícils de seguir, com en el cas de ''Don Gil de las calzas verdes''; posseeix, no obstant, el secret de l'[[intriga]] i sap com interessar a l'espectador. Els seus personatges posseeixen una profunditat [[psicologia|psicològica]] major que en altres dramaturgs de l'època i els seus caràcters femenins destaquen sovint a les seues obres, com per exemple la reina [[Maria de Molina]] en ''La prudencia en la mujer''. Altres vegades solen ser increïblement embolicadors i intrigants (el prototip d'aquests seria, per exemple, la Marta de ''Marta la piadosa''), de manera que sempre saben eixir-se'n amb la seua i disposen de recursos per a sortir-se'n de les situacions més complicades, la qual cosa es testimoni de l'enginy del frare mercedari.
Va destacar sobretot en la comèdia: ''Marta la Piadosa'', ''Por el sótano y el torno'', ''Don Gil de las calzas verdes'', ''La villana de Vallecas'', i en la [[comèdia palatina]]: ''El castigo del penseque'', ''El amor médico'' i sobretot ''El vergonzoso en Palacio''. Va conrear també les obres religioses, tant ''[[auto sacramental|autos sacramentales]]'' (''El colmenero divino'', ''Los hermanos parecidos'', ''No le arriendo la ganancia'') com els drames [[hagiografia|hagiogràfics]] (''Santo y sastre'', la trilogia ''La santa Joana'');
Va escriure a més dues miscel·lànies, ''Los cigarrales de Toledo'' (1621) i ''Deleitar aprovechando'' (1635), on tenen cabuda la [[novel·la cortesana]], les peces dramàtiques i els poemes de distinta temàtica.
|