Tirso de Molina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: oc:Tirso de Molina
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 1:
{{Infotaula persona
| nom = Tirso de Molina
| imatge = Fray Gabriel Téllez, Tirso de Molina.jpg
| peu =
| data_naix = <!-- {{Data naixement|AAAA|MM|DD}} o {{Data naixement i edat|AAAA|MM|DD}} -->1579
| lloc_naix = Madrid
| data_mort = <!-- {{Data defunció i edat|aaaa|mm|dd|1648|3|12}} -->12 de març de 1648
| lloc_mort = Almazán
| altres_noms =
| conegut_per =
| ocupació =
}}
'''Tirso de Molina''', [[pseudònim]] de fra '''Gabriel Téllez''', ([[Madrid]], [[1579]] - [[Almazán]], [[12 de març]] de [[1648]]), va ser un [[dramaturg]], [[poesia|poeta]] i narrador [[Espanya|espanyol]] del [[Literatura barroca|Barroc]].
Línia 27:
Segons el seu propi testimoni en el [[pròleg]] a la ''Tercera Part'', sens dubte una mica exagerat, n'hauria escrit cap al 1634 unes tres-centes o quatre-centes. L'atribució d'algunes presenta, no obstant, tots els ingredients del més intricat dels trencaclosques bibliogràfics. L'obra dramàtica de Tirs de Molina es caracteritza per l'enorme complicació dels seus [[argument]]s, que a vegades es fan molt difícils de seguir, com en el cas de ''Don Gil de las calzas verdes''; posseeix, no obstant, el secret de l'[[intriga]] i sap com interessar a l'espectador. Els seus personatges posseeixen una profunditat [[psicologia|psicològica]] major que en altres dramaturgs de l'època i els seus caràcters femenins destaquen sovint a les seues obres, com per exemple la reina [[Maria de Molina]] en ''La prudencia en la mujer''. Altres vegades solen ser increïblement embolicadors i intrigants (el prototip d'aquests seria, per exemple, la Marta de ''Marta la piadosa''), de manera que sempre saben eixir-se'n amb la seua i disposen de recursos per a sortir-se'n de les situacions més complicades, la qual cosa es testimoni de l'enginy del frare mercedari.
 
Va destacar sobretot en la comèdia: ''Marta la Piadosa'', ''Por el sótano y el torno'', ''Don Gil de las calzas verdes'', ''La villana de Vallecas'', i en la [[comèdia palatina]]: ''El castigo del penseque'', ''El amor médico'' i sobretot ''El vergonzoso en Palacio''. Va conrear també les obres religioses, tant ''[[auto sacramental|autos sacramentales]]'' (''El colmenero divino'', ''Los hermanos parecidos'', ''No le arriendo la ganancia'') com els drames [[hagiografia|hagiogràfics]] (''Santo y sastre'', la trilogia ''La santa Joana''); bíblics (''La mejor espigadora'', sobre la història de Ruth, ''La vida y muerte de Herodes'' o ''La venganza de Tamar'') i teològics (''El condenado por desconfiado''); també hi ha incursions teològiques en drames morals com la seua obra mestra ''El burlador de Sevilla y convidado de piedra'', sobre el [[mite]] de [[Don Juan]].
 
Va escriure a més dues miscel·lànies, ''Los cigarrales de Toledo'' (1621) i ''Deleitar aprovechando'' (1635), on tenen cabuda la [[novel·la cortesana]], les peces dramàtiques i els poemes de distinta temàtica.