Villehardouin: diferència entre les revisions

Dels altres set germans de Joan de Brandonvillers, quatre (Roscelí, Vilà, Emelina i Alix) foren religiosos; Godofreu I de Villehardouin (+ entre 1213 i 1218) fou senyor de Villehardouin i de Villy; Guiu de malnom "el Tord" (+ abans de 1223) fou senyor d'Onjon; i Gautier (+ vers 1200) no consta amb cap càrrec.

[[Isabel de Villehardouin]] es va prometre ([[1267]]) amb Andrònic Paleòleg fill de l'emperador Miquel VIII; els barons francs es van oposar el matrimnoni que haguera entregar Acaia al príncep grec (que el [[1282]] fou l'emperador Andrònic II); el contracte es va trencar i es va casar el [[1271]] amb Felip de Sicília o Nàpols, fill de Carles I de Nàols i de Beatriu de Provença (del casal de Barcelona); l'acord establia que el principat passaria a la casa d'Anjou tant si hi havia fills com si no. Es va casar en segones noces el [[1289]] amb Florenci d'Hainaut (+1297) Stadholder of [[Zelanda]], senyor de Braine-le-Comte i de Hal (a Hainaut) fill del comte Joan I d'Hainaut, a proposta dels barons a [[Carles II de Nàpols]] per tenir un batlle permanent pel govern d'Acaia que fins aleshores erten nomenats pel rei i que en endavant seria Florenci, proclamat príncep el [[1289]]. I en terceres noces es va casar el 1301 amb Felip de Savoia, senyor de Piemont, fill de Tomas III [[comtat de la Mauriena|comte de la Mauriena]] i marquès de [[Piemont]], reconegut príncep el [[23 de febrer]] de [[1301]], sent deposat pel rei el [[5 de juny]] de [[1306]]; Isabel se'n va separar el [[1307]]. Amb el segon marit va tenir una filla, [[Matilde d'Hainaut]], i amb el tercer tres filles , Maria (+1308), Margarita (+1371, els seus hipotetics drets a Acaia els va cedir al seu germanastre Jaume de Piemont) i Alícia (+1368).

[[Matilde d'Hainaut]] (+ a [[Aversa]] el [[1331]]) dotada amb la castellania de [[Kalamata]]. El [[1313]] [[Felip de Tàrent]] va cedir els seus drets a Acaia a favor de la seva filla amb la condició de que aquesta els aportés al seu (segon) marit (Lluís de Borgonya) i si aquest moria abans i no hi havia fills només el gaudiria de manera vitalícia i a la seva mort tornaria a la casa de Borgonya. Després Felip de Tàrent la va forçar a un tercer matrimoni que ella refusava i es va negar a transferir els drets al principat d'Acaia al seu tercer marit demanant ajut a [[Venècia]] i a la casa de Borgonya i finalment va revelar un matrimoni secret. La seva herència fou confiscada per Robert rei de Nàpols per trencar la condició del contracte matrimonial de [[1289]] de la seva mare, que requeria el permís del rei per qualsevol matrimoni. Matilde fou empresonada a Nàpols. Abans de morir, i no tenint fills de cap dels matrimonis, va cedir tots els seus drets al seu cosí [[Jaume II de Mallorca]]. Es va casar per primer cop el [[1304]] amb [[Guiu II d'Atenes]] (Guiu de la Roche) que va morir el [[1308]]; el 1309 fou promesa a [[Carles de Tàrent]], fill de [[Felip de Tarent]], que va morir en la batalla de [[Montecatini]] el [[29 d'agost]] de [[1315]] i amb el que no es va va arribar a casar; casada el [[1313]] amb Lluís de Borgonya, fill del duc [[Robert II de Borgonya]], que va rebre els drets plens a Acaia; va desembarcar a [[Patres]] l'abril del [[1316]] i va derrotar al seu rival [[Ferran de Mallorca]] a [[Manolada]] el [[5 de juliol]] de [[1316]] però va morir el [[2 d'agost]] de [[1316]] suposadament enverinat per Giovanni Orsini comte de [[Cefalònia]]; es va casar en terceres noces el [[1318]] a Joan de Sicília comte de Gravina, fill de [[Carles II de Nàpols]] però el matrimoni fou annul·lat el [[1321]] per manca de consumació; en secret es va casar amb Hug de La Palice i quan es va descobrir Joan de Sicília va considerar que aquest incompliment li donava dret al principat i va sortir de Brindisi el gener de [[1325]] per reclamar el territori amb el suport dels [[Acciaiouli]]; però els francs controlaven ara només una petita part del territori original i no va poder conquerir Karytaina i finalment el [[1326]] va tornar a Itàlia i va cedir els seus drets al seu nebot Robert el [[17 de desembre]] de [[1332]] a canvi dels drets de Robert al regne d'[[Albània]] i el [[ducat de Durazzo]].

La branca té com origen a Vilà I d'Aulnoy, un membre de la família Villehardouin, del que no es coneix qui era el pare o si tenia germans. Consta que fou mariscal de Romania (Grècia) el febrer de [[1249]], nomenat per [[Guillem II d'Acaia|Guillem II de Villehardouin]] príncep d'Acaia (1246-1278) que diu que era el seu cosí i li va cedir la seva herència a Ville-Hardouin i a Brandonviller. Després fou baró d'Arcàdia (Aulnoy o Aulnay) per nomenament del mateix Guillem II el [[1261]].

El va succeir el seu fill Godofreu d'Alnoy. El següent baró, Vilà II d'Aulnoy no se sap quin parentiu tenia amb els anteriors; es va casar amb Elena que "El Llibre de la Conquesta" anomena filla de Godofreu (però no es creu que es referixi a Godofreu d'Alnoy). Va deixar un fill, Erard, que fou baro d'Arcàdia. El va heretar Asanina, probablement filla d'Erard, que es va casar ([[1345]]) amb [[Centurione I Zaccaria]] (+1382), fill de [[Martí Zaccaria]] senyor de [[Quios]], que també havia heretat del seu pare (després del breu govern del seu germà Bartolomeo Zaccaria del 1329 al [[1334]]) les senyories de Damala (a l'[[Argòlida]]), Kalandritza (Kalanutza), Maniatokori, Lisarea i Veligosti (aquesta darrera a [[Messènia]]). Fou el pare entre d'altres d'[[Andrònic Asen]] Zaccaria que es va casar amb Mavros, filla d'Erard III de Saint Sauveur amb drets a Arcàdia (Erard III podria ser fill d'Agnes, germana d'Erard, casada amb Esteve el Moro senyor del castell de Saint Sauveur).