Revisió del 00:02, 12 ago 2011 modifica Alexbot (discussió \| contribucions) Bots 38.677 edits m r2.7.1+) (Robot afegeix: nl:Rahvarinne ← Edició anterior		Revisió del 19:35, 18 març 2012 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 2: == Història == === Creació === L'1 i 2 d'abril del [[1988]] sis organitzacions d’artistes que reclamaven liberalització política i autonomia econòmica es juntaren amb joves reformadors comunistes i opositors moderats per presentar un programa d’acció política, però no es constituiria com a partit fins el 13 d'abril. Entre els fundadors hi havia l’arquitecte Ignar Fjuk, la filòsofa Klara Hallak, el sociòleg Igor Gryazin, el membre de l'EMS [[Siim Kallas]], l'historiador [[Edgar Saavisaar]], qui dirigia el programa de televisió ''Mõtleme veel'' de suport a les reformes, l'enginyer Rein Taame, el geògraf [[Andres Tarand]], el químic Mart Tarmak, [[Marju Lauristin]] i [[Mati Hint]]. El seu programa va incloure l’extensió arreu d’Estònia dels drets econòmics i polítics, aturar el flux d’immigrants, rehabilitar les víctimes de l'e[[stalin]]isme, independència cultural i recuperar els símbols tradicionals estonians. L'[[11 de setembre]] de [[1988]] organitzarà una manifestació on hi participaran 300.000 persones. L'u d'octubre es formalitzarà com a grup polític i nomenarà president el veterinari i membre de l'[[Acadèmia de Ciències d'Estònia]] [[Arnold Rüütel]]. A les primeres [[eleccions al Soviet Suprem de la URSS de 1989]] obtindrà 15 dels 36 escons que corresponien a Estònia, uns altres dos corresponien als ecologistes Toomas Frey i Juhar Aar, i la resta al [[Partit Comunista d'Estònia]], majoritàriament als candidats reformistes. El [[23 d'agost]] del [[1989]] es va fer una cadena humana de 600 kilòmetres que unia [[Tallinn]], [[Riga]] i [[Vilnius]] per celebrar el 50è Aniversari del [[Pacte Molotov-Ribbentrop]] i reclamar la independència dels països bàltics, amb una participació massiva. Això provocaria que el [[24 de desembre]] del 1989 el Congrés de Diputats de la [[URSS]] declarés nul i sense efectes els protocols secrets del Pacte Molotov-Ribbentrop. Línia 10: El [[2 de febrer]] del 1990 va convocar una manifestació a Tallinn per commemorar el 70è Aniversari del [[Tractat de Tartu]], pel qual la URSS reconeixia la independència estoniana. L'11 de març va convocar el [[Congrés d'Estònia de 1990\|Congrés d'Estònia]], que havia de preparar el procés per tal d'assolir constitucionalment la independència d'[[Estònia]], i el [[18 de març]] va guanyar les [[eleccions al Soviet Suprem d'Estònia de 1990]], cosa que li va permetre dirigir el procés estonià vers la independència. === Procés cap a la independència === El 29 de març [[Arnold Rüütel]] fou nomenat cap del soviet suprem estonià, [[Edgar Savisaar]] fou encarregat de formar govern, amb [[Lennart Meri]] (afers exteriors) i Rein Miller (finances). El 30 de març del 1990 el nou Soviet Suprem declarà que el poder soviètic era il·legal a Estònia, i proclamà un període de transició per tal de restaurar la República d'Estònia en un pla d’independència gradual. L'abril el parlament abolí el servei social obligatori i el substituí per una prestació social, alhora que es creava les bases per una nova policia i forces de l'ordre, i intensificava la col·laboració amb els altres països bàltics. També deixà de pagar al tresor soviètic, s’inicià la transició vers una economia de lliure mercat, es liberalitzaren els preus, es privatitzaren les empreses petites i imposaren una frontera econòmica amb Rússia. El [[8 de maig]] els símbols de l'antiga [[RSS d'Estònia]] foren abolits, alhora que el país passava a anomenar-se oficialment ''Eesti Vabarik'' (República d'Estònia). Els russos, agrupats en l'[[Intermoviment]], van oposar-se, i el [[27 de maig]] el parlament va respondre aprovant mesures restrictives contra la immigració russa. El desembre del 1990 anunciare que Estònia no signaria el Tractat de la Unió. Línia 18: == Bibliografia == * [[Vicent Partal]] (1991) ''La revolta nacionalista a l'URSS'' Editorial [[Tres i Quatre]], València * [[Vicent Partal]] (1988) ''Els nacionalistes a l'URSS'' [[Editorial El Llamp]], Barcelona * Carlos Taibo (1999) ''Las transiciones en Europa Central y Orienta''l La Catarata , Madrid * [[Charles Urjewicz]] ''El espacio postsoviètico: los estados bálticos'' a ANUARIO [[CIDOB]] 1994. Barcelona. * [[Charles Urjewicz]] ''De la URSS a la CEI'' a Anuario [[CIDOB]] 1991. Barcelona. * [[Charles Urjewicz]] ''El resurgir de los nacionalismos en la Unión Soviética y en la Europa del Este'' a Anuario CIDOB 1990, Barcelona * [[Charles Urjewicz]] ''Evolución de la antigua Unión Soviética'' a Anuario CIDOB 1996.Barcelona * Toomas Möler (1993) ''Estonia. A reference book'' Webmaster & Ciesin. == Enllaços externs ==

Front Popular d'Estònia: diferència entre les revisions