Revisió del 17:30, 27 feb 2012 modifica Luckas-bot (discussió \| contribucions) Bots 299.712 edits m r2.7.1) (Robot afegeix: be:Сацыял-дэмакратычная партыя Аўстрыі ← Edició anterior		Revisió del 20:29, 18 març 2012 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 1: {{Partit polític d'Àustria\| color = red\| nom = Sozialdemokratische Partei Österreichs <br /> {{mida\|1= Partit Socialdemòcrata d'Àustria }}\| símbol = [[Fitxer:SPÖ logo.png\|170px\|Partit Socialdemòcrata d'Àustria]]\| definició = Partit polític d'Àustria\| lider = [[Werner Faymann]]\| ideologia = [[Socialdemocràcia]], [[socialisme]] [[democràcia\|democràtic]], [[Centre polític\|Centre]]-[[esquerra (política)\|esquerra]]\| partit europeu = [[Partit Socialista Europeu]]\| partit internacional = [[Internacional Socialista]]\| fundació = [[30 de desembre]] de [[1888]] (SDAPÖ) <br /> [[13 d'abril]] de [[1945]] (SPÖ)\| publicació = Cap\| parlament = 57 diputats al [[Consell Nacional d'Àustria\|Consell Nacional]], 27 diputats al [[Consell Federal d'Àustria\|Consell Federal]] <br /> 4 eurodiputats al [[Parlament Europeu]]\| seu = Löwelstraße 18<br />A-1013 Viena\| web = [http://www.spoe.at/ www.spoe.at]\|}} El '''Partit Socialdemòcrata d'Àustria''' (en [[alemany]], '''''Sozialdemokratische Partei Österreichs''''', SPÖ) és un partit polític que forma part del [[Partit Socialista Europeu]] i que, actualment, es troba al govern a [[Àustria]], i també governa alguns estats federats de [[Burgenland]], [[Estat de Salzburg\|Salzburg]], [[estat de Viena\|Viena]] i [[Estíria]]. És un dels pocs partits sociademòcrates europeus que manté les arrels socialistes i rebutja el [[neoliberalisme]]. El seu president és [[Werner Faymann]]. == Història == === Des dels inicis fins 1918 === Els moviments i associacions socialistes de treballadors començaren a formar-se a Àustria a mitjans de [[segle XIX]]. La primera reunió del partit va tenir lloc el [[1874]] a [[Neudörfl]] ([[Burgenland]]). En els anys següents va haver lluites entre faccions i el partit es va dividir en les faccions moderada i anarquista. Es van unir el [[1889]] com ''Arbeiterpartei Sozialdemokratische Österreichs'' (SDAPÖ) ([[alemany]]: Partit Socialdemòcrata dels Treballadors d'Àustria), especialment a través de la tasca del doctor [[Victor Adler]]. En el congrés del partit a [[Hainfeld]] s'acceptà la "Prinzipienerklärung" (Declaració de Principis) d'Adler, i es considera data de fundació el [[30 de desembre]] de [[1888]]. El 12 de juliol, 1889 apareix el primer número del diari del partit, ''Arbeiter-Zeitung''. Inicialment el partit va ser proper al [[marxisme]] i va seguir creixent sobretot a Viena, les zones industrials de [[Bohèmia]], [[Moràvia]], [[Estíria]], Baixa i [[Alta Àustria]]. El partit va participar en la fundació de la [[Segona Internacional]] a París el [[14 de juliol]] de [[1889]]. El partit va fer campanya per a obtenir més drets per als treballadors, incloent el seu dret a vot. Al [[Programa de Brunner]] de setembre de 1899, els socialistes van exigir que l'[[Imperi Austro-hongarès]] es reformés en un Estat democràtic i federal. Els socialistes es van presentar a les eleccions a l'Ajuntament (Gemeinderat) de Viena el [[30 de maig]] de [[1890]]. Tanmateix, el sufragi només es va garantir després d'una vaga general el [[1907]]. In the elections to the House of Deputies in the Reichsrat , the Socialists were able to win many votes. A les eleccions a la Cambra de Diputats del Reichsrat, els socialistes van guanyar molts vots. D'un total de 516 escons, el partit va guanyar 87 escons, convertint-se en la segona fracció més forta al Parlament després del [[Partit Social Cristià (Àustria)\|Partit Social Cristià]]. Eventualment, el 1911 els socialistes es va convertir en el partit més fort al parlament. Inicialment va recolzar la declaració de guerra contra [[Sèrbia]] després de l'[[assassinat a Sarajevo]] de l'arxiduc [[Francesc Ferran d'Àustria]] i la seva esposa Sofia de Hohenberg el 1914, però aviat es va adonar que la desastrosa guerra era insostenible. Després de la mort de l'emperador [[Francesc Josep I d'Àustria]], la primera reunió de pau es va celebrar el desembre de 1916. By January 1918, strikes were breaking out, calling for an end of the war and the terrible suffering of the people, especially the worker's families, had to endure. El gener de 1918, s'organitzaren vagues per a posar fi a la guerra que provocaven grans patiments entre les famílies dels treballadors. A l'octubre es va convocar una assemblea nacional provisional ( ''Provisorische Nationalversammlung''") presidida pel socialdemòcrata [[Karl Renner]], que va tractar d'elaborar una constitució provisional (''Verfassung Provisorische'') sota la direcció d'un nou Consell d'Estat encapçalat pel nou [[canceller]] Renner. Els social-demòcrates volien una nova forma de govern i el [[12 de novembre]] de 1918 Renner proclamà la república. === Primera República === Tant durant la dictadura [[austrofeixisme\|austrofeixista]] (1934-1938) i durant l'[[Anschluss]] de 1938-1945, el SDAPÖ fou prohibit i molt perseguit, però després de l'alliberament, els socialdemòcrates esdevingueren una gran força política a Àustria després de la guerra. El partit volia dirigir Àustria cap a la unió política amb [[Alemanya]], anomenant la nova república d'Àustria "Deutsch-Österreich" (Àustria alemanya). Però el [[Tractat de Saint-Germain-en-Laye]] prohibí clarament qualsevol unificació entre Àustria i Alemanya. No obstant això, la SDAPÖ defensà aquesta unió durant l'existència de la Primera República, ja que esperava un enfortiment de la seva posició i la causa socialista dins d'una Gran Alemanya. {{PartitspoliticsAustria}}

Partit Socialdemòcrata d'Àustria: diferència entre les revisions