Lluís III el Cec: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: pt:Luís III, o Cego
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 3:
Fill de [[Bosó V de Provença]] i d'[[Ermengarda de Provença]],<ref>[http://fmg.ac/Projects/MedLands/PROVENCE.htm Genealogia]</ref> única filla de l'emperador [[Lluís II el Jove]], va heretar el [[comtat de Provença]] amb títol reial a la mort del seu pare el gener del [[877]]. La seva vídua [[Ermengarda de Provença]], ajudada per Aurelià arquebisbe de Lió i per Barnoí bisbe de Viena, va assegurar la regència, i el seu oncle [[Ricard II de Borgonya]] anomenat [[Ricard el Justicier]], que va heretar els honors del seu germà Bosó i es va declarar el protector del seu nebot Lluís. L'emperador [[Carles III el Gras]] era el únic sobirà regnant en posició d'oposar-se als drets de Lluís a l'herència paterna i per prevenir qualsevol oposició de la seva part, Ermengarda va anar a visitar al sobirà (887), per demanar la seva protecció per a Lluís. Privat d'hereu legítim, Carles III el Gras, va omplir les esperances a la reina; va adoptar a Lluís com a fill, i li va concedir el dret a ser elegit rei, el que li va permetre després regnar a [[Borgonya Cisjurana]]. El [[899]] Ermengarda va anar a visitar i fer acte de submissió al nou rei [[Arnulf de Caríntia]]. Lluís fou finalment elegit rei a [[Valença]] el [[890]] i coronat pels arquebisbes de [[Lió]], [[Arle]], [[Viena del Delfinat]] i [[Embrun]], i va ser [[Regne de Provença|rei de Provença]] i [[Borgonya Cisjurana]] sota regència de la seva mare. El [[894]] va fer acte de submissió a Arnulf de Caríntia.
 
El [[896]] va combatre als sarraïns que devastaven Provença. Fou cridat a Itàlia el [[899]] pels opositors del rei [[Berenguer I d'Itàlia|Berengari o Bereguer]], hi va anar el [[900]] i va capturar [[Pavia]], va expulsar al seu rival i fou elegit i coronat rei Lluís III d'Itàlia a Pavia el [[12 d'octubre]] del 900. Poc després es va casar amb [[Anna de Constantinoble]] més coneguda com [[Anna de Macedònia]] ([[887]] - [[903]]) filla de l'emperador bizantí, [[Lleó VI de Bizanci]].
 
Va reclamar la corona imperial al papa [[Benet IV]], i fou coronat emperador Lluís III a Roma el 15 o el [[22 de febrer]] de [[901]], encara que només fou reconegut a [[Llombardia]] i [[Toscana]]. Berengari el va expulsar de Pavia el juliol del [902], i va tornar a Viena del Delfinat on es va continuant titulant emperador. Sembla que llavors (abans del [[905]]) es va casar amb una dama de nom Adelaida, de filiació incerta, possible filla de [[Rodolf I de Borgonya]] però difícilment nascuda de la seva esposa [[Wil·la de Provença]] (germana de Lluís) ja que haguera estat la seva neboda carnal.
 
Cridat altre cop a Itàlia el [[905]] pel marquès [[Adalbert II de Toscana]], va reconquerir el regne, però fou capturat per Berenguer a [[Verona]] i cegat el [[21 de juliol]] del [[905]].
 
De retorn a Viena del Delfinat, degut a la seva minusvalidesa a causa de la ceguera, no es va poder oposar a les creixents peticions dels feudals. A partir del [[911]] va deixar el govern efectiu a [[Hug d'Arles|Hug]] comte d'[[comtat d'Arle|Arle]] i de [[comtat de Viena del Delfinat|Viena del Delfinat]] que va governar des de Arle i va rebre el títol de [[comtat de Provença|comte i marques de Provença]]. Hug es va casar llavors amb Wil·la, germana del rei i vídua de [[Rodolf I de Borgonya]]. El [[9 de juliol]] de [[926]], Hug d'Arle fou escollit rei d'Itàlia.