|
*La teoria més moderna diu que una casa senyorial d'origen udalríquida, amb dominis a Kyburg i Winterthur, va enllaçar amb els [[comtat de Nellenburg|comtes de Nellenburg]], una branca dels Udalrics que van agafar llavors el nom de Winterthur; extingits els Nellenburg la parenta més propera seria Adelaida, que va fer valer els seus drets i el seu marit Hartman i els seus descendents haurien pres possessió entre 1100 i 1150 de part de l'herència en perjudici dels altres pretendents, com Adalbert de Mörsburg, els [[comtat de Veringen|comtes de Veringen]] o el [[bisbe de Constança]].
En la segona teoria Winterthur apareix en mans d'Adalbert I fill d'Udalric II (VII) tronc dels [[comtat de Bregenz|comtes de Bregenz]]. Adalbert de Winterthur s'esmenta com a mort el [[8 de setembre]] de [[1030]] i va deixar un fill de nom Werner I, que fou, des de vers 1024, advocat o defensor (protector) de [[Kaufungen]]; el 1027, a la mort del comte Dodicó, va rebre els dominis [[comtat de Maden|comtals a Maden]] al [[Lahngau]] i [[Neckergau]] al nord del Hessen que li foren concedits per [[Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic|Conrad II]] al que fou lleial, que eren força importants i als que es va dedicar. Fou el porta estendard de l'emperador, càrrec hereditari en la seva família (''primicerius et more signifer regis'') al que anava lligat el castell de Gröningen o Grueningen, i que va exercir sota [[Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric III]] (1028-1053). Hauria heretat Winterthur a Suàbia del seu pare el 1030 i reunit dominis a Hessengau i Suàbia. En la campanya imperial contra [[Bretislav I de Bohèmia]] va caure en una emboscada i va morir en batalla el [[23 d'agost]] de [[1040]] junt al seu fill Luitfrid i altres nobles i soldats. Estava casat amb Irmgarda possible filla d'Eberard IV de Nellenburg (segons ''Europäische Stammtafeln'', germana del comte Eppó o Eberard, de la casa dels comtes de Nellenburg) i va tenir quatre fills: Adalbert (II) (+1053) que el va succeir al [[comtat de Winterthur]] a [[Turgòvia]]; Luitfrid, mort combatent junt amb el seu pare (1040); Herman (+1065), abat d'[[Einsiedeln]], i Werner II que el va succeir a Maden i [[Neckargau]] residint als castell d'Oberburg a Gudensberg. El 1052 els germans Adalbert II i Werner II van anar a Itàlia i els dos van morir en batalla a [[Civitate]], a la [[Pulla]], el [[18 de juny]] de [[1053]] contra els normands; els dos germans dirigien 600 soldats alemanys (de Suàbia) els únics contingents no italians de l'exèrcit del Papa [[Lleó IX]] (del que eren parents) que fou derrotat pels normands. Werner II fou el pare al menys de Werner III, [[comtat de Maden|comte de Maden]]; era menor de edat quan el pare va morir i a Maden va exercir la regència la seva mare i el seu parent Eberard IV de Nellenburg (cosí del seu pare) va esdevenir (temporalment ?) comte al Neckergau. Seria llavors que Winterthur va passar al comtat de Nellenburg. Extingits els Nellenburg amb la mort del comte Eberard VI (II) el 1169 l'herència va passar a Matilde de Mörsberg (morta abans de 1180) filla i hereva d'Adalbert de Mörsberg i casada amb Adalbert I de Dillingen, fill de Hartman I de Dillingen i d'Adelaida de Winterthur; així Adalbert reunia per Winterthur els drets de Nellenburg i de la branca col·lateral de Mörsberg i a més els d'Adelaida de Winterthur que devia ser descendent (una néta) d'Adalbert II de Winterthur. De la unió de tots aquestos territoris (Nellenburg, Mörsberg, Winterthur i Dillingen) es va crear el comtat que fou anomenat [[comtat de Kyburg]] pel castell de [[Kyburg]] que pertanyia als antics comtes de Winterthur. Una variant d'aquesta teoria considera que Adalbert II va tenir successors a Winterthur (el ''Casus Monasterii Petrishusensis'' la fa filla de Liutfred que no pot ser el germa d'Udalric VI de la branca de comtes de Bregenz, i germana d'Adalbert (III?) i doncs seria filla de Luitfred (II), un fill d'Adalbert II, i hauria heretat després del govern del seu pare i potser del seu germà). Luitfred no hauria perdut el comtat que hauria transmes al seu fill Adalbert III o a Adelaida i aquesta a Hartman I de Dilligen o al seu fill Adalbert I de Dillingen.
Sota els comtes de Kyburg la població de Nierderwinterthur va passar a dir-se simplement Winterthur (segle XIII). Els comtes de Kyburg empraven Winterthur de fet com la seva capital; fou fortificada i es va construir una muralla, fossat i torres de vigilància, i l'estructura de la ciutat, va ser promoguda de forma sistemàtica cosa que encara es pot veure avui en dia en la construcció de la ciutat vella. Els Kyburgs són considerats els fundadors de la ciutat, tot i que a Winterthur només li van concedir una carta de ciutat els [[Habsburg]], quan van heretar el comtat de Kyburg al extingir-se la nissaga comtal el [[1264]].
|
