|
Els '''Països enllà del Mosa''' o '''Overmaas''' {{nl}} o '''Pays d'Outre-Meuse''' {{fr}} és el nom d'uns territoris que fins al [[1795]] pertanyien al [[ducat de Brabant]] situats al marge dret del [[Mosa]].
== Geografia ==
Fins als segles [[segle XVII|XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]], els tres països tenien els seus propis estats als negociacions amb [[Brussel·les]]: el tercer estat, la noblesa i el clergat (l'abat de [[Val-Dieu]] per a Dalhem i l'abat de [[Rolduc]] per a 's-Hertogenrade.
[[Fitxer:Ruines château-fort Dalhem.jpg|thumb|left|Ruïnes del castell de [[Dalhem]]]]Els tres territoris van tenir un paper militar important, com quarter d'hivern, com zona d'allistament i com camp de batalla. Durant la [[guerra dels vuitanta anys]], [[Espanya]] i la [[República de les Set Províncies Unides|República]] sovint van enfrontar-s'hi. Després de la [[Pau de Westfàlia|pau de Munster]] al [[1648]], les hostilitats van continuar fins al [[Tractat de partició]] de [[1661]], quan van dividir-se en una part espanyola i una part que esdevingué [[terres de la Generalitat|terra de la Generalitat]] o ''Staats-Overmaas''. A diversos nuclis de Staats-Overmaas, la república introduí el ''simultaneum,'' un decret que estipulava que els creients protestants i catòlics havien de compartir les mateixes esglésies.
Al [[1785]], Dalhem passà a la corona d'[[Àustria]] com part dels [[Països Baixos austríacs]]. De [[1795]] a [[1815]], [[França]] va annexar el territori i compartir-lo entre els departaments [[departament de l'Ourte|de l'Ourte]] i el [[departament del Mosa inferior|del Mosa inferior]] sense cap relació amb les subdivisions de l'[[Antic Règim|antic règim]].
== Els països enllà del Mosa avui ==
El [[1815]], el [[congrés de Viena]] atorgà [['s-Hertogenrade]] o [[Herzogenrath]] i [[Eupen]] a [[Prússia]] i la resta al [[Regne Unit dels Països Baixos]]. [[Guillem I dels Països Baixos|Guillem I]] canvià el nom del [[departament de l'Ourte]] en [[província de Lieja]] i el Mosa inferior en [[província de Limburg]], una denominació que no correspon gaire als territoris històrics (la part major del [[ducat de Limburg]] es va trobar a la província de Lieja).
Al [[1839]], el [[Tractat de Londres (1839)|tractat de Londres]] atorgà Overmaas als Països Baixos excepte una part del país de Dalhem i els nuclis [[Moelingen]], [['s-Gravenvoeren]], [[Sint-Martens-Voeren]], [[Sint-Pieters-Voeren]] del territori que és avui el [[municipis de Bèlgica|municipi]] de [[Voeren]]. Aleshores la província de Limburg es va escindir en les províncies de [[Limburg (Bèlgica)]] i [[Limburg (Països Baixos)]].
== Les llengües als Països enllà del Mosa ==
De bell antuvi, la llengua administrativa n'era la variant brabançona del [[neerlandès]]. La gent parlava uns dialectes limburguesos excepte per la part meridional de [[Dalhem]] on es parlava [[való]] i [[francès]]. A poc a poc, la frontera lingüística romanogermànica va pujar al nord. La llengua de l'administració de [[Warsage]] ''(Weerst)'' passà del neerlandès al francès al [[1630]], [[Bombaye]] ''(Bolbeek)'' i [[Saint-Jean-Sart]] ''(Sint-Jans-Rade)'' van passar al francès més tard al [[segle XVII|mateix segle]]. Durant l'ocupació francesa, el francès va esdevenir obligatori per a tots. Després de 1839, el francès esdevingué obligatori a Bèlgica i el neerlandès als Països Baixos. Poc a poc, les parts de parla neerlandesa a Bèlgica van adquirir drets nous fins a la demarcació de la frontera lingüística al [[1963]]. El moviment de francesització es va parar al [[segle XX]]. Només al municipi de [[Voeren]] subsisteix un conflicte quant a l'ús de les llengües.
== Enllaços externs ==
| 