Diferència entre revisions de la pàgina «Correggio»

64 octets eliminats ,  fa 7 anys
m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
m
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
Els '''Correggio''' foren una família feudal italiana que va exercir sobirania sobre la senyoria de [[Parma]] i sobre la de '''Correggio''', així com altres senyories menors i va exercir el govern a molts altres llocs com "podestà" o capitans.
 
El seu origen fou el cavaller Guido, llombard, al servei dels [[Canossa]]. El seu fill Frogerio fou el primer senyor sobirà de Correggio per donació dels Canossa. Va construir La Rocca que el [[1009]] va donar a l'església de San Nicola di Correggio. Posseïa també Ramoscello i Sorbara per la seva dona Valdrada, filla del marques Odó. Va morir abans del [[1029]] i va deixar dos fills: Guido I senyor de Correggio, Ramoscello i Sorbara, que va morir sense fills passat el [[1038]]; i Gherardo I, el seu successor, assessor de la comtessa [[Matilde de Canossa]] (vers [[1076]]) i mort vers el [[1080]]. Gherardo va deixar una filla, Agelburga, i un fill, Alberto, que fou senyor de Correggio vers el [[1080]], i que va deixar a la seva mort un fill, Gherardo II, senyor i comte (títol personal del que no sap l'origen) de Correggio. Encara vivia el [[1109]] i va deixar un fill, Matteo I, senyor de Correggio. A la seva mort abans del [[1141]], va deixar dos fills: el petit Corrado, i el gran, Gherardo III, senyor de Correggio, que ja exercia el [[1141]] quant va comprar la terra i el castell de Campagnola a Palmerio d'Albricone, el [[1143]] va comprar Corte Mantovana, Bosco dell'Argine i part de Corte Nova a la ciutat de Reggio, i el [[1150]] va comprar el castell de Montanara; en un data no coneguda va rebre Castelnuovo di Sotto com a feu del bisbe de Parma. Va morir a la segona meitat del segle XII i va deixar quatre fills:
 
*Alberto II, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova. El [[1173]], junt amb Gherardo IV va donar a l'església dels Sants Quirino i Michele de Correggio Cap de la línea d'Alberto II da Correggio
 
*Nom no registrat, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova.
 
*Gherardo IV, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, Podestà de Modena el [[1203]], el [[1173]], junt amb Alberto II va donar a l'església dels Sants Quirino i Michele de Correggio. Cap de la línea de Gherardo IV.
*el segon Frogerio, que va deixar dos fills: Guidotto, bisbe electe de [[Mantua]] consagrat el [[2 de desembre]] de [[1231]], Canònic de la catedral de [[Bolonya]] el 1224, assassinat al monestir de Sant'Andrea de Mantua per Uguccione de Altofoglia el [[17 de maig]] de [[1233]]; i Sofia.
 
*i el fill gran, Matteo II, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, que el [[1215]] va rebre el feu de Castelnuovo di Sotto del Bisbe de Parma; fou patrici de Parma, podestà de Bolonya ([[1196]], [[1197]] i [[1213]]), podestà de Parma ([[1203]]), de [[Pisa]] ([[1208]]), de [[Cremona]] ([[1210]]), de Modena ([[1216]]), de Verona ([[1217]]) i de Pavia ([[1220]]). Va dirigir una ambaixada de Parma al emperador el [[1219]]. Va morir passat el [[1220]] i va deixar un fill, Frogerio II, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, patrici de Parma, podestà de Modena el [[1211]] i [[1216]], podestà de Ravenna el [[1214]]. Va morir abans de la meitat del segle XIII i va deixar un fill, Giberto II, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, patrici de Parma, mort vers la meitat del segle XIII, que va deixar vuit fills:
 
**Guido III, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, patrici de Parma, podestà de Mantua el [[1239]] i el [[1242]], podestà de [[Faenza]] el [[1252]], podestà d'[[Orvieto]] el [[1257]] i podestà de [[Lucca]] el [[1260]]. Va deixar nomes un fill de nom Jacopo, patrici de Parma.
 
**Jacopino I, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, i patrici de Parma. Va deixar nomes un fill, Ungardo, que fou igualment senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, patrici de Parma, que fou també podestà de [[Pistoia]] el [[1286]], de [[Siena]] el [[1298]], i de [[Florència]] el [[1299]], i capità de la Taglia a [[Florència]] el [[1300]]. Fou assassinat a Parma per Pinuccio de Senaza el [[1303]].
 
**Matteo IV, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, patrici de Parma, que fou podestà de [[Treviso]] el [[1270]].
**Cavalca, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, i patrici de Parma.
 
**Guidotto, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, i patrici de Parma. Va deixar dos fills: el primer, de nom Gherardino, que el [[1260]] va actuar com a testimoni en un tractat i fou el pare de Bartolomea que es va casar el [[1326]] amb Matteo Bojardo, Consenyor de Rubiera i Patrici de [[Reggio Emilia|Reggio]]; i el segon, Bartolomeo, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, patrici de Parma, que també vivia el [[1260]] ja que fou testimoni en el mateix tractat que son germà.
**Guglielmo I, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, patrici de Parma. Va deixar un fill de nom Bernardo que fou senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova i patrici de Parma; el [[1281]] va reconèixer el feu del [[Bisbat de Trent|bisbe de Trent]] per Castelnuovo di Sotto. Bernardo va deixar dos fills: Guglielmo II, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, i patrici de Parma, que el [[1297]] va cedir al seu besoncle Corrado di Obizzo, la seva part indivisa del domini de Correggio; i Ettore, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, i patrici de Parma, que el [[1297]] va cedir també al seu besoncle Corrado di Obizzo, la seva part indivisa del domini de Correggio
Línea de Gherardo IV da Correggio:
Gherardo IV, mort després del [[1203]], va deixar un sol fill, Giberto I, senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, que el [[1197]] va actuar com àrbitre en una disputa a Campagnola i va morir el segle XIII deixant tres fills: Gherardo V, Roberto (administrador de l'església dels Sants Michele i Quirino de Correggio des el [[1240]]) i un tercer de nom i circumstancies desconegudes que fou pare d'Obizzo, Podestà de Reggio el [[1241]] i pare a la seva vegada de Corrado, Podestà de Reggio el [[1293]], i de Florida, casada amb Roberto III di Collalto, comte de Treviso i Collalto.
 
Gherardo V conegut com Dentibus, fou senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, i patrici de Parma; fou podestà de Modena el [[1236]], de Parma el [[1238]] i el [[1247]], de Reggio el [[1240]] i de [[Gènova]] el [[1250]] i fou un dels principals caps dels [[güelf]]s a [[Llombardia]]. Va fer testament el [[1257]] i devia morir poc després. Es va casar amb Adelàsia Rossi (filla de Sigifredo Rossi senyor de Gazzano) amb la que va tenir quatre fills: Guido II, Matteo III, una de nom desconegut, i Beatrice. Del primer parlarem seguidament; de la de nom desconegut nomes se sap que es va casar amb el comte Simone de Casaloldo; Beatrice fou monja benedictina i abadessa del Monestir di San Tommaso di Reggio com una altra Beatrice de dos segles enrere; Mateu III fou senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova, i patrici de Parma, podestà de Piacenza ([[1250]]), Florència ([[1257]]), [[Padua]] ([[1258]], [[1263]] i [[1269]]), Bolonya ([[1261]] i [[1282]]), [[Treviso]] ([[1265]] i [[1266]]), Mantua ([[1269]]), Cremona ([[1272]]), Modena ([[1274]] i [[1283]]), [[Perusa]] (1278), Pistoia ([[1286]]) i Reggio ([[1288]]), i capità del poble de Padua ([[1279]]) i ambaixador de Parma davant el Papa el [[1279]] i el [[1282]]. Va deixar un fill bastard, Jacopino, pare de Matteo, senyor del castell de San Quirico, que va vendre aquest castell al seu cosí prim Gianfranco I Cagnolo da Correggio el [[1346]]; des el [[1315]] va trencar la tradició familiar i fou del partit [[gibelí]] i va introduir una guarnició estrangera al seu castell fins que fou assetiat pels parmesans i es va sotmetre a canvi de diners; fou poeta de baixa qualitat però es esmentat per Ireneo Affò a la ''Memorie degli Scrittori e Letterati Parmigiani'' (Parma finals del segle XVIII).
 
El altre fill que resta, Guido II, fou senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova. El [[1264]] i el [[1267]] va fer unes convencions amb les comunes (en las que van participar altres senyors indivisos) i va cedir Campagnola, Bosco dell'Argine, Corte Mantovana i Corte Nova a canvi del castell de Fosdondo, Camporotondo i Castel degli Orsi; el [[1298]] va comprar a Lombardino della Gente el castell de Campegine. Fou també patrici de Parma, i podestà de Gènova el [[1268]], de Bolonya el [[1270]], Capità del Poble de Florència el [[1277]] i a Modena el [[1283]], podestà de Mantua el [[1283]], a Modena el [[1284]], capità general del exercit de Parma el [[1285]]. Va morir a Parma el [[15 de gener]] de [[1299]]. Estava casat amb Mabìlia della Gente, d'una família patrícia de Reggio. Va deixar set fills: Giberto III, Matteo V, Biacquino (Patrici de Parma), Lezarda (casada amb un patrici de Parma amb dispensa Papal) i tres noies mes de nom desconegut dels que la primera, una dona, era casada amb un patrici de Cremona, la segona a Franceschino Malaspina marquès de Mulazzo i senyor de Bossa Nova a Sardenya, i vicari imperial de Parma, i la tercera amb Pinamonti [[Bonacolsi]], senyor de Mantua.
 
Matteo V, fou senyor sobirà Correggio, senyor de Castelnuovo di Sotto, Fosdondo, Camporotondo, Castel degli Orsi, Montanara i Campegine; el [[1305]] va rebre d'Azzo d'[[Este]] la investidura del feu de Casaloffia. Fou també patrici de Parma, i podestà de Reggio el [[1306]]; el [[1323]] fou readmès a Parma, on el bàndol derrotat quant era dirigit pel seu germà Giberto III Correggio, combatia ara per Matteo V i per el partit güelf, amb diversos canvis de sort (fou derrotat a Crovara el [[1307]] però fou victoriós a Dossolo el [[1312]]). Es va casar amb Agnese Fogliani, filla de Matteo Fogliani, senyor de Querzola, però no va tenir descendència.
 
Giberto III fou l'únic dels homes que va tenir descendència. El [[1299]] fou senyor sobirà de Correggio, senyor de Castelnuovo di Sotto, Fosdondo, Camporotondo, Castel degli Orsi, Montanara i Campegine. El [[1303]] fou senyor de Parma amb el títol de "Defensor de la República i conservador de la pau", però fou expulsat el [[1308]]. El 1304 fou proclamat senyor sobirà de [[Piacenza]] però en fou expulsat al poc temps; va recuperar el poder a Parma i el va ocupar a Cremona el [[1312]] amb el títol de "podestà dels mercaders" i amb suport dels güelfs però fou enderrocat pels parmesans i els de Cremona que van donar la senyoria al rei Robert de Nàpols; el [[1316]] va tornar a dominar Cremona però la va perdre al poc temps. El [[1304]] va rebre de la comuna de Reggio els feus de Campagnola, Fabbrico, Bodollo i Bosco dell'Argine a canvi d'un tribut anyal; el [[1311]] va rebre la investidura imperial del feu de [[Guastalla]] i Colorno. Fou també patrici de Parma; el [[1310]] l'emperador el va fer cavaller: fou vicari imperial de Reggio ([[1311]]-[[1312]]), capità general de Parma, Cremona i de la Lliga Güelfa de Llombardia des el [[1314]] i confirmat el [[1319]] en el darrer càrrec; fou vicari de [[Pontremoli]] des el [[1319]]. Estava casat en primeres noces amb Elena Malaspina, filla de Morello Malaspina marquès de [[Mulazzo]]; en segones noces amb una princesa dels [[Caminesi]] o Da Camino, probablement filla de Rizardo IV Caminesi, comte de [[Ceneda]] i Sopra i senyor de [[Treviso]], [[Belluno]] i [[Feltre]]; en terceres noces amb Elena di Langosco filla de Filippone di Langosco, comte Palatí imperial de [[Lomello]] i [[Langosco]], senyor de [[Pavia]] i [[Vercelli]]; i en quartes i darreres noces amb Engelenda (coneguda per Maddalena) Rossi. Va morir a Castelnuovo di Sotto el [[25 de juliol]] de [[1321]]. va deixar dotze fills:
 
* Simone, fill de la primera muller,fou senyor sobirà de Correggio, senyor de Castelnuovo di Sotto, Fosdondo, Camporotondo, Castel degli Orsi, Montanara, Campegine, Campagnola, Fabbrico, Bodollo, Bosco dell'Argine, Guastalla i Colorno; fou també senyor de Brescello del [[1326]] al [[1332]] i al gener del [[1334]]. El [[1326]] va rebre la investidura dels feus de [[Luzzara]], Reggiolo, Suzzara, Borgoforte e San Benedetto Po del cardenal del Poggetto, però va haver de cedir aquest feus al Papa el [[1327]]. Fou patrici de Parma, capità del exercit del cardenal llegat Poggetto (des el novembre de [[1322]]), va combatre pels Della Scala o [[Scaligeri]] el [[1324]] i el [[1328]] i fou capità dels seus exercits contra l'emperador i el Papa des el [[1334]]. Es va casar dues vegades, la primera amb Cancelliera Maggi, filla de Matteo Maggi, senyor de [[Brèscia]]; i la segona amb Beatrice della Torre, senyora del feu de Santa Maria a [[Dalmàcia]] , filla de Francesco della Torre, governador d'[[Regió d'Ístria|Ístria]]. Va morir el [[1344]] i va deixar tres fills: Gianfrancesco, anomenat Cagnolo,
Jacopina (repudiada pel seu espòs Ubertino I da [[Carrara]] senyor de Padua per haver estat violada per Alberto della Scala, i que va morir el [[1345]]), i Antònia (morta després del [[1389]]) .
 
Gianfrancesco I anomenat ''Cagnolo'' fou senyor de Gualtieri el [[1345]] i va comprar després San Quirico a Matteo da Correggio ([[1346]]). Es va apoderar de Correggio el [[1371]] però ràpidament en fou expulsat pels [[Visconti]]. Fou patrici de Parma, cavaller del rei Lluís d'Hongria (desembre del [[1347]]), Capità del exercit dels [[Este]] ([[1344]] i [[1347]]-[[1358]]), capità del exercit dels Visconti ([[1358]]-[[1371]]). Va morir el [[1375]]. Estava casat amb Bartolomea Ubaldini, filla del comte Vanni Ubaldini senyor de Susinana. Va deixar quatre fills: Ludovico (que va cedir la seva quota indivisa de Correggio al seu parent Giberto da Correggio), Beatrice (morta després del [[1389]]), Taddea (casada amb un noble de [[Vicenza]] i morta a Parma el [[1410]]), i Corradina (casada amb el senyor d'Avio, morta després del [[1373]]).
 
*Guido IV, també fill de la primera muller, fou conegut com el Comte de Correggio (''Comti di Correggio'') i després el Príncep de Correggio (''Principi di Correggio'') i va morir el 1445. Inicia la línia de Guido IV da Correggio origen dels comtes imperials de Correggio. Vegeu [[Comtat de Correggio]].
 
*Beatrice, filla de la primera muller, casada amb Giacomo Rossi, després amb Alboino I della Scala, senyor de Verona, i finalment amb Galasso I Pio, senyor de [[Carpi]]
 
*Antònia, filla de la primera muller, morta passat el [[1323]], casada el [[1303]] amb Gian Quirico Sanvitale, senyor de Parma, i després amb Maghinardo Ubaldini, senyor de Palazzuolo sul Senio
 
*Vannina, filla de la primera muller, casada el [[1305]] amb Francesco di Rinaldo Bonacolsi, Capità Perpetu de Modena.
 
*Azzo, nascut el [[1303]] i fill de la segona dona, fou senyor sobirà de Parma proclamat el [[21 de maig]] de [[1341]] (associat al germans), va vendre secretament la ciutat a Obizzo d'Este l'[[octubre]] del [[1344]] per 60.000 florins; fou prepòsit de [[Borgo San Donnino]] des el [[1318]], canònic de la catedral des vers el [[1325]], [[coadjutor]] de la diòcesi de [[Verona]] amb dret a successió des el novembre del [[1331]], va obtenir dispensa de les ordres eclesiàstiques el [[1339]] i fou proclamat senyor sobirà de Correggio, senyor de Castelnuovo di Sotto, Fosdondo, Camporotondo, Castel degli Orsi, Montanara, Campegine, Campagnola, Fabbrico, Bodollo, Bosco dell'Argine, Guastalla i Colorno; va perdre Correggio, Guastalla i Brescello per obra de son germà Guido el [[1344]], i fou privat de Castelnuovo si Sotto per Guido el gener del [[1345]]; fou investit de Berceto i Guardasone el juliol de [[1335]]; fou senyor de Castrignano des el setembre de [[1339]], fins que el va perdre el [[1358]] per una sentencia que l'assignava al bisbe de Parma; privat del feu de Parma el [[1345]], va obtenir dels Visconti la restitució de Guardasone i Colorno, als que es van afegir Castelnuovo dei Monti, Sassatella, Gombio, Rossena i Scalocchio el setembre del [[1357]]. Fou capità del exercit pontifici i governador pontifici de Borgo San Donnino des el [[1326]], Capità del exercit dels Scaligeri des el [[1336]], Vicari de Lucca pels Scaligeri des el juny del [[1337]], Governador de Parma pels Scaligeri des el setembre del [[1339]], Governador de Verona el febrer de [[1354]] on va intentar fer-se amb el poder de la ciutat amb l'ajut dels Scaligeri però va fracassar i va haver de fugir cap a [[Ferrara]], Mantua i [[Milà]] on es va establir; fou amic de [[Petrarca]]. Va morir a Milà el [[1367]]. Es va casar a Mantua el febrer de [[1340]] amb Tommasina Gonzaga, filla de Guido I Gonzaga, senyor de Mantua. Va deixar vuit fills: Giberto, senyor de Guardasone, Colorno, Castelnuovo dei Monti, Sassatella, Gombio, Rossena i Scalocchio, Patrici de Parma i Podestà de Milà el [[1372]] que va morir a Guardasone el [[ 19 d'abril]] del [[1402]]; Ludivico, patrici de Parma i capità del exercit dels Visconti que va morir en una batalla a Caprino Bergamasco el [[17 d'agost]] de [[1373]]; el tercer, del que no es coneix el nom i se sap nomes que fou patrici de Parma i va morir a la presó a Verona el [[1354]]; Antonio, Patrici de Parma i capità del exercit dels Visconti que va morir a la mateixa batalla de Caprino Bergamasco el 1373; Orsola; Elisabeta; Taddea i Giacoma.
*Giovanni, fill de la quarta dona, senyor de part de Correggio, el [[1344]] va ocupar Castelnuovo di Sotto però en fou expulsat per son germà Guido IV. L'emperador li va donar la investidura del feu de Guastalla el [[1347]] però no el va poder ocupar. Fou patrici de Parma i capità al servei dels Visconti. Fou fet presoner a la batalla de Solara el [[1363]] i no se sap quant va morir. Va deixar un fill, Antonio, que va cedir la seva part indivisa de Correggio al seu parent Guido i fou senyor de Torre del Taro des el [[1389]] però en fou privat pels Visconti el [[1397]]. Fou armat cavaller per Bernabé Visconti el [[1378]]; va fundar juntament amb Alberico da Barbiano la Companyia d'Aventurers de San Giorgio (octubre del 1378) i fou capità del exercit de Venècia des el desembre del [[1378]]; va passar mes tard al servei de [[Perusa]] ([[1379]]) . Alguns el fan morir a [[Asis]] el [[1379]] però podria tractar-se d'un altre personatge (en tot cas després del 1379 ja no se'n tenen mes noticies). La seva filla Francesca vivia a Foumana el [[1410]] i el [[1435]] fou exiliada a [[Forli]] on va morir (es va casar amb Giovanni [[Ordelaffi]], de la família senyorial de Forli i patrici venet i senador de Siena
 
*Beatrice Juniore, filla de la quarta dona, casada amb el comte palatí Giacomo Pepoli, senyor de Bolonya
*Donella, filla de la quarta dona, casada el 1319 amb Giovanni Fieschi, comte de [[Lavagna]] i Patrici de Gènova
*Vannina Juniore, morta després del [[1320]]
 
*Elisabeta, morta després del [[1320]]
*Guido I 1029-1038
*Gherardo I 1038-1080
*Alberto I 1080 -?
*Gherardo II 1080-1109
*Matteo I 1109-1141
*Gherardo II 1141-vers 1160
*Alberto II vers 1160-vers 1200
*Germà ?
*Gherardo IV vers 1160-1203
*Matteo II vers 1200-1221
*Giberto I 1203-?
*Frogerio II 1221-vers 1230
*Gherardo V vers 1230-1257
*Giberto II vers 1230-vers 1250
*Guido III vers 1230-1260
*Matteo III 1257-1290
*Guido II vers 1260-1299
*Jacopino vers 1260-?
*Ungardo ?-1303
*Matteo IV vers 1270-?
*Cavalca vers 1280-?
*Guidotto vers 1290-?
*Bartolomeo vers 1290-?
*Guglielmo I vers 1290
*Guglielmo II vers 1300
*Ettore vers 1300
*Obizzo vers 1300
*Giberto III 1303-1321
*Matteo V vers 1305-1330
*Simone 1321-1344
*Guido 1321-1345
*Gianfrancesco I Cagnolo 1344-1374 (1371 sol)
*Gherardo VI 1389-1430
*Giberto VI 1430-1457, comte 1452
*Niccolò I ?-1449
*Niccolò II il Postumo 1450-1452
*Manfredo I 1430-1452
*Antonio 1430-1452
 
== Comtes de Correggio ==
*Giberto VI 1452-1457 (senyor del 1430 al 1452)
*Manfredo I 1452-1474 (abans senyor)
*Antonio 1452-1474 (abans senyor)
*Niccolò II il Postumo 1452-1508 (abans senyor)
*Giberto VII 1474-1518
851.856

modificacions