Revisió del 03:29, 17 des 2011 modifica CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 434.716 edits Llengua ← Edició anterior		Revisió del 21:51, 18 març 2012 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 25: == La batalla == Els parts van utilitzar únicament la cavalleria pesada armada amb llances, els [[catafractes]] i arquers a cavall, per derrotar la [[infanteria]] pesant romana. [[Suren]], sabedor de les seves limitacions, va evitar un atac directe contra l'exèrcit romà, limitant-se a que els arquers a cavall llancessin a una distància segura i sense descans una pluja de fletxes sobre la densa formació de [[Legió romana\|legionaris romans]], obligant-los literalment a enganxar-se a terra i protegir-se amb els seus [[escut (arma)\|escuts]]. El tipus d'[[arc compost]] utilitzat pels parts, més gran i d'una curvatura major que l'[[Assíria\|assiri]], permetia llançar la [[fletxa]] a gran velocitat, travessant les cuirasses romanes. Per tal de mantenir un llançament continuat de projectils sobre l'[[exèrcit romà]] van utilitzar [[camell]]s per abastir constantment de fletxes als arquers. Els intents dels romans per perseguir els arquers resultaven infructuosos, ja que aquests s'allunyaven a gran velocitat. Advertint Cras que la situació era insostenible, va ordenar al seu fill [[Publi Licini Cras]] que carregués amb la seva cavalleria i infanteria sobre els parts, els quals van fingir una retirada disparant fletxes cap enrere mentre fugien (el conegut com [[tret part]]) i allunyant al desprevingut Publi de la resta de l'exèrcit romà els catafractes van caure-hi a sobre superant-los en nombre. Però en comptes d'atacar directament, cavalcaren en formació de [[cercle Càntabre]] Al voltant dels romans, aixecant polseguera i augmentat la confusió dels soldats, que no podien lluitar amb eficàcia a causa de la seva atapeïda formació. Els arquers van tornar a llançar fletxes sobre una aïllada infanteria romana, la qual va tornar a protegir-se amb els seus grans escuts de la pluja de projectils. Veient el caire que estava prenent la batalla Publi va ordenar els seus genets que ataquessin els catafractes. La cavalleria lleugera gal·la, malgrat la seva empenta, no va poder fer res contra les llances i cuirasses dels parts i poc a poc va sucumbir d'esgotament per la set i la calor. Línia 37: L'exèrcit romà de 20.000 soldats va ser massacrat i uns 10.000 van preferir rendir-se esperant que se'ls perdones la vida. A aquests se'ls coneixeria com la [[Legió perduda]]. Altres van optar per escapar al vespre cap a [[Síria]]. El cap de Cras va ser exhibida a la cort de [[Orodes II de Pàrtia\|Orodes II]] i els set estendards romans exposats en els temples de [[Pàrtia]]. Tres dècades després, el [[19 aC]], l'emperador [[Cèsar August\|August]] va negociar la devolució d'aquests i el retorn dels captius que havien sobreviscut. És en aquesta part on la realitat es confon amb la llegenda en intentar discernir la destinació dels deu mil legionaris esclavitzats de l'expedició de Cras que alguns suggereixen que van constituir la legió perduda esmentada per [[Plutarc]] i [[Plini el Vell\|Plini]] i que reapareixeria a [[Xina]] l'any [[36 aC]]

Batalla de Carres: diferència entre les revisions