Revisió del 23:32, 17 feb 2012 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.427 edits m Robot posa l'article correcte a l'emigració ← Edició anterior		Revisió del 09:58, 19 març 2012 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 3: \|oficial = ''Durrës'' \|escut = \|bandera = \|fotografia = Durrës Albania 2.jpg \|fotografia_descripció = \|fotografia_mida = 250px \|localització = {{Location map\|Albania \|float = none \|label = Durrës \|caption = Localització de Durrës a Albania \|lon_dir = E \|lat_dir = N \|lat_deg = 41 \|lat_min = 19 \|lat_sec = 00 \|lon_deg = 19 \|lon_min = 27 \|lon_sec = 00 \|width = 250 }} \|país = {{ALB}} Línia 55: }} '''Durrës''' ([[italià]] '''Durazzo''', eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'[[Albània]], capital de l'antic districte (''rrethi'') de Durrës i des el [[1993]] de la nova divisió administrativa anomenada comtat [[Durrës (qark)\|(''qark'') de Durrës]], situada al golf de Durrës a la [[mar Adriàtica]]. Sobrepassa els cent quinze mil habitants, i és el principal port del país. == Història == Línia 62: Poc abans de la [[guerra del Peloponès]] l'oligarquia es va dividir en faccions i fou enderrocada; el cap de l'Estat ([[arcont]]) es va mantenir però els càrrecs inferiors, els [[Filarca\|filarcs]], foren substituïts per un senat elegit sobre bases democràtiques; tot i que el govern va acceptar estrangers amb bastant liberalitat, els contactes amb els veïns [[il·liris]] eren prohibits, i només s'autoritzava el comerç a uns agents especials anomenats ''poletes''. Però el comerç no era solament amb les tribus de l'interior sinó també amb altres llocs, com la [[mar Negra]] ([[Euxí]]). Les disputes entre Corint i Còrcira per Epidamnos es va originar a causa dels oligarques enderrocats per una revolta i enviats a l'exili que van voler enderrocar a la democràcia de Epidamnos; Corint va donar suport als oligarques i Còrcira als demòcrates (vegeu [[Tucídides]]) i tot i que va ser un dels detonants de la guerra del Peloponès, no se'n sap el resultat final perquè Epidamnos no torna a ser esmentada a la història fins el [[312 aC]]. En aquest any el rei il·liri [[Glàucies d'Il·líria\|Glaucies]], amb ajut de Còrcira, es va apoderar de la ciutat però sense establir-hi guarnició. Pocs anys després va caure en mans d'una banda de pirates però els habitants van aconseguir recuperar-se de la sorpresa inicial i van expulsar als pirates fora de les muralles. Més tard els il·liris van tornar amb una flota i van assetjar la ciutat però l'arribada dels romans els va obligar a retirar-se. Epidamnos es va posar sota protecció de Roma ([[229 aC]]), a la que sempre va restar lleial, i especialment durant les guerres a Il·líria i [[Regne de Macedònia\|Macedònia]]. '''Dirraquium''' (llatí '''Dyrrhachium''' o '''Dyrrachium''', grec Durrakion) fou el nom que van donar els romans a la ciutat d'Epidamnos. Sembla que la paraula era d'origen grec i es donava a la península on era la ciutat, que en aquella època s'havia mogut lleugerament d'emplaçament. Fou punt de partida de la [[Via Egnàtia]] fins a [[Tessalònica]]. Fou teatre de la lluita entre [[Juli Cèsar\|Cèsar]] i [[Gneu Pompeu Magne\|Pompeu]]. Aquest darrer va marxar des Tessalònica cap a Dyrrhachium (en mans de Cèsar) i va ocupar la dreta del [[riu Apsos]] obligant a Cèsar a estar a l'esquerra del riu i a passar el hivern en tendes. En múltiples operacions militars fins que Juli Cèsar, tot i la seva habilitat, va haver d'evacuar la ciutat i buscar millor fortuna en un altre lloc ([[48 aC]]). Més tard la ciutat fou partidària de [[Marc Antoni]] durant la darrera guerra civil, fins que August es va imposar; fou August qui el [[31 aC]] la va convertir en [[Colònia romana\|colònia militar romana]] per els seus veterans i la va declarar ciutat lliure (''civitas libera''). Els habitants adoraven llavors a la deessa Venus, i els antics grecs s'havien barrejat amb il·liris. Línia 76: Va romandre en mans de [[Imperi Bizantí\|Bizanci]] fins que va caure en mans del [[búlgars]] al [[segle X]] però els bizantins la van recuperar el [[1042]]. El [[1081]] fou assetjada i el [[1082]] ocupada pels [[normands]] de [[Robert Guiscard]] que van derrotar a l'emperador Alexis, però va tornar a Bizanci el [[1085]]. El [[1185]] fou altre cop ocupada pels normands (pel rei [[Guillem II de Sicília]]) El [[1205]], en el repartiment de l'Imperi, va quedar pels venecians (que ja havien establert una posició a la ciutat des el [[1202]] quant marxaven cap a [[Constantinoble]]), fins que va ser ocupada pels [[Comnè]] d'[[Despotat d'Epir\|Epir]] el [[1215]]. El [[1265]] fou la dot d'Hel·lena Comnè quant es va casar amb [[Manfred de Sicília]]; el [[1268]] va passar a mans de [[Carles I d'Anjou]] (rei de [[Nàpols]]) i del [[1272]] al [[1368]] fou la capital d'un teòric regne d'Albània del que Carles es va proclamar rei però que mai va existir més que en el títol. El [[1273]] va ser parcialment destruïda per un terratrèmol i després fou la capital del [[Ducat de Durazzo]] establert el [[1294]] per [[Joan d'Anjou]] (net de [[Carles I d'Anjou]]) i que va passar a [[Felip de Tàrent]] el [[1304]]. El [[1333]] va caure en mans del principat d'[[Acaia]], i el [[1336]] en mans d'[[Esteve Dushan]] de [[Sèrbia]], que va morir el [[1355]] i els seus successors la van perdre el [[1368]], any en què fou ocupada pels caps albanesos Jordi Balsha i [[Carles Tapia]] (Thopia); la [[companyia navarresa]] dirigida per [[Lluís d'Evreux]] la va recuperar pels napolitans el [[1376]], però els [[Balsha]] la van reocupar el [[1379]]. El [[1392]] fou ocupada per [[Venècia]], per cessió dels Thòpia que no la podien defensar contra els otomans; els venecians hi van construir unes muralles de perimetre més estret; un imminent atac otomà sota [[Mehmet II]], el [[1467]], va provocar la seva evacuació pels civils, pero finalment el setge es va aixecar i l'atac no va tenir lloc; els vencians i la van conservar fins el [[17 d'agost]] de [[1501]] en què va passar als otomans mitjançant un atac per sorpresa de nit dirigit per Isa Beg-oghlu Mehmed Beg, governador otomà d'Elbasan, quan el governador estava absent. Les muralles foren reconstruides encara en un perimetre més reduit.

Durrës: diferència entre les revisions