Pere Joan Campins i Barceló: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
hi havia una imprecisió evident, no havia estat bisbe el 1885. |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 3:
Estudià en el Seminari de Mallorca, es llicencià en teologia a Toledo, rector de la parròquia de Porreres (1887-1893), Canonge Magistral de la Catedral de Mallorca (1893-1897) i Vicari CApitular a la mort del bisbe Jacint Maria Cervera (1897-1898).
Fou el promotor de la restauració de esglésies i convents com la del Santuari de Lluc a finals del segle XIX o de la [[Seu de Mallorca]] amb la qual anuncià el dia 8 de desembre de 1904 el seu desig de començar una restauració bastant important al recinte.
Tingué com a col·laboradors [[Miquel Costa i Llobera]] i, sobretot, [[Antoni Maria Alcover i Sureda|Antoni M. Alcover]], d'acord amb el qual implantà un nou pla d'estudis al [[Seminari Conciliar de Sant Pere]], en el qual va incloure l'assignatura d'Història i llengua i literatura de Mallorca, el primer any del seu nomenament. Instituí els [[Cèrtamens científicoliteraris]] (1898), en els quals fou normal la presència del català i la convocatòria cada any de premis per a temes relacionats amb la cultura catalana i amb [[Ramon Llull]] i la seva obra. Per acomplir els seus objectius, també s'envoltà d'un grup de capellans d'una bona formació cultural i en possessió de graus universitaris. És el cas, per exemple, de Mn. Bartomeu Pascual (1875-1967), Joan Quetglas (1877-1962) i Mn. Mateu Rotger (1862-1916).
| |||