Revisió del 17:54, 5 feb 2012 modifica Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 15:21, 19 març 2012 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 2: ==Orígens familiars== Segurament un magnat franc sense vincles amb la [[Marca de Gòtia]]. Devia ser comte de [[Rètia]]. Es va revoltar contra [[Lluís el Germànic]], fugint a territori de [[França]]. Així la lleialtat estava assegurada i [[Carles el Calb]] el degué nomenar per aquest motiu, quant tots se li giraven en contra. Altres fonts el suposen fill de [[Unroch de Friül\|Hunroch]] comte de Ternois i d'Engeltruda, mare d'[[Odalric]], el seu antecessor, i per tant germanastre. Una tercera teoria el fa fill de [[Garí de Borgonya]] i germà d'[[Isembard]], al que va succeir el [[849]] com a comte de [[Beaune]] i [[Comtat d'Autun\|Autun]], i fou comte de [[comtat de Chalon\|Chalon-sur-Saône]] i de [[Comtat de Mâcon\|Mâcon]], però molts opinen que aquestos comtats li van ser donats no per ser germà d'Isembard sinó perquè aquest s'havia també revoltat contra Carles i havia estat destituït. . ==Nomenament== Línia 14: El [[859]], la tendència favorable als regnes regionals encapçalada per Esteve, fill del comte [[Hug d'Auxerre]] i de [[Nevers]] començà a instigar la revolta de [[Carles l'Infant]] contra el seu pare. Els normands després d'atacar Amiens u Noyon es van dirigir cap al Roine i les costes de Septimània el 859, seguint cap a les costes mediterrànies fins a l'Àfrica per atacar després el Rosselló on van arruïnar diverses poblacions entre elles Elna i Ruscino que ja no es va recuperar, i l'abadia de Vallespir o de Nostra Senyora d'Arle. Es possible que haguessin saquejat també Narbona; després vans seguir per la costa de Septimània fins a la Camarga on es van aturar per fer expedicions remuntant el Roine pels dos costats. El juny del 860 finalment Carles el Calb i Lluís el Germànic van signar la pau a Coblenza en el que van declarar actuar en nom tanmateix de Carles de Provença i de Lluís II el Jove (emperador i rei d'Itàlia), tractat en el qual va estar present Humfrid; en aquest tractat Carles s'obligava a concedir la gràcia als nobles que havien pres partit per Lluís i a retornar-lis els bens confiscats, cosa que va complir però es va reservar disposar al seu grat de les terres que tenien per concessió reial i dels càrrecs i dignitats dels que estaven revestits. El [[861]] forces musulmanes, després d'un temps de treva, [[Ràtzia de 861\|atacaren Barcelona]], l'assetjaren i potser fins i tot arriben a dominar alguns ravals, però es de suposar que Humfrid va negociar la seva retirada o renovació de la treva amb el consentiment de [[Carles el Calb]] i va ser acceptada per [[Muhammad I]]. Línia 20: A la tardor del [[861]] Carles el Calb va planejar espoliar a [[Carles de Provença]], fill de [[Lotari I]] però va fracassar quan el regne de Provença, sota la direcció del regent [[Gerard del Rosselló]] va fer front a l'intent annexionista. Això va causar malestar, sigui pel fracàs o sigui per la injustícia. Més nobles es giraren contra Carles i entre ells sembla que Humfrid de [[Septimània]] i [[Gòtia]]. [[Carles l'Infant]] d'Aquitània, instigat pel conseller Esteve es revoltà. Tot el sud s'escapà del control de Carles el Calb. Aquest, fa acusar immediatament a Humfrid d'infidelitat. Sembla que el [[19 d'agost]] del [[862]] Humfrid ja havia estat desposseït dels seus honors i investit un tal Sunyer, potser l'antic [[comte d'Empúries]] Sunyer I o potser el seu fill [[Sunyer II]] o potser un altre magnat, del qual no se sap res, però que no va poder prendre possessió perquè Humfrid restava rebel als seus dominis. Pel que se sap només es van poder ocupar els comtats de Empúries i [[Peralada]] (entregats a [[Sunyer II]] i [[Delà]], fills de Sunyer I) i [[Girona]] i [[Besalú]] (entregats a [[Otger]]) però Barcelona, [[Osona]], [[Narbona]], [[Agde]], [[Besiers]], [[Melguelh]] i [[Nimes]], restaren en mans de Humfrid. A finals del [[862]] dos dels seus enviats de noms Lambert i Adaulf van tenir un ''placitum'' o assemblea a [[Narbona]]; en aquests assembla s'ordena entre altres la restitució a Richimir, abat de [[Abadia de Montoliu\|Montoliu]] o Mallast, del lloc de ''Stacian'' a la diòcesi de Narbona, lloc que havia estat usurpat al monestir o abadia; el judici es va sotmetre a la llei visigoda que era segons sembla la del acusat i la sentència fou executada en 15 dies després de que el procurador del monestir va demostrar la usurpació en un altra plau (''placitum'') a Pégan, després Capestang, al Narbonès. A l'acta Humfrid s'anomena Ananfred. El [[863]] Humfrid ocupà la ciutat de Tolosa de Llenguadoc i s'apoderà dels comtats de Tolosa, Pallars i Ribagorça; el comte [[Ramon I de Tolosa\|Ramon]], fidel al rei, va morir en la lluita (863 o 864?). Al mateix temps, Esteve, conseller d'Aquitània, en un cop de ma, expulsà al comte Bernat d'Alvèrnia i ocupà el poder als seus dominis. Carles el Calb va fer ocupar per les tropes els honors borgonyons de Humfrid i Esteve, al temps que, amb la mediació del Papa, Carles l'Infant es va sotmetre al seu pare (precisament a Nevers, domini familiar d'Esteve) i el regne d'Aquitània fou dissolt. Al mateix temps [[Salomó d'Urgell i Cerdanya]] se suposa que va negociar un tractat de pau i neutralitat amb l'emir de [[Còrdova]], que ja devia haver pactat la pau abans amb Humfrid i podia esdevenir el seu aliat. Un dieta a Verberie a la tardor del 863 (finals d'octubre) va confirmar la pau acordada i si be el tractat definitiu no es va concloure fins el [[865]] deixava a Humfrid sense potencials aliats exteriors. El mateix [[863]] els [[normands]], rebutjats al [[riu Loira\|Loira]] per [[Robert el Fort]], van marxar cap a [[Aquitània]], van arribar a Saintes, on el comte Turpion d'[[Angulema]] va morir a l'assalt de la seva capital ([[4 d'octubre]] del [[863]]) i assolaren la regió de [[Poitou]], [[Perigoux]] i [[Llemotges]]. El [[864]] arribaren a [[Alvèrnia]] on, a [[Clermont]], estava [[Esteve d'Alvèrnia\|Esteve]]. Assetjat a aquesta ciutat va morir en combat. També ocuparen [[Bordeus]] on van fer presoner al rei Pipí II, que els va guiar <ref> el que va passar no se sap; per uns els va contractar com a mercenaris per anar a Tolosa i conquerir la seva capital, com segurament ja havia fet abans, aprofitant potser la situació de provisionalitat del poder en aquesta; per altres els normands van atacar pel seu compte com a molt enganyats per Pipí al que qualsevol lluita podia afavorir </ref> fins a Tolosa que van atacar però van ser rebutjats per Humfrid o per uns missi dominici de Carles.<ref> se sap que Carles el Calb va enviar uns missi dominici a fer-se càrrec de la ciutat (abans de l'atac normand) però sembla que es van haver de retirar sense fer res, be perquè els habitants preferien el domini d'Humfrid o be perque el setge ja havia començat</ref> Immediatament després Humfrid, sense aliats ni esperances, va fugir cap a Itàlia si no ho havia fet ja al inici del setge. Humfrid va marxar a demanar asil de l'emperador [[Lluís II d'Itàlia]] però després de passar per [[Provença]] i els [[Alps]] no torna a ser esmentat i la seva sort final és desconeguda. Línia 31: {{Inicia taula}} {{Filera de successions d'un a tres\| abans=[[Odalric]]\| títol_1=[[Llista de comtes de Barcelona\|Comte de Barcelona]]\| anys_1=[[858]]–[[864]]\| després_1=[[Bernat de Gòtia]]\| títol_2=[[Comte de Girona]]\| anys_2=[[858]]–[[862]]\| després_2=[[Otger]]\| títol_3=[[Comte d'Empúries]]\| anys_3=[[858]]–[[862]]\| després_3=[[Sunyer II]]\| }} {{Filera de successions\| abans=[[Ramon I de Roergue]]\| títol=[[Comte de Tolosa]]\| anys=[[863]]–[[865]]\| després=[[Bernat II de Tolosa]]\| }} {{Finalitza taula}}

Humfrid: diferència entre les revisions