Diferència entre revisions de la pàgina «Bernard Haitink»

m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
(→‎Distincions: == Premis i reconeixements == * Va rebre el Premi Erasmus per la seva contribució a la construcció d'Europa.)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
== Biografia ==
=== Primers anys ===
Bernard Haitink va nàixer a [[Amsterdam]], fill de Willem Haitink i Anna Haitink.<ref>{{cite news | url=http://www.guardian.co.uk/saturday_review/story/0,,381994,00.html | title=Master of the House | work=The Guardian | author=Nicholas Wroe | date=14 d'octubre de 2000 | accessdate=21 d'abril de 2007}}</ref> Va estudiar al [[Conservatori d'Amsterdam]]. Va ser violinista de diverses orquestres abans de fer estudis de direcció orquestral amb [[Ferdinand Leitner]] entre 1954 i 1955.
 
=== Carrera ===
Esdevingué segon director de l'Orquestra d'Unió Ràdio Neerlandesa l'any 1955. Va assolir del càrrec de director en cap de l'[[Radio Filharmonisch Orkest|Orquestra Filharmònica de la Ràdio Neerlandesa]] l'any 1957. El seu debut amb l'[[Orquestra Reial del Concertgebouw|Orquestra del Concertgebouw]] va tenir lloc el [[7 de novembre]] de [[1956]], en substitució d'un malalt [[Carlo Maria Giulini]].<ref>{{cite news | url=http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,843759,00.html | title=The Diffident Dutchman | work=Time | date=12 de maig de 1967 | accessdate=13 de juliol de 2007}}</ref> Després de la sobtada mort d'[[Eduard van Beinum]], va ser nomenat primer director de l'Orquestra del Concertgebouw, l'[[1 de setembre]] de [[1959]]. N'esdevingué director principal l'any 1961, però va compartir el càrrec amb [[Eugen Jochum]] fins l'any 1963, quan assumí aquesta responsabilitat en solitari.<ref>La plana web oficial de l'orquestra d'ona 1963 com la data en què Haitink esdevingué únic director principal.</ref> A principis de la [[dècada del 1980]], Haitink va amenaçar amb l'abandó del seu càrrec com a protesta davant les amenaces del govern de retallar les subvencions al Concertgebouw, el que hauria portat a què 23 dels músics foren despatxats. Finalment, la situació financera es va arranjar<ref>{{cite news | author=James R. Oestreich | title=An Eminently Rational Man In an Irrational Profession | url=http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9506EEDF1330F933A25750C0A9649C8B63&sec=&spon=&pagewanted=all | work=New York Times | date=10 de març de 2002 | accessdate=30 d'octubre de 2007}}</ref>, i Haitink hi romangué com a director en cap fins l'any 1988. El 1999 va ser-ne nomenat director honorari.
 
Fora dels Països Baixos, Haitink ha estat director principal de l'[[Orquestra Filharmònica de Londres]] entre 1967 i 1979. També va ser director musical del [[Festival de Glyndebourne]] entre 1978 i 1988. Va gaudir de la mateixa posició a la [[Royal Opera House|Royal Opera House, Covent Garden]] de [[Londres]] entre 1987 i 2002, on va ser lloat com a un músic consumat però també críticat per les seues carències com a gestor.<ref>{{cite news | url=http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9D0CE4DF103EF931A35755C0A967958260&sec=&spon=&pagewanted=all | title=For a Reluctant Maestro, Relief, No Regrets, in Berlin | work=New York Times | author=Nicholas Kenyon | date=2 de juny de 1991 | accessdate=6 de gener de 2008}}</ref><ref>{{cite news | url=http://arts.guardian.co.uk/critic/feature/0,,741004,00.html | title=A great musician - but that was not enough | work=The Guardian | author=Andrew Clements | date=21 de juny de 2002 | accessdate=21 d'abril de 2007}}</ref> Entre 2002 i 2004 va ser director en cap de la [[Staatskapelle de Dresden]]. El seu contracte original amb Dresden concloïa l'any 2006, però Haitink hi va renunciar l'any 2004 a causa de les seues diferències amb l'Intendent de la Staatskapelle, Gerd Uecker, sobre l'elecció de successor.<ref name="clark">{{cite news | url=http://search.ft.com/ftArticle?queryText=Bernard+Haitink&y=8&aje=true&x=22&id=041022007114 | title=Bernard Haitink: unfinished symphony | work=Financial Times | author=Andrew Clark | date=22 d'octubre de 2004 | accessdate=5 de maig de 2007}}</ref>
 
Com a director invitat, Haitink ha estat principal director invitat de l'[[Orquestra Simfònica de Boston]] entre 1995 i 2004, any en què va ser-ne nomenat director emèrit.
A més, ha aparegut amb l'[[Orquestra Nacional de França]] i l'[[Orquestra Simfònica de Londres]]. A principis de la [[dècada del 2000]] va enregistrar els cicles complets de les [[simfonia|simfonies]] de [[Beethoven]] i [[Brahms]] amb l'Orquestra Simfònica de Londres en viu; aquestes edicions es van fer arran de l'influent iniciativa de l'orquestra de comptar amb un segell discogràfic propi: el "LSO Live". En particular, el cicle de Beethoven va ser mereixedor de diversos guardons. Haitink també va continuar amb la seua llarga relació amb l'[[Orquestra Filharmònica de Viena]] i amb l'[[Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera]]. També és membre honorari de l'[[Orquestra Flharmònica de Berlín]].
 
A l'abril de 2006, després d'una sèrie de concerts durant dues setmanes del març anterior amb l'[[Orquestra Simfònica de Chicago]] (CSO), va ser-ne designat per al lloc, de recent creació, de director principal, efectiu per a la temporada 2006-2007.<ref>{{cite news | url=http://www.findarticles.com/p/articles/mi_qn4155/is_20061015/ai_n16784796 | title=Symphony in good hands | work=Chicago Sun-Times | author=Andrew Patner | date=15 d'octubre de 2006 | accessdate=21 d'abril de 2007}}</ref> La durada del contracte és de quatre anys.<ref>{{cite news | url=http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=980DE4DE103FF93BA15757C0A9609C8B63 | title=Arts, Briefly; Chicago Symphony: Conductors but No Music Director | work=New York Times | author=Daniel J. Wakin, | date=28 d'abril de 2006 | accessdate=21 d'abril de 2007}}</ref> Haitink havia rebutjat una oferta de la CSO per ser-ne director musical, adduint-hi la seua edat.<ref>{{cite news | url=http://www.telegraph.co.uk/arts/main.jhtml?xml=/arts/2008/09/04/bmbhaitink10.xml | title=Bernard Haitink: I love power without responsibility | work=The Telegraph | author=Geoffrey Norris | date=9 d'abril de 2008 | accessdate=10 de setembre de 2008}}</ref> Pel que fa al seu contracte, Haitink va afirmar que «tots els directors, incloent-hi jo mateix, tenen data de caducitat».<ref>{{cite news | url=http://www.nytimes.com/2006/10/06/arts/music/06hait.html?ex=1317787200&en=773d590cedcea461&ei=5088&partner=rssnyt&emc=rss | title=A Jet-Setting Maestro Sets a Brisker Pace for Beethoven | work=New York Times | author=James R. Oestreich | date=6 d'octubre de 2006 | accessdate=21 d'abril de 2007}}</ref>
 
L'any 1977 va ser nomenat cavaller de l'[[Orde de l'Imperi Britànic]]. El 2002 va ser designat com a Company d'Honor ([[Orde dels companys d'honor]]).<ref>{{cite news | url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/entertainment/music/2117508.stm | title=Queen honours conductor Haitink | work=BBC News | date=9 de juliol de 2002 | accessdate=21 d'abril de 2007}}</ref> El 2007, Musical America el va designar com a Músic de l'any.<ref>{{cite press release | url=http://www.cso.org/main.taf?p=7,1,2,4,62 | title=CSO Principal Conductor Bernard Haitink Named Musical America's 2007 Musician Of The Year | publisher=Chicago Symphony Orchestra | date=21 de desembre de 2006 | accessdate=21 d'abril de 2007}}</ref>
 
Haitink ha dirigit un ampli repertori, incloent-hi els cicles simfònics complets de [[Ludwig van Beethoven]], [[Johannes Brahms]], [[Robert Schumann]], [[Piotr Ilitx Txaikovski]], [[Anton Bruckner]], [[Gustav Mahler]], [[Dmitri Xostakóvitx]], [[Ralph Vaughan Williams]], i les integrals dels concerts per a piano de Beethoven i Brahms, que va enregistrar amb [[Claudio Arrau]] entre altres importants solistes.<ref>{{cite journal | last=Anderson | first=Robert | year=1973 | title=Mahler: The Complete Symphonies | journal=Musical Times | volume= 114 | issue= 1560| pages= 152 | url= | accessdate= | doi=10.2307/957200}}</ref> Al novembre de 2006, la CSO va anunciar una nova iniciativa radiofònica i fonogràfica, el primer CD dels que van ser enregistrats arran dels concerts de Haitink amb la CSO d'octubre de 2006 de la [[Simfonia núm. 3 (Mahler)|Simfonia núm. 3]] de [[Gustav Mahler]].<ref>{{cite news | url=http://www.cso.org/main.taf?p=7,1,2,4,54 | title=Chicago Symphony Orchestra Announces Major Radio And Recording Initiatives | publisher=Chicago Symphony Orchestra | date=30 de novembre de 2006 | accessdate=21 d'abril de 2007}}</ref><ref>{{cite news | url=http://wap.metromix.mlogic3g.com/detail.jsp?key=1359&rc=critics | title=Haitink, CSO make magic with Mahler | work=Chicago Tribune | author=John von Rhein | date=20 d'octubre de 2006 | accessdate=21 d'abril de 2007}}</ref> Aquest CD va ser publicat al maig de 2007.
 
Haitink havia declarat l'any 2004 en un article seu que ja no dirigiria òpera, però en va fer excepcions l'any 2007 amb tres sesions del ''[[Parsifal]]'' a Zuric, al març i a l'abril, i cinc de ''[[Pelléas et Mélisande (Debussy)|Pelléas et Mélisande]]'' a [[París]] ([[Théâtre des Champs-Élysées]]) al juny. També havia dit l'any 2004 que no preveia dirigir de nou a la Royal Opera, Covent Garden.<ref>{{cite news | url=http://arts.guardian.co.uk/fridayreview/story/0,,1161832,00.html | title=I started far too young. I still have sleepless nights ... | work=The Guardian | author=Martin Kettle | date=5 de març de 2004 | accessdate=21 d'abril de 2007}}</ref> No obstant això, a l'abril de 2007 es va fer l'anunci que Haitink tornaria a la Royal Opera al desembre de 2007 amb la mateixa producció de ''Parsifal'' donada a Zuric,<ref>{{cite press release| url=http://www.metoperafamily.org/operanews/news/pressrelease.aspx?id=1396 | title=Breaking News: Next Royal Opera Season Promises Minotaur Premiere, New Salome, Voigt as Ariadne | publisher=''Opera News'' | date=10 d'abril de 2007 | accessdate=23 de juliol de 2007}}</ref> i ell va complir amb aquest compromís.<ref>{{cite news | url=http://music.guardian.co.uk/classical/reviews/story/0,,2224357,00.html | title=Parsifal (Royal Opera House, London) | work=The Guardian | author=Erica Jeal | date=8 de desembre de 2007 | accessdate=6 de gener de 2008}}</ref>
 
=== Vida privada ===
Haitink tingué cinc fills del seu primer matrimoni amb Marjolein Snijder. Amb la seua quarta i actual muller, Patricia Bloomfield, una advocada i antiga viola de l'orquestra del Covent Garden, té casa a Suïssa.
 
== Distincions ==
 
== Discografia ==
Haitink ha fet nombrosos enregistraments per a un ampli ventall de discogràfiques, com ara [[Philips Records]], [[EMI Classics]], [[Columbia Records]], [[Orquestra Simfònica de Londres|LSO]] Live, KCO Live i [[Orquestra Simfònica de Chicago|CSO]] Resound. Entre els seus treballs cal esmentar l'obra orquestral completa de [[Claude Debussy]], les dues simfonies d'[[Edward Elgar]], les tres òperes de [[Wolfgang Amadeus Mozart]]/[[Lorenzo Da Ponte]] i la tetralogia ''[[Der Ring des Nibelungen]]'' completa.
 
== Referències i notes ==
851.856

modificacions