Diferència entre revisions de la pàgina «Joan Miró. L'escala de l'evasió»

adaptació temps verbal
(+xifres de tancament i canvis de temps a passat (intro). Kippelboy cal revisar tots els verbs perquè siguin temporalment correctes)
(adaptació temps verbal)
[[File:Joan Miró. L'escala de l'evasió- cartell entrada.jpg|thumb|Cartell a l'entrada de la Fundació, on es pot veure l'obra ''[[Natura morta del sabatot]]'']]
[[File:Miró-L'escala de l'evasió. Entrada a l'exposició.jpg|thumb|Cartell d'entrada a l'exposició]]
«'''Joan Miró. L'escala de l'evasió'''» va ser una exposició organitzada per la [[Fundació Joan Miró]] en col·laboració amb la [[Tate]] Modern de [[Londres]] que va tenir lloc a la seu de la Fundació Joan Miró ([[Parc de Montjuïc]], [[Barcelona]]) entre el [[16 d'octubre]] de 2011 i el [[18 de març]] de 2012. Aquesta exposició temporal va reunir més de 170 obres —pintures, escultures i obra damunt paper— de [[Joan Miró]], provinents de col·leccions públiques i privades d'arreu del món. L'exposició ha estatfou patrocinada per la [[Generalitat de Catalunya]], l'[[Ajuntament de Barcelona]] i la ''Fundación [[BBVA]]''. L'exposició vaVa tancar amb 236.067 visitants.<ref>{{cita notícia |cognoms=ARA Barcelona |títol=L'exposició 'Miró. L'escala de l'evasió' tanca amb 236.067 visitants |url=http://www.ara.cat/cultura/Lexposicio-Miro-Lescala-levasio-visitants_0_666533484.html |agencia=[[Diari Ara]] |data=19 de març de 2012 |dataaccés=19 de març de 2012}}</ref>
 
La mostra posava posar de manifest el compromís de l'artista amb el seu temps i el seu país. EsVa tractaser d'una de les exposicions retrospectives sobre l'artista català més importants des de que es va celebrar el seu centenari l'any [[1993]]. L'exposició analitzaanalitzava que Miró va viure uns temps turbulents i no va ser immune als seus efectes. Malgrat el seu instint per allunyar-se'n, ell mateix admetia que «no hi ha cap torre d'[[ivori]]» i que «"l'escala de l'evasió" ha d'estar ben arrelada en la realitat per conduir a la creativitat».
 
{{cita|Nosaltres, els catalans, pensem que s'han de tenir els peus solidàriament posats a terra si es vol volar per l'aire. El fet que jo davalli a la terra de tant en tant em permet de saltar tot seguit més alt.|Joan Miró<ref name="elpuntavui">{{citar web |url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/464069-el-pais-de-joan-miro.html |títol=El país de Joan Miró |consulta= 15 d'octubre de 2011 |cognom=Frisach |nom=Montse |autorenllaç= |coautors= |format= |llengua= |obra=[[El Punt Avui]] |pàgines=p.41 |lloc=Barcelona |editor= |data=15/10/2011 |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= |ref= }}</ref>}}
{{cita|Aquesta va ser la idea inicial, presentar una panoràmica de Miró, però vam creure que havíem de fer un pas més enllà: remarcar de manera especial el vincle i la pertinença al seu lloc d'origen i fer evident el seu compromís ètic, constància i llibertat en una època marcada per les guerres i el franquisme.|Rosa Maria Malet<ref name="elpuntavui"/>}}
 
L'exposició, però, hava estatser concebuda i desenvolupada pels comissaris de la [[Tate Modern]] Matthew Gale, Marko Daniel i per Teresa Montaner, conservadora en cap de la Fundació barcelonina.<ref>{{citar web |url=http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=961077 |títol=La gran retrospectiva sobre Joan Miró descubre al artista más comprometido |consulta=14 d'octubre de 2011 |obra=[[ABC (diari)|ABC]] |editor= |data=14/10/2011 |llengua=castellà }}</ref> Gale asseguraassegurà que l'anàlisi sobre el compromís de Miró s'ha realitzat al voltant de la concepció de la llibertat de l'artista, fos aquesta social, política, poètica o mental.<ref name="elpuntavui01">{{citar web |url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/464075-llibertat-primigenia.html |títol=Llibertat primigènia |consulta= 15 d'octubre de 2011 |cognom=Frisach |nom=Montse |autorenllaç= |coautors= |format= |llengua= |obra=[[El Punt Avui]] |pàgines=p.42 |lloc=Barcelona |editor= |data=15/10/2011 |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= |ref= }}</ref>
 
[[Joan Miró]] fou un dels artistes més destacats del segle XX. El llenguatge surrealista de símbols que ell mateix va crear sovint genera un sentiment de llibertat i una energia singulars, arran del seu imaginar fantàstic i de l'us de colors vius. Aquesta exposició examina alguns moments claus de la trajectòria de l'artista, posant de manifest el compromís que aquest tenia amb el seu temps i el seu país.<ref>{{citar web |url=http://www.324.cat/noticia/1396866/ociicultura/El-Miro-mes-compromes-arriba-a-Barcelona-en-la-retrospectiva-mes-completa-dels-ultims-20-anys |títol=El Miró més compromès arriba a Barcelona en la retrospectiva més completa dels últims 20 anys |consulta=14 d'octubre de 2011 |obra=[[324.cat]] |editor= |data=14/10/2011 |llengua= }}</ref> Els prínceps d'Astúries van inaugurar l'exposició el 15 d'octubre, en un acte on també van assistir [[Ángeles González-Sinde]] i el conseller de cultura, [[Ferran Mascarell]], entre d'altres personalitats.<ref>{{citar web |url=http://www.324.cat/noticia/1396866/ociicultura/Els-princeps-dAsturies-inauguren-la-retrospectiva-de-Miro-mes-completa-dels-ultims-20-anys |títol=Els prínceps d'Astúries inauguren la retrospectiva de Miró més completa dels últims 20 anys |consulta=16 d'octubre de 2011 |obra=[[324.cat]] |editor=[[TV3]] |data=16/10/2011 |llengua= }}</ref>
 
=== Londres ===
L'exposició es va presentar prèviament a la [[Tate Modern]] de Londres,<ref>{{citar web |url=http://www.elpais.com/articulo/cultura/Londres/expone/Miro/experimental/elpepucul/20110412elpepucul_10/Tes |títol=Londres expone al Miró más experimental |consulta=14 d'octubre de 2011 |obra=[[El País]] |editor= |data=12/04/2011 |llengua=castellà }}</ref> on va rebre 303.000 visites. Un cop finalitziva finalitzar la seva presentació a Barcelona, viatjaràva viatjar a la [[National Gallery of Art]] de [[Washington D.C.|Washington]], on la mostra començarà el maig del 2012.<ref>{{citar web |url=http://ib3noticies.com/20111014_166050-dema-sinaugura-la-gran-retrospectiva-sobre-joan-miro.html |títol=Demà s'inaugura la gran retrospectiva sobre Joan Miró |consulta=14 d'octubre de 2011 |obra=[[IB3 Televisió]] |editor= |data=14/10/2011 |llengua= }}</ref>
 
== Descripció ==
[[File:Miró-L'escala de l'evasió. Curators speech.jpg|thumb|Un dels conservadors de l'exposició explicant la seva tesi a la premsa.]]
L'exposició fava fer una revisió d'un període de producció de l'artista que abasta gairebé seixanta anys, tot mostrant la sensibilitat i el posicionament de Joan Miró davant d'uns esdeveniments que van marcar la història del [[segle XX]].
 
Les primeres sales de la mostra analitzenanalitzaven els vincles de Joan Miró amb la seva [[Catalunya]] natal, parant especial atenció a la seva relació amb el [[Mas Miró]] i amb [[Mont-roig del Camp]], sense oblidar el canvi de paradigma que li va suposar la seva estada a París, el contacte amb els poetes i la creativitat surrealista. En aquestes sales es podenvan poder veure obres com ''[[La masia (Miró)|La masia]]'' o la sèrie ''[[Cap de pagès català]]''.<ref>{{citar web |url=http://www.lasprovincias.es/rc/20111014/mas-actualidad/cultura/miro-frente-tiempo-201110141337.html?utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter |títol=Miró frente al tiempo |consulta=14 d'octubre de 2011 |obra=Las Províncias |editor= |data=14/10/2011 |llengua=castellà }}</ref>
 
Les següents sales explorenexploraven la reacció de Miró davant el drama de la [[Guerra Civil espanyola]], i com aquest va reaccionar creant les seves ''pintures salvatges''<ref name="elpuntavui01"/> o obres com la ''[[Natura morta del sabatot]]'' o la ''[[Sèrie Barcelona]]''.<ref>{{citar web |url=http://www.catalannewsagency.com/news/culture/rediscovering-joan-mir%C3%B3-most-complete-exhibition-catalan-artist |títol=Rediscovering Joan Miró with the most complete exhibition on the Catalan artist |consulta=14 d'octubre de 2011 |obra=[[Agència Catalana de Notícies]] |editor= |data=14/10/2011 |llengua=anglès }}</ref> En aquella època el pintor va acceptar un encàrrec del Govern de la República,<ref>{{citar web |url=http://es.noticias.yahoo.com/retrospectiva-joan-mir%C3%B3-descubre-artista-comprometido-123239182.html?utm_medium=twitter&utm_source=twitterfeed |títol=La gran retrospectiva sobre Joan Miró descubre al artista más comprometido |consulta=14 d'octubre de 2011 |obra=[[Yahoo]] Notícias |editor= |data=14/10/2011 |llengua=castellà }}</ref> i va pintar el segell ''[[Aidez l'Espagne]]'' i ''[[El Segador (Pagès català en revolta)]]'' per al Pavelló Espanyol de República de l'[[Exposició Internacional de París de 1937]], obres que es mostrarien al costat del ''[[Guernica (quadre)|Guernica]]'' de [[Pablo Picasso]]. La [[Segona Guerra Mundial]] també el va influenciar, provocant una resposta més íntima, les cèlebres ''[[Constel·lacions (Miró)|Constel·lacions]]''.<ref>{{citar web |url=http://www.elpais.com/articulo/cultura/Miro/completo/elpepucul/20111014elpepucul_4/Tes |títol=El Miró más completo |consulta=14 d'octubre de 2011 |obra=[[El País]] |editor= |data=14/10/2011 |llengua=castellà }}</ref>
 
La zona final de l'exposició analitzaanalitzava els darrers anys de la dictadura [[Franquisme|franquista]]. D'aquesta època es mostrenvan mostrar obres com el tríptic ''[[L'esperança del condemnat a mort]]'', ''[[Maig 1968 (Miró)|Maig 1968]]'' i la sèrie de ''[[Teles cremades]]''.<ref name="elpuntavui"/>
 
== Llista d'obres ==
 
== Activitats paralel·les ==
Arran de la retrospectiva s'hanes van organitzatorganitzar diversos esdeveniments arreu, com l'exposició de cartells ''Joan Miró. Cartells d'un temps, d'un país'', que va tenir lloc al [[Museu d'Història de Catalunya]] entre el 16 d'octubre de 2011 i el 18 de març de 2012,<ref>{{citar web |url=http://cultura.gencat.cat/agenda/fitxa.asp?fitxa_id=25371&pos=1&tc=2&ordfi=2&ord=0&csimple2=&quan=0&data1=&data2=&tematica=&tacte=&lloc=mhc&poblacio=&comarca=&x=0&y=0 |títol=Exposició "Joan Miró. Cartells d'un temps, d'un país" |consulta=14 d'octubre de 2011 |obra= |editor=[[Generalitat de Catalunya]] |data=2011 |llengua= }}</ref> o unes jornades acadèmiques.<ref>{{citar web |url=http://www.ara.cat/cultura/Joan_Miro_0_572342904.html |títol=Una gran retrospectiva treu a la llum el Miró més compromès |consulta=16 d'octubre de 2011 |obra=[[Diari Ara]] |editor= |data=15/10/2011 |llengua= }}</ref> També s'haes va creatcrear un itinerari Mironià per la ciutat de Barcelona.
 
El catàleg de la mostra, editat conjuntament per la Fundació Joan Miró i Tate Modern, disposa de textos de Marko Daniel, Matthew Gale, Christopher Green, Kerryn Greenberg, William Jeffet, María Luisa Lax, Robert S. Lubar, Joan M. Minguet Batllori i Teresa
Montaner, i s'haes fetvan fer tres edicions, en [[català]], [[castellà]] i [[anglès]].<ref>{{citar web |url=http://www.elcorreo.com/vizcaya/rc/20111014/cultura/miro-frente-tiempo-201110141337.html?utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter |títol=Miró frente al tiempo |consulta=14 d'octubre de 2011 |obra=[[El correo]] |editor= |data=14/10/2011 |llengua=castellà }}</ref>
 
Al final de l'exposició, presos de la [[Presó Model]] de Barcelona que treballaven al taller de confecció auspiciat pel Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), van convertir les banderoles en bosses, fundes per a [[iPad]] i davantals.<ref>[http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/presos-model-descobreixen-miro-1511884 Presos de la Model descobreixen Miró]</ref>
[[codi QR|codis QR]] i l'Itinerari per la Barcelona de Joan Miró.
 
Algunes de les obres destacades de l'exposició disposen de codis QR a les cartel·les, generats amb [[QRpedia]], que adrecen als corresponents articles de la [[Viquipèdia]], presentant l'article en l'idioma en què el telèfon estigui configurat, gràcies a una col·laboració amb [[Amical Viquipèdia]].<ref>{{citar web |url=http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/menuitem.6a2dec9a300f68a8cd0181dfb0c0e1a0/?vgnextoid=e9304bd82cd50110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=e9304bd82cd50110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=2b00a197ffdf2310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&newLang=ca_ES |títol=Arriba a Barcelona l'exposició ‘Joan Miró. L'escala de l'evasió' |consulta=14 d'octubre de 2011 |obra=[[patrimoni.gencat]] |editor=[[Generalitat de Catalunya]] |data=14/10/2011 |llengua= }}</ref>
 
A més, la Fundació va signar un acord amb els [[Transports Metropolitans de Barcelona]], contemplat en dues fases. En la primera, entre el 3 d'octubre i el 30 de desembre de 2011, es van enganxar [[codi QR|codis QR]] en algunes estacions del [[metro de Barcelona]], relacionades amb l'itinerarió mironià a Barcelona. La segona fase de la col·laboració, previstarealitzada entre el 17 de gener i el 30 de març de 2012, s'hanva consistir feten un seguit d'intervencions artístiques a les estacions de [[Estació de Plaça de Catalunya|Catalunya]] (L3), [[Estació de Liceu|Liceu]] (L3), [[Estació de Drassanes|Estació Drassanes]] (L3), [[Estació de Paral·lel|Paral·lel]] (L3), [[Estació d'Espanya|Espanya]] (L3), [[Estació de Tarragona (Metro de Barcelona)|Tarragona]] (L3), [[Estació de Jaume I|Jaume I]] (L4), [[Estació d'Urquinaona|Urquinaona]] (L4) i al passadís del [[Funicular de Montjuïc]] (L3).<ref>{{citar web |url=http://www.europapress.cat/cultura/noticia-obres-joan-miro-sinstallen-metro-barcelona-per-acostar-lartista-als-ciutadans-20120126193346.html |títol= Obres de Joan Miró s'instal·len al metro de Barcelona per acostar l'artista als ciutadans |consulta= 28/01/2012 |obra=Europa Press |editor= |data=26/01/2012 |llengua= }}</ref> També s'haes va fetfer una inauguració amb algunes fotos familiars de Joan Miró a l'Espai Mercè Sala, la sala d'exposicions del metro de Barcelona.<ref>{{citar web |url=http://www.tmb.cat/ca/sala-de-premsa/-/seccio/noticies/oci/noticies-miro-codis-qr-metro-20111018-cultura-oci |títol= TMB i la Fundació Joan Miró acosten l'obra de l'artista als usuaris del metro |consulta=19 d'octubre de 2011 |obra=TMB |editor= |data=18/10/2011 |llengua= }}</ref>
 
== Recepció ==
113.850

modificacions