[[Fitxer:Suffrage universel 1848.jpg|thumb|''Suffrage universel dédié à Ledru-Rollin'', [[Frédéric Sorrieu]], 1850]]
El '''sufragi''' és el [[dret urbàpolític]] i [[dret constitucional|constitucional]] que tenen els ciutadans a [[vot]]ar i escollir, directament o indirecta, els càrrecs públics. En un sentit ampli, el sufragi inclou l'[[sufragi actiu|actiu]] –en el qual es determina qui té dret a l'exercici del vot (ús més comú)– i el [[sufragi passiu|passiu]] –que es refereix a qui i en quines condicions té dret a ser elegit.
Històricament, nombrosos col·lectius han restat marginatsexclosos del dret a votar per raons molt variades: per exemple, de vegades perquè els seus membres eren "súbdits" de reis [[feudalisme|feudals]] i no se'ls considerava homes "lliures", i d'altres vegades, perquè l'exclusió de la votació depenia d'una política explícita clarament establerta en les lleis electorals. En ocasions el dret a votar excloïa grups que no complien certes condicions (exclusió d'analfabets, impostos de capitació, etc.); fins i tot, a vegades a un grup se li ha permès votar però el sistema electoral o les institucions del govern estaven dissenyats a propòsit per donar-los menys influència que altres grups més afavorits.
Se sol considerar que la legitimitat política d'un govern [[democràcia|democràtic]] deriva principalment del sufragi.
