Diferència entre revisions de la pàgina «Servaci de Tongeren»

cap resum d'edició
m (Robot insereix {{ORDENA:Servaci De Tongeren}})
'''Servaci de Tongeren''' (en neerlandès ''Servaas van Maastricht'', en llatí ''Servatius'', en francès ''Servais de Tongres'') hauria sigut el darrere [[bisbat de Lieja|bisbe de Tongeren]] que va residir a [[Tongeren]] abans que la seu es va transferir a [[Maastricht]].<ref>Karl Mühlek, [http://www.kirchenlexikon.de/t/trudo.shtml Servatius], ''Biographisch-Bibliographischen Kirchenlexikons'', Herzberg, Editorial Traugott Bautz, 2000, pàgines Tom XVII, columna 1290, ISBN ISBN 978-3-88309-068-9 (en català: Lèxic biogràfic-bibliogràfic de l’església catòlica) {{DE}}</ref> Hauria nascut a [[Armènia]] i hauria mort a [[Maastricht]], a l'entorn de l'any [[384]]. Recerques més recents el situen a l'inici del segle V.
 
L'[[església catòlica]] el considera com a [[sant]] i celebra el seu [[dies natalis]] el [[13 de maig]]. Com a [[Sant de glaç]], està invocat contra el gel i la febre.
 
==Biografia==
[[Fitxer:Servaas.jpeg|Cripta amb la suposada tomba de Servaci a Maastricht|thumb]]No hi ha molts elements documentats sobre la seva vida. Hauria nascut a Armènia al [[segle IV]]. Un bisbe, nomenat ''Sarbatios'' o ''Arovatius'' ha participat al [[Concili de Sàrdica]] (actualment [[Sofia]]) que va defensar la teoria de la [[Santíssima Trinitat|trinitat]] i oposar-se a l'[[arianisme]]. No és segur que Sarbatios i Servaci són la mateixa persona. TambéRecerques esrecents dubtadubten sique haSarbatios i ''Servatio Tungrorum Episcopus'' són idèntics i situen Servaci al mig del segle V.<ref>Karl Mühlek, ''ibídem''</ref> Altres autors qüestionen la seva existitexistència. [[Relíquia|Relíquies]] i sants eren un argument útil a la cristianització i es van «trobar» molts de sants a antigues [[necròpolis]] [[romans]].<ref>Peter Brown, ''The Cult of the Saints: Its Rise and Function in Latin Christianity'', Chicago, Editorial de l'University of Chicago, 1982, 204 pàgines, ISBN 978-0226076225</ref>
 
Les llegendes van continuar a formar-se després d'una primera [[hagiografia]] ordenada pel capítol de l'església de Servaci a Maastricht prop del hagiograf famós [[Gregori de Tours]], quan el seu cult va estendre's. Aquest cult va atènyer el seu apogeu vers 1170-80 el poeta [[Heinric van Veldeke]] va redactar un poema en [[limburguès]] ''«Sente Servas».''<ref>Karl Mühlek, ''ibídem''</ref>
 
El bisbe [[Monulf]] va construir una primera església al suposat sepulcre de Servaci a l'entorn de l'any [[550]], que va formar el la cleda de la futura [[basílica de Sant Servaci]] de Maastricht.
 
La [[llegenda]] accepta que va morir el 384 a [[Maastricht]] i que va ser sebollit aal cementiri de la [[Via Bèlgica]], fora les [[muralles]].
 
==Referències==
99.222

modificacions