Diferència entre revisions de la pàgina «Segle XIV»

5.556 bytes afegits ,  fa 8 anys
cap resum d'edició
El '''segle XIV''', que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la [[baixa edat mitjana]] i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època. Així, a una davallada demogràfica se suma l'esfondrament del feudalisme, la pugna entre estats cada cop més podersos i centralitzats i el descrèdit de les institucions tradicionals. Igualment influeix el nou pensament, més racionalista, que prepara la mentalitat general per als canvis dels segles posteriors.
{{editant}}
El '''segle XIV''', que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la [[baixa edat mitjana]].
 
 
{{Taula del segle|14}}
 
==Política==
Europa se sumeix en una crisi política profunda. La monarquia francesa perd el seu rol central i rivalitza amb l'anglesa, com prova la [[Guerra dels Cent Anys]], un dels conflictes bèl·lics més llargs de la història. Dins aquesta sèrie d'enfrontaments, cal destacar la [[Batalla de Poitiers (1356)]] a França, la independència d'Escòcia aprofitant que els anglesos havien de concentrar els seus exèrcits al sud i la [[Guerra dels dos Peres]], que eenfronta la corona catalanoaragonesa amb els castellans. Se li suma el [[Cisma d'Occident]], que si bé és d'origen religiós acaba essent polític, ja que afecta les aliances dels diferents reis. Aquest cisma provoca l'aparició d'antipapes i una gran crisi a l'església que augmentarà la fi del teocentrisme medieval. La [[Unió de Kalmar]] agrupa els tres regnes escandinaus i els Balcans es converteixen en una de les zones més cobejades per diversos pobles.
* Crisi a l'[[Clergat|església]] catòlica: els antipapes
Cisma d'Occident
Guerra dels Cent Anys, inclou la Guerra dels dos Peres el 1356 a la Península que enfronta la corona catalanoaragonesa i els castellans. destaca Batalla de Poitiers (1356)
independència d'Escòcia
Unió de Kalmar uneix els tres regnes escandinaus
 
L'Àsia, en canvi, veu la creació de grans imperis. [[Osman I]] funda l'[[Imperi otomà]], hereu dels conqueridors àrabs, i amenaça tant la part oriental d'Europa com l'Imperi Bizantí. En defensa d'aquest darrer sorgeix la [[Gran Companyia Catalana]]. [[Ivan I de Moscou]] fa que la regió guanyi poder, convertint-la en una nova potència. [[Tamerlà]] s'expandeix pel centre del continent i ataca les fronteres xineses, recuperades per la nova [[Dinastia Ming]], una de les de més importància de la història xinesa. S'estableix el regne [[Vijayanagar]] al sud de l'Índia i al Japó s'instaura el [[Shogunat Ashikaga]], que va reforçar el feudalisme, després de l'anomenada [[Restauració Kenmu]].
*creació de l'[[Imperi otomà]] com a tal amb Osman I, expansió cap als Balcans,hereten dels àrabs
[[Dinastia Ming]] a la Xina
japó: Restauració Kenmu període que suposa la transició cap al [[Shogunat Ashikaga]], que va reforçar el feudalisme
regne Vijayanagar al sud de l'Índia
Tamerlà s'expandeix pel centre del continent
Ivan I de Moscou fa que la regió guanyi poder
 
Igualment a l'Àfrica es consoliden els grans imperis, que conviuen amb les petites tribus en diversos estadis de desenvolupament. Un dels més poderosos és l'Imperi de Mali, el qual sota el poder de [[Mansa Musa I]], inicia una expansió finançada amb els tributs i riqueses de la regió. Els [[hausses]] convertits a l'Islam inicien una expansió per terres nigerianes, mentre al centre del continent es funda el [[Regne del Congo]]. Més al sud, destaca el regne de Zimbabwe, la seva capital del qual arriba a tenir fins a 40000 habitants per aquests temps.
*gran expansió de l'Imperi de [[Mali]]. Un dels seus monarques, Mansa Musa I, era conegut per les enormes riqueses que posseïa.
 
els Hausses comvertits a l'Islam inicien una expansió per terres nigerianes
A Amèrica cal esmentar la civilització andina de [[Chimú]] però sobretot l'[[Imperi Asteca]], el qual funda una nova capital a Tenochtitlán el 1325. Aquesta vila serà el pol d'atracció comercial i cultural del subcontinent durant molt de temps i acumularà els monuments més espectaculars del poble asteca. Per últim, els [[maoris]] s'instal·len a Nova Zelanda.
regne de Zimbabwe, la seva capital fins a 40000 habitants
 
fundació de Tenochtitlán el 1325 com a capital de l'[[Imperi Asteca]].
==Economia i societat==
La crisi política europea va unida a una crisi econòmica. S'inicia la [[petita Edat de Gel]], que fa baixar les temperatures i empitjorar les collites. Això provoca períodes de fam perllongats (una mostra a terres catalanes seria la de l'anomenat [[Lo mal any primer]]), els quals afavoreixen l'aparició d'epidèmies, com les de la [[pesta negra]] i revoltes camperoles, com l'aixecament camperol de 1381. Aquesta crisi general acaba suposant una pèrdua d'un terç de la població total d'Europa. En algunes zones, el balanç fou encara pitjor: a Alemanya va sucumbir un 40% de la població i a la Provença va morir la meitat dels seus habitants. Les guerres, malalties i conreus escassos van causar l'èxode d'alguns camperols i l'abandonament de pobles sencers (fins el 25% en algunes regions espanyoles).
s'inicia la [[Petita Edat de Gel]]
* Epidèmia de [[pesta negra]] i fam a Europa, Lo mal any primer a terres catalanes
gran revolta camperola anglesa de 1831
resultat pèrdua població 1/3 europa
 
Els gitanos entren a Europa i s'instal·len a Grècia i els Balcans, com a pas previ a la seva expansió per tot el continent durant el segle XV. El segle XIV és també l'època dels grans viatgers medievals, que anticipen els exploradors de l'edat moderna. Així destaquen els viatges d'[[Ibn Battuta]], [[John Mandeville]], [[Marco Polo]] i [[Ramon Llull]]. Els seus relats ajudaren a conèixer civilitzacions allunyades i van propiciar l'intercanvi entre pobles veïns, ja que tots ells eren partidaris de la tolerància religiosa. Sovint els seus relats tenen un alt component de ficció però han servit com a document etnogràfic per entendre part dels costums socials tardomedievals.
 
Es va abolir gradualment l'[[esclavitud]] i es van revisar els contractes i condicions de vida dels serfs. Una creixent burgesia acumulava la riquesa a les ciutats, mentre els terratinents perdien part de la seva influència.
 
==Invents i descobriments==
La crisi general no impedeix que sorgeixin alguns nous invents destacables. Es publica el ''Huolongjing'', un tractat militar xinès on es descriuen les armes inventades durant aquests anys, de les quals moltes usen [[pólvora]]. Berthold Schwarz és un dels responsables de la introducció d'aquesta a Europa, si bé aquesta dada podria tenir un aspecte llegendari. S'inventa el [[rellotge]] mecànic (1335) i el [[clavicèmbal]] (aquest instrument deu ser anterior però les primeres referències escrites daen del segle XIV). D'aquesta època daten també les primeres encluses als canals i els [[pany]]s moderns.
 
* [[Rellotge]] mecànic
==Art, cultura i pensament==
En religió, apart de les diferències teològiques (però sobretot polítiques) del Cisma Occidental, cal destacar la reforma de [[John Wycliffe]], que anticipa el protestantisme. En filosofia, és un moment de gran ebullició, com molts altres períodes de crisi. El pensador més rellevant és sens dubte [[Guillem d'Occam]], que defensa el [[nominalisme]] i el reduccionisme ontològic mitjançant la formulació del principi de la [[Navalla d'Occam]]. Altres figures remarcables són les del [[Mestre Eckhart]] (filòsof místic), [[Duns Escot]] i [[Jean Buridan]], que representen a la perfecció la fase final de l'escolàstica.
reforma de John Wycliffe, anticipa el protestantisme
Guillem d'Occam
 
[[Ibn Khaldun]], un dels pares de la historiografia moderna<ref>Smaïl Goumeziane, ''Ibn Khaldoun. Un génie maghrébin'' (1332-1406), Non Lieu, Paris, 2006</ref>, afirma que és necessari consultar les fonts abans de descriure els fets i així deslliga els seus relats de les cròniques o gestes heroiques del passat. Aquest esperit crític l'aplica també a la filosofia, fent contribucions destacades en el camp de la lògica. En geografia, es publica l'[[Atles Català]], un dels reculls de mapes més rellevants de l'edat mitjana.
 
En literatura, es viu alhora el clímax medieval de la prosa i l'inici del renaixement. Es publica ''[[La Divina Comèdia]]'' de Dante, que suposa una síntesi de la cosmologia medieval alhora que una novel·la èpica que entronca amb les del període clàssic antic. Aquesta obra té un fort component moral, igual que els reculls de contes que proliferen pel continent, com els de [[Geoffrey Chaucer]] o els recollits a ''[[El conde Lucanor]]'', de [[Joan Manuel de Castella]].En poesia destaca l'obra de [[Christine de Pisan]]. A Itàlia, en canvi, els models canvien i es comença el renaixement, molt més sensualista, com proven els llibres de [[Petrarca]] i [[Boccaccio]]. Fora del continent europeu, cal fer esment de la poesia del persa [[Hàfidh]] i la figura de la literatura xinesa Luo Guanzhong, amb la novel·la ''[[Romanç dels Tres Regnes]]''.
síntesi medieval La Divina Comèdia
Geoffrey Chaucer contes // El conde Lucanor, de Joan Manuel de Castella
Guillaume de Machaut poesia i música francesa
Christine de Pisan
renaixement italià
* [[Petrarca]], poeta
* [[Boccaccio]], escriptor
poesia persa amb Hàfidh
literatura xinesa Luo Guanzhong amb la novel·la Romanç dels Tres Regnes
 
En art, novament Itàlia trenca els esquemes, amb el seu [[Trecento]] i pintors com [[Giotto di Bondone]] i [[Simone Martini]], que mostren ja l'antropocentrisme renaixentista i un ús de noves tècniques, especialment de perspectiva. Durant el segle XIV es dóna la construcció dels palaus nassarites de l'[[Alhambra]].
 
Dins el camp de la música, s'entra en un període anomenat [[ars nova]] que suposa l'ús general de la polifonia i una notació més precisa. Un dels compositors més cèlebres és el també poeta [[Guillaume de Machaut]]
Trecento
Giotto di Bondone
Simone Martini
 
ars nova a la música, millora de la polifonia i sistemes de notació més precisos
==Referències==
<references />
40.940

modificacions