Revisió del 11:20, 5 jul 2011 modifica Luckas-bot (discussió \| contribucions) Bots 299.712 edits m r2.7.1) (Robot afegeix: sh:Kolumban ← Edició anterior		Revisió del 15:42, 22 març 2012 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 40: === Arribada a la Gàl·lia: Borgonya === Partí de Bangor cap al [[590]], amb 50 anys, acompanyat de dotze monjos joves.<ref> Eren: [[Sant Gal\|Gal]], Autierne, Cominin, Eunoch, Eogain, Potentí, Colum (Columbà el Jove), Deslo, Luan, Aide, Leobard i Caldwald</ref> Van visitar l'[[illa de Man]] i la de Sant Patrici, amb la suposada tomba de [[Josep d'Arimatea]]. Seguiren a [[Cornualla (Gran Bretanya)\|Cornualla]], on anaren al monestir de Bodmin Moor, fundat per Sant Gonion. D'aquí, seguint l'antiga via romana de Fowey a Lostwithiel, visitaren Tintagel i arribaren a [[Plymouth]], on embarcaren cap a la [[Bretanya]]. Arribaren a la [[França]] [[Merovingi\|merovíngia]] prop de [[Saint-Malo]] i [[Mont-Saint-Michel]], posant una gran creu al lloc. D'aquí anaren a [[Rouen]], [[Noyon]] i [[Reims]] en [[Austràsia]] i passaren a [[Borgonya]], on regnava el rei [[Guntram]]. Mercès a les concessions que aquest va fer, van fundar tres monestirs: [[Annegray]], [[Luxeuil-les-Bains\|Luxeuil]] i [[Fontaine-Chaalis\|Fontaines]]. En Annegray, van instal·lar-se a un castell en ruines, i construiren el monestir entre [[591]] i [[592]], dedicant-lo a Sant Martí. Vivien de l'almoina al començament, però aviat van començar a llaurar els camps. La comunitat creixia i calgué crear una nova comunitat vuit milles al sud-est, prop de la ciutat abandonada de Luxeuil, on es construí un monestir dedicat a Sant Pere. El tercer, a Fontaines, va ser dedicat a Sant Pancraç. Columbà va instal·lar-se a Luxueil el [[593]]. Hi dirigia els tres cenobis a través dels priors. Hi escrigué dues regles: la ''Regula monachorum'' i la ''Regula cenobialis'', a més del ''Paenitentiale''. Establia que la vida monàstica es basava en la pràctica ascètica i la penitència, i comprenia, a més, la pràctica quotidiana de la lectura i l'escriptura, per tal d'alimentar l'esperit. Es fundaren així, a cada monestir, [[scriptorium\|''scriptoria'']]. Els monestir van entrar en conflicte amb els bisbes francesos: Columbà volia seguir les tradicions irlandeses, entre les quals hi havia un càlcul diferent de la [[càlcul de la Pasqua\|data de Pasqua]]. A més, havia criticat el comportament de Brunequilda, esposa del rei [[Teodoric II de Borgonya i Austràsia]]. El [[609]] va ser expulsat de Luxeuil i empresonat a [[Besançon]], però va fugir-ne i va tornar a Luxeuil. Novament arrestat, el [[610]] va ser enviat a [[Nantes]], on hauria d'embarcar rumb a Irlanda, amb els seus companys. Segons la llegenda, durant el viatge pel [[riu Loira]], en arribar a [[Tours]] els soldats no els van deixara visitar la tomba de [[Martí de Tours\|Sant Martí]]: el vaixell, llavors, va aturar-s'hi i no va voler continuar el viatge fins que van donar permís als monjos per a fer la visita. A Nantes, la manca de vent va impedir que poguessin partir; quan els soldats van quedar adormits, miraculosament, Columbà i els dotze companys fugiren. Línia 92: * Jonàs de Bobbio. ''Vita di San Colombano'' - Abbazia San Benedetto, Seregno - Milano 1999 * Renata Zanussi ''San Colombano d'Irlanda Abate d'Europa'' - Ed. Pontegobbo (collana I girasoli) 2000 p.160 ISBN 88-86754-38-8 * Paolo Gulisano. ''San Colombano: un santo per l'Europa'' - Ed. Ancora (collana Medievalia) 2007. == Enllaços externs ==

Columbà: diferència entre les revisions