Bosó II d'Arle: diferència entre les revisions

'''Bosó II''' o '''Bosó II d'Arle''' (vers [[910]] - † [[968]]) conegut també com '''Bosó II de Provença''' o '''Bosó VII de Provença''', fou comte d'Arles, d'Avinyó i de Provença (949-968). El seu origen és discutit, fins i tot si la seva vida és relativament ben coneguda. Segon qui fos el seu pare, sobre el que hi ha diverses teories, hauria tingut una germana de nom Titberga o Teutberga de Provença (el que la relaciona amb els Bosònides per la seva tia [[Teutberga d'Arle]] i l'avia d'aquest, Teutberga esposa de [[Lotari II de Lotaríngia]]). La seva tia Teutberga d'Arle va néixer vers 880/890 i va morir abans de setembre de 948; la Teutberga possible germana de Bosó II es va casar vers el [[1001]] amb el [[comtat d'Urgell|comte d'Urgell]] [[Ermengol I]].

'''Hipòtesi 1''': Bosó II seria fill de Rotbold o Ratbold d'Agel (noble de Mâcon), anomenat també com Ratbold d'Arle, nomenat comte a Provença el 903 per [[Lluís III el Cec]]. <br/>

: L'ascendència d'aquest Ratbold és desconeguda. Els historiadors consideren tanmateix que es podria tractar del marit d'una filla d'Ermengarda (filla de [[Bosó de Provença|Boson V de Provença)]] i de Guillem d'Aquitània (vegeu la genealogia dels sobirans de Provença a: [[Llista de comtes de Provença]]). Aquesta hipòtesi descansa sobre el fet que l'origen d'una descendència de [[Bosó d'Arle]] (885-† 936) és rebutjat per a certs historiadors ja que aquest Bosó no hauria tingut més que noies <ref>. El que és verdader, si un es limita a només els fills procedents del seu matrimoni amb Wil·la de Borgonya el 912 </ref><br/>

: Per a l'historiador Jean-Pierre Poly que sosté aquesta hipòtesi, aquesta família comtal situada al càrrec pels borgonyons (per exemple [[Hug d'Arle]]) seria probablement originaria de [[Septimània]]. El seu representant Bosó hauria sabut canviar de bàndol a temps (cap a [[947]]- [[948]]?) trencant el seu matrimoni amb [[Berta de Lotaríngia]], la neboda d'Hug, després dels revessos de fortuna d'aquest, casant-se després amb una dona de nom Constància, que bé que desconeguda <ref> Altres autors identifiquen tanmateix aquesta Constància a [[Constància de Provença]] anomenada també Constància de Viena. </ref> era prou il·lustre per donar el seu nom a la seva néta, [[Constança d'Arle]], esposa d'un rei de França <ref> [[Robert II de França]] </ref>. El nom de Guilhem (Guillem) portat pel seu germà i donat a un dels seus fills evoca probablement els [[Guillèmides]] de Tolosa. I [[Conrad III de Borgonya|Conrad]], el nou rei de Provença, hauria trobat en Bosó un comte d'una família de segon rang, menys perillós i ambiciós, però més capaç de sentir-se bé amb els notables provençals <ref> Jean-Pierre Poly, ''La Provence et la société féodale 879-1166'' - pàgina 33. </ref>.

: D'un primer matrimoni (no identificat) precedint el seu matrimoni amb Wil·la de Borgonya el 912, Bosó d'Arle hauria tingut un fill, Ratbold (Ratbald, Rotbald i Rotbold) l'Antic a vegades esmentat també Rotbold de Spoleto (vers [[907]]- [[936]]) que es va casar amb Ermengarda d'Aquitània i fou assassinat per ordre del seu oncle el rei [[Hug d'Arle]] el 936 probablement al mateix temps que el seu pare en el moment d'una temptativa de cop d'estat contra el rei.

: Certs autors, com Paul-Albert Février <ref>Paul-Albert Février (sota la direcció de), ''La Provence des origines à l’an mil'', Editions Ouest-France Université, 1989 - {{ISBN|2737304563}}, es pot llegir: ''El 949, després de la mort d'Hug, apareix un nou comte d'Arle, Bosó, sobre la identitat del qual els historiadors han vacil·lat molt. Ha estat finalment identificat amb el primer marit de Berta, la neboda d'Hug, que l'hauria repudiat per tal de dissociar la seva sort de la dels parents del marquès en el moment dels seus revessos de fortuna. S'hauria casat llavors amb Constància, una desconeguda. En va tenir dos fills, Rotbald i [[Guillem I de Provença|Guillem Bosó o Guillem l'Alliberador]] (que) amb el seu germà anomenat també [[Guillem d'Avinyó|Guillem]], van exercir de manera indivisa l'autoritat comtal, sempre única, en temps (en tant ?) que representants de Conrad. Berta, quant a ella, es va casar de nou amb el comte de Rouerge o Rodès i va acabar els seus dies a Aquitània.'' </ref> identifiquen Bosó I i Bosó II, el pare de Guillen I de Provença, com una sola i mateixa persona; i per això fan morir a Bosó I el 968. En contra d'aquesta afirmació, certs autors comproven que aquest Bosó hauria viscut 73 anys i hauria tingut fills a una edat avançada, als gairebé 60 anys.

{{Referències| = 2}}

* [http://fmg.ac/Projects/MedLands/PROVENCE.htm#_Toc147469706 Els comtes de Provença]