Bosó de Provença: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 1:
{{vegeu lliure|per altres personatges de la família amb el nom Bosó, vegeu [[Bosònides]] }}
[[Fitxer:King Boson of Provence.JPG|thumbnail|dreta|Bosó V de Provença]]
'''Bosó de Provença''' (abans [[855]] - [[887]]), governador ([[dux]]) de Llombardia ([[876]]-[[877]]); comte i duc de [[Lió]] i de [[Viena]] o [[Borgonya Cisjurana]] ([[872]]-879) [[comte de Provença|comte i marques de Provença]] i [[comtat d'Arle|comte d'Arle]] ([[875]]-[[879]]), rei de Provença ([[879]]-[[887]]), governador d'[[Aquitània]] ([[871]]-[[876]] i [[881]]-[[882]]), [[comtat de Bourges|comte de Bourges]] (872-876), [[comtat de Vienne|comte de Vienne]] (871-880), [[comtat de Mâcon|comte de Màcon]] i [[comtat de Chaunois|Chaunois]] (877-880), [[comtat de Chalon|comte de Chalon]] o Châlons sur Saône (877-880) i [[comtat d'Autun|comte d'Autun]] (879-880).
 
== Orígens familiars ==
Línia 7:
 
== Proper de Carles el Calb ==
Després del repartiment de [[Tractat de Meersen|Meerssen]] Carles el Calb va anar a prendre possessió dels territoris assignats a la part del [[regne de Provença]] que havia estat de [[Lotari II d'Itàlia]] (+ 869). Allí el duc de la [[Borgonya Cisjurana]], [[Girard del Rosselló]], s'oposava a Carles el Calb que en canvi tenia el suport dels arquebisbes de [[Lió]] i de [[Viena del Delfinat]] (Vienne). A la tardor del [[870]], Bosó acompanyava al seu cunyat Carles i fou l'executor de la liquidació dels dominis del duc Girard del Rosselló junt amb el marquès [[Bernat de Gòtia]] i el comte [[Odó d'Orleans]]. El rei francès li va donar llavors el [[comtat de Troyes]]. Carles va atacar Viena del Delfinat defensada per la dona de Girard, Berta. La ciutat va resistir durant uns dos mesos, però les tropes reials van devastar la rodalia i Girard va demanar una capitulació honorable. Girard cedí llavors Viena del Delfinat a Carles el Calb que en prengué possessió la vigília de [[Nadal]] de l'any [[870]]. Carles va incorporar el [[Lionès]] i el [[Vienès]] en el seu regne i el gener del [[871]], va nomenar a Bosó governador (duc) d'aquestos territoris, càrrec ocupat fins llavors per Girard.
 
El [[872]] Carles el va nomenar conseller i cambrer del seu fill [[Lluís el Tartamut]], nebot per part de mare de Bosó, que des de [[867]] era rei d'[[regne d'Aquitània|Aquitània]]. Bosó va rebre tanmateix el [[comtat de Bourges]] o Berry i el càrrec de [[comtat d'Alvèrnia|comte d'Alvèrnia]] al lloc de Gerard II al que va deposar (Gerard II era fill Gerard I, mort a la batalla de [[Fontenoy-en-Puisaye]] el [[841]]).
 
El [[875]], a la mort de l'emperador [[Lluís II el Jove]], Bosó va acompanyar al rei Carles el Calb a [[Itàlia]] per rebre el títol imperial del papa [[Joan VIII]]. Llavors el nou emperador va nomenar al seu cunyat duc (càrrec equivalent a governador) de Llombardia i de Provença. El febrer del [[876]], a [[Pavia]], Carles el Calb abans de retornar a França, va nomenar a Bosó com a virrei d'Itàlia. Aquest mateix any es va casar amb Ermengarda, la filla única del difunt emperador Lluís II el Jove.
 
El mars del [[877]], Bosó va tornar a França, cridat pel rei. Aquest va confiar llavors el virregnat d'Itàlia i el ducat a Provença a [[Hug l'Abat]], fill de [[Conrad I de Borgonya]] i nebot de l'emperadriu [[Judit de Baviera]] (la mare de Carles el Calb), però Hug l'Abat tindria com associat a [[Ricard el Justicier]], el germà de Bosó i mai en va prendre possessió ocupat com estava a Nèustria. Aquest mateix any, a la mort del seu oncle el comte el comte [[Eccard]], Bosó va rebre els [[comtat de Mâcon|comtats de Mâcon]] i de [[comtat de Chalon|Chalon]]. Amb aquestos feus era posseïdor de quasi tota la vall del [[Roine]] (Vienès i Lionès), del [[Saona]] (Mâcon i Chalon) i de Provença. Abans de morir el mateix [[877]] Carles el Calb va signar la [[capitular de Quierzy]] que feia hereditaris els honors comtals.
Línia 17:
== Sota Lluís el Tartamut ==
 
Bosó havia estat en contra de la segona campanya d'Itàlia que havia fet abans de morir el rei Carles el Calb i junt amb altres magnats del regne va conspirar contra el rei i després contra el seu successor. Bosó de Provença (llavors encara era anomenat Bosó de Vienne), Hug l'Abat de Nèustria, [[Bernat Plantapilosa]] de Tolosa i Alvèrnia i [[Bernat de Gòtia]], Septimània, Berry-Aquitània i Autun es revoltaren. Carles el Calb va morir el 6 d'octubre de 877 però els rebels van continuar contra el seu fill i successor [[Lluís II el Tartamut]] i li van imposar la confirmació dels seus privilegis. .
 
El maig del [[878]] el papa, amenaçat pels atacs sarraïns i per nobles italians, es va refugiar a [[Arle]], on estava Bosó amb la seva esposa Ermengarda. Bosó el va acompanyar a [[Troyes]] on es va celebrar una gran assemblea que havia de decidir sobre els conflictes de l'imperi i especialment la revolta de [[Bernat de Gòtia]] i les ambicions del bastard [[Hug l'Abat]] que volia reconquerir les terres de Lotaríngia per la corona francesa. El papa va proposar al rei [[Lluís el Tartamut]] d'anar amb ell a Roma per ser coronat emperador però el rei, ja malalt, i amb por de morir pel camí, va refusar aquest honor. Bosó que tornava a ser virrei d'Itàlia, va fer una acord secret amb el papa, i el va acompanyar amb l'objectiu de fer-se reconèixer rei d'Itàlia, però la maniobra va fracassar davant l'oposició dels nobles italians i de molts bisbes i Bosó va tornar a Arle furiós.
Línia 36:
[[Fitxer:Empire carolingien en 880.svg|thumb|Imperi carolingi el 870]]
[[Fitxer:Karte Hoch und Niederburgund EN.png|thumb|Regnes de Borgonya Cisjurana i Borgonya Transjurana]]
Des de la mort de Lluís el Tartamut, els drets del seu fill van ser contestats per la noblesa. El [[15 d'octubre]] del [[879]] diversos magnats, grans eclesiàstics i senyors es van reunir en assemblea a castell de Mantaille, (entre Anneyron i Châteauneuf-de-Galaure al [[Drôme]]) per escollir l'home més apte per protegir el país i l'Església. Fou escollit Bosó i es va decidir la restauració del regne de Borgonya del que fou nomenat rei; el regne estava format principalment per les grans possessions de Bosó i de les diòcesis de sis arquebisbes i disset bisbes presents (Aix, Arles, Autun, Avignon, Beaune, Besançon, Chalon, Dijon, Genève, Grenoble, Langres, Lausanne, Lyon, Macon, Marseille, Tarentaise, Tonnerre, Troyes, Valence i Vienne). El [[15 d'octubre]] del [[879]] Bosó esdevingué [[Regne de Borgonya|rei de Borgonya]] (conegut a la història com a [[Regne de Borgonya Cisjurana]] tot i no ser un nom plenament precis) i fou coronat pocs dies després a [[Lió]] per Aurelià, l'arquebisbe local. La capital es va instal·lar a [[Viena del Delfinat]].
 
El seu amic el papa [[Joan VIII]], de manera inesperada, va refusar aquesta elecció que va considerar que feia prevaler els interessos privats per sobre els de l'imperi. El papa va arribar a tractat a Bosó de tirà i usurpador. No obstant el [[879]] l'administració ja estava en marxa i consten diversos actes en relació als comtats. El juliol del [[880]], Bosó va nomenar a un abat de la seva confiança, Giló de Tournus, com a bisbe de [[Langres]].
Línia 51:
== Origen ==
 
┌─ [[Bosó el Vell|Bosó el Vell dit l'Ancià o l'Antic]] (?-† vers [[855]]). comte a Itàlia.
┌─ [[Biví de Viena]] ([[822]]-[[877]]), abat laic de Gorze.
└─ Engeltruda (?-?).
'''Bosó de Provença'''
┌─ X
└─ X
└─ X
└─ X
 
== Núpcies i descendents ==