Bosó de Provença: diferència entre les revisions

'''Bosó de Provença''' (abans [[855]] - [[887]]), governador ([[dux]]) de Llombardia ([[876]]-[[877]]); comte i duc de [[Lió]] i de [[Viena]] o [[Borgonya Cisjurana]] ([[872]]-879) [[comte de Provença|comte i marques de Provença]] i [[comtat d'Arle|comte d'Arle]] ([[875]]-[[879]]), rei de Provença ([[879]]-[[887]]), governador d'[[Aquitània]] ([[871]]-[[876]] i [[881]]-[[882]]), [[comtat de Bourges|comte de Bourges]] (872-876), [[comtat de Vienne|comte de Vienne]] (871-880), [[comtat de Mâcon|comte de Màcon]] i [[comtat de Chaunois|Chaunois]] (877-880), [[comtat de Chalon|comte de Chalon]] o Châlons sur Saône (877-880) i [[comtat d'Autun|comte d'Autun]] (879-880).

Després del repartiment de [[Tractat de Meersen|Meerssen]] Carles el Calb va anar a prendre possessió dels territoris assignats a la part del [[regne de Provença]] que havia estat de [[Lotari II d'Itàlia]] (+ 869). Allí el duc de la [[Borgonya Cisjurana]], [[Girard del Rosselló]], s'oposava a Carles el Calb que en canvi tenia el suport dels arquebisbes de [[Lió]] i de [[Viena del Delfinat]] (Vienne). A la tardor del [[870]], Bosó acompanyava al seu cunyat Carles i fou l'executor de la liquidació dels dominis del duc Girard del Rosselló junt amb el marquès [[Bernat de Gòtia]] i el comte [[Odó d'Orleans]]. El rei francès li va donar llavors el [[comtat de Troyes]]. Carles va atacar Viena del Delfinat defensada per la dona de Girard, Berta. La ciutat va resistir durant uns dos mesos, però les tropes reials van devastar la rodalia i Girard va demanar una capitulació honorable. Girard cedí llavors Viena del Delfinat a Carles el Calb que en prengué possessió la vigília de [[Nadal]] de l'any [[870]]. Carles va incorporar el [[Lionès]] i el [[Vienès]] en el seu regne i el gener del [[871]], va nomenar a Bosó governador (duc) d'aquestos territoris, càrrec ocupat fins llavors per Girard.

El [[872]] Carles el va nomenar conseller i cambrer del seu fill [[Lluís el Tartamut]], nebot per part de mare de Bosó, que des de [[867]] era rei d'[[regne d'Aquitània|Aquitània]]. Bosó va rebre tanmateix el [[comtat de Bourges]] o Berry i el càrrec de [[comtat d'Alvèrnia|comte d'Alvèrnia]] al lloc de Gerard II al que va deposar (Gerard II era fill Gerard I, mort a la batalla de [[Fontenoy-en-Puisaye]] el [[841]]).

El [[875]], a la mort de l'emperador [[Lluís II el Jove]], Bosó va acompanyar al rei Carles el Calb a [[Itàlia]] per rebre el títol imperial del papa [[Joan VIII]]. Llavors el nou emperador va nomenar al seu cunyat duc (càrrec equivalent a governador) de Llombardia i de Provença. El febrer del [[876]], a [[Pavia]], Carles el Calb abans de retornar a França, va nomenar a Bosó com a virrei d'Itàlia. Aquest mateix any es va casar amb Ermengarda, la filla única del difunt emperador Lluís II el Jove.

Bosó havia estat en contra de la segona campanya d'Itàlia que havia fet abans de morir el rei Carles el Calb i junt amb altres magnats del regne va conspirar contra el rei i després contra el seu successor. Bosó de Provença (llavors encara era anomenat Bosó de Vienne), Hug l'Abat de Nèustria, [[Bernat Plantapilosa]] de Tolosa i Alvèrnia i [[Bernat de Gòtia]], Septimània, Berry-Aquitània i Autun es revoltaren. Carles el Calb va morir el 6 d'octubre de 877 però els rebels van continuar contra el seu fill i successor [[Lluís II el Tartamut]] i li van imposar la confirmació dels seus privilegis. .

Des de la mort de Lluís el Tartamut, els drets del seu fill van ser contestats per la noblesa. El [[15 d'octubre]] del [[879]] diversos magnats, grans eclesiàstics i senyors es van reunir en assemblea a castell de Mantaille, (entre Anneyron i Châteauneuf-de-Galaure al [[Drôme]]) per escollir l'home més apte per protegir el país i l'Església. Fou escollit Bosó i es va decidir la restauració del regne de Borgonya del que fou nomenat rei; el regne estava format principalment per les grans possessions de Bosó i de les diòcesis de sis arquebisbes i disset bisbes presents (Aix, Arles, Autun, Avignon, Beaune, Besançon, Chalon, Dijon, Genève, Grenoble, Langres, Lausanne, Lyon, Macon, Marseille, Tarentaise, Tonnerre, Troyes, Valence i Vienne). El [[15 d'octubre]] del [[879]] Bosó esdevingué [[Regne de Borgonya|rei de Borgonya]] (conegut a la història com a [[Regne de Borgonya Cisjurana]] tot i no ser un nom plenament precis) i fou coronat pocs dies després a [[Lió]] per Aurelià, l'arquebisbe local. La capital es va instal·lar a [[Viena del Delfinat]].

┌─ [[Bosó el Vell|Bosó el Vell dit l'Ancià o l'Antic]] (?-† vers [[855]]). comte a Itàlia.

│ └─ Engeltruda (?-?).

│ ┌─ X