Estatut Reial de 1834: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
L''''Estatut Reial de 1834''' va ésser una carta de tendència [[liberalisme|liberal]] molt moderada, promulgada a [[Espanya]] per la [[Monarca|reina]] [[regent]] [[Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)|Maria Cristina de Borbó]]. Malgrat les seues limitacions (preeminència clara del [[monarca]] sobre les [[Corts Generals]], [[sufragi censatari]] molt restringit i escasses [[llibertat]]s [[política|polítiques]]) va suposar la desaparició definitiva de la [[monarquia absoluta]], substituïda per la [[monarquia constitucional]]. Va ser vigent fins al [[1836]] arran del [[motí de la Granja de San Ildelfonso]].<ref>Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: ''Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya''. Castellnou Edicions. [[Barcelona]], [[abril]] del [[2006]]. Col·lecció Minimanual, núm. 14. ISBN 84-9804-211-9. Plana 47.</ref>
[[Francisco Martínez de la Rosa]], aleshores [[President del Govern d'Espanya|President del Consell de Ministres]] i [[Javier de Burgos]] van redactar el nou text el [[10 d'abril]] de [[1834]] a manera de carta atorgada que pretén superar l'anterior norma fonamental de 1812 i acontentar tant progressistes com moderats.
== Origen de la norma ==
L'article primer no fa esment a la Constitució de 1812, sinó a la ''Nova Recopilació'', evitant així pronunciar-se sobre la seva validesa efectua una convocatòria de les Corts que es constituiran per ''Próceres de la Nación'' i Procuradors del Regne. Aquest és el primer dels equilibris amb els quals es pretén acontentar tant als partidaris de l'[[absolutisme]] com als [[liberalisme|liberals]].
== Característiques ==
Aprovat per [[Reial decret]], l'Estatut es converteix en una [[carta atorgada]] on la Corona, fundant-se en un poder absolut, delega funcions en altres òrgans de l'[[Estat]]. Per això el conjunt de poders ([[poder legislatiu]] i [[poder executiu]]) estan en mans del sobirà. Des d'algunes posicions s'ha volgut sustentar la característica que l'Estatut de 1834 avançava un pas en compartir la [[sobirania nacional]] entre el Rei i les Corts, si ben l'article 24 i el 30 deixen clar que la convocatòria i dissolució correspon al Monarca, no poden deliberar sobre assumpte algun que el Rei no els hagi sotmès a judici (article 31) i l'aprovació de les lleis sempre requerirà la sanció reial sense que calgui justificar les raons per no fer-ho (article 33).
D'altra banda, el sistema de [[sufragi censatari]] concedeix el dret a vot a uns 16.000 votants -tots homes-, menys del 0,15 per cent de la població, rebutjant una de les aspiracions dels liberals: l'extensió del cos electoral.
== Òrgans institucionals ==
Les Corts s'estableixen per un sistema [[bicameral]] formades pels ''Estamentos de Próceres'', com a [[cambra alta]], format per Grans d'Espanya i electes del Rei, de caràcter vitalici, i el de Procuradors ([[cambra baixa]]), triats per un nombre reduït de posseïdors de rendes altes.
L'Estatut no contemplava el sistema electoral i es remetia a lleis posteriors de divers signe: la primera (de 1834) va establir el [[sufragi indirecte]] i censatari i la segona (de [[1836]]) regula un sistema d'elecció directa i sufragi censatari i capacitari.
Les '''[[Corts]]''' estaven a mig camí entris una assemblea consultiva i una legislativa. No tenien capacitat autonormativa, doncs el Reglament d'ambdues Càmeres havia de ser aprovat per la Reina Governadora previ dictamen del [[Consell del Regne]] i del [[Consell de Ministres]]. A més, es preveien constants interferències del Rei en el funcionament de les Corts, la qual cosa impedia el principi d'autonomia parlamentària.
Al '''[[Rei]]''' se li concedia un conjunt desorbitat de facultats:
# Monopoli de la [[iniciativa legislativa]].
# Convocava, suspenia o dissolia les Corts.
# Sancionava lleis amb possibilitat última d'exercir el dret de veto.
# Nomenava ''Próceres'' de manera il·limitada.
# Escollia President i Vicepresident dels Estaments.
# Nomenava i cessava al [[President del Governo|President del Consell de Ministres]] i als membres del gabinet.
Es configura el '''[[poder executiu]]''' delegat pel monarca en el President del Consell de Ministres, el [[Govern]] i els [[Ministre]]s. Apareix un incipient protosistema de [[parlamentarisme]] en necessitar la doble confiança, del Rei i les Corts, per governar i l'aparició de la [[qüestió de confiança]].
== Referències ==
| |||