Liebulf: diferència entre les revisions

No se li coneix descendència certa però un descendent podria ser el bisbe [[Guigó de Girona]], d'origen noble, ex clergue d'Arle abans de ser nomenat a la seu de Girona, que apareix cedint en estranyes condicions cap a [[922]]/[[923]] a la catedral d'Arle, entre altres ''alous'', l'abadia de Saint-André de la Cappe. Aquest Guigó apareix com un legitimista en el conflicte que va oposar poc de temps abans l'antiga noblesa amb els borgonyons <ref>Jean-Pierre Poly, ''Provence i la societat feudal 879-1166'', pàgina 22: "El [[897]], Guigó, llavors clergue arlesià, estava encara amb l'arquebisbe Rostany, però el [[908]], al moment en que fou consagrat bisbe de Girona per [[Arnust]], se'ns diu que va arribar de la cort reial; era doncs ell també un legitimista i havia estat obligat a buscar fora de Provença el càrrec al qual la seva noblesa el destinava. Quan va estar arreglat el contenciós de la crisi, el [[922]]/[[923]], va donar a la catedral d'Arle el seu alou en aquest mateix ''pagus'', l'abadia Saint-André de la Cappe, i tot el que li venia del seu nebot difunt, Daliló; amb aquesta estranya condició, que s'assembla força a la simonia: el seu altre nebot, el clergue arlesià Arnuld, posseirà aquests béns «fins que arribi, si plau a Déu, al rang episcopal»" . </ref>.