Coriolà: diferència entre les revisions

Era fill de Vetúria i d'un home que va morir quan Coriolà era molt jove fou educat per la mare i es va convertir en un valent i destacà pel seu temperament imperiós.

Se suposa que va lluitar al llac [[Regillus]] i que hi va guanyar una corona. El seu sobrenom de Coriolà s'atribueix al fet que durant la guerra entre els [[volscs]] i [[Roma]]. La capital dels volscs, [[Corioli]], fou assetjada i ocupada per Caius Marcius al capdavant d'un grapat de valents que van expulsar als volscs, degut aquesta gesta rebé títol de Coriolà.

Un dia era acampat a ''Fossa Cluilia'', prop de Roma, els romans alarmats li van enviar delegats (cinc consulars) que li van oferir restaurar-lo en els seus drets de ciutadà romà, però va rebutjar a menys que els romans retornessin als volscs totes les terres que en algun moment els havien arrabassat i els donessin a tots la ciutadania romana; els delegats van rebutjar; llavors Roma va enviar deu senadors dels més importants, després tots els pontífexs i àugurs però Coriolà no els va voler escoltar. A proposta de la matrona romana Valèria, va enviar a parlamentar la seva mare Vetúria i la seva dona Volúmnia amb els seus dos fills i les seves supliques van fer efecte. Es va retirar de les rodalies de Roma i va viure exiliat amb els volscs fins a la seva mort. Per commemorar els fets es va erigir un temple dedicat a Fortuna Mulieris del que Valèria fou nomenada primera sacerdotessa.