Coriolà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 1:
'''Coriolà''' (llatí ''Cneus Marcius '''Coriolanus''''') fou un heroi llegendari romà. Els romans el fan descendent del rei [[Anc Marci]].
 
Era fill de Vetúria i d'un home que va morir quan Coriolà era molt jove fou educat per la mare i es va convertir en un valent i destacà pel seu temperament imperiós.
 
Se suposa que va lluitar al llac [[Regillus]] i que hi va guanyar una corona. El seu sobrenom de Coriolà s'atribueix al fet que durant la guerra entre els [[volscs]] i [[Roma]]. La capital dels volscs, [[Corioli]], fou assetjada i ocupada per Caius Marcius al capdavant d'un grapat de valents que van expulsar als volscs, degut aquesta gesta rebé títol de Coriolà.
 
Tot i aquesta victòria quant fou candidat a consol no fou elegit i va començar a planejar revenja. Quant una fam va assolar Roma, un príncep grec de [[Sicília]] va enviar gra, però Coriolà va demanar de no repartir-lo entre els plebeus a menys que el repartiment el fessin els tribuns; aquesta actitud li va costar la condemna i desterrament i es refugià al territori dels volscs, oferint els seus serveis contra Roma.
Línia 9:
El rei volsc ''Attius Tullius'' aviat va declarar la guerra a Roma i va nomenar Coriolà capità general del exercit volsc. Coriolà no va defraudar, va conquerir, saquejar i cremar moltes ciutats.
 
Un dia era acampat a ''Fossa Cluilia'', prop de Roma, els romans alarmats li van enviar delegats (cinc consulars) que li van oferir restaurar-lo en els seus drets de ciutadà romà, però va rebutjar a menys que els romans retornessin als volscs totes les terres que en algun moment els havien arrabassat i els donessin a tots la ciutadania romana; els delegats van rebutjar; llavors Roma va enviar deu senadors dels més importants, després tots els pontífexs i àugurs però Coriolà no els va voler escoltar. A proposta de la matrona romana Valèria, va enviar a parlamentar la seva mare Vetúria i la seva dona Volúmnia amb els seus dos fills i les seves supliques van fer efecte. Es va retirar de les rodalies de Roma i va viure exiliat amb els volscs fins a la seva mort. Per commemorar els fets es va erigir un temple dedicat a Fortuna Mulieris del que Valèria fou nomenada primera sacerdotessa.
 
Aquests fets se suposa que van passar als primers anys del segle V aC (vers el 490 aC); la fam a romana està documentada el [[470 aC]] i fou Hieró de [[Siracusa]] qui va enviar el gra; el [[458 aC]] els volscs van signar un tractat amb Roma i van obtenir drets com els proposats per Coriolà. Les conquestes dels volscs foren reals i potser l'origen romà del personatge fou posterior per transferir als romans la gloria de les seves gestes. [[Barthold Georg Niebuhr|Niebuhr]] suposa que el nom va derivar d'haver viscut a Corioli suposadament després de ser desterrat de Roma.