Merlet: diferència entre les revisions

Un '''merlet''', també dit és cadascun dels espais massissos que alternen amb altres de buits damunt un parapet, formant part d'un acabament fortificat d'un mur o d'una torre. Aquesta fortificació servia de protecció dels defensors, que amagats al seu darrere podien vetllar l'enemic i llançar-li projectils pels espais buits o pels [[lladronera|matacans]] amb seguretat. Les mides i l'acabament superior dels merlets són característics de cada època i contrada. Els merlets es troben ja a [[Assíria]] i desaparegueren amb la difusió de l'artilleria i de les fortificacions amb [[bastió|bastions]] que en foren el resultat. Modernament s'han empart amb una funció decorativa en edificis civils.

Els merlets d'època [[califal]] d'[[Al Andalus]] i Marroc (muralla de [[Marràqueix]]), són cúbics i acabats en una piràmide ([[castell de l'Almudaina]], Palma). Els merlets musulmans africans i asiàtics no decoratius solen acabar en mitja circumferència, de vegades amb una sagetera al mig (mesquita de [[Cairuan]], Tunísia; Medina de [[Susa (Tunísia)|Susa]], Tunísia; [[Al-jawad]], Oman).

Els ''merlets normands'' de [[Sicília]] (Motta Sant'Anastasia, catedral de [[Siracusa]], església de Sant Pere i Sant Pau d'Agrò, [[Casalvecchio Siculo]], etc.), acaben també en mitja circumferència, però aquesta es troba damunt un rectangle més alt que els musulmans, encara que deuen estar relacionats, i la cara superior del semicercle pot sortir una mica del mur.

Les fortificacions [[Turquia|turques]] podien no tenir merlets, sinó parapets coronats per lòbuls situats un devora l'altre, cadascun damunt una sagetera o tronera (Negroponto; Rettimo). En altres casos, trobam merlets en forma de dent, alguns amb una sagetera al mig, tots damunt matacans (Topkapi, Instanbul). Els merlets de l'[[Índia]] i [[Pakistan]] eren formats per un quadrat amb una sagetera, amb l'acabament amb perfil de lotus, més o menys ornamental.

Als segles XIV i XV es difon als Països Catalans el [[merlet català]], que és una mena de merlet escalonat, format per una base de l'alçada d'un quadrat i l'amplada de cinc o més, damunt la qual hi ha un rectangle de tres o sis quadrats i a dalt de tot, al mig, una dent de la mida d'un quadrat. La separació entre els merlets pot tenir l'amplada d'un quadrat, de manera que el buit té la forma d'un merlet invertit. Algunes vegades al mig del merlet hi ha una sagetera. El millor exemplar de merlet català és a la [[Llotja de Palma]], no té funció sols decorativa, perquè la Llotja formava part de la muralla del mar de [[Palma]].

El ''merlet irlandès'' és un altre merlet escalonat, però només d'un escaló a cada costat i amb les cares superiors amb pendent cap a fora i ultrapassant el mur (catedral de [[Kildare]]).

Una combinació de diferents acabaments es troba en el ''merlet trilobulat'' (Santa Severina, [[Calàbria]], 1556-1559). Damunt un merlet molt ample hi ha dos lòbuls laterals separats per mig cercle petit. Els lòbuls fan pendent cap a fora.