Teodoret de Cir: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Es retira la imatge Saint_Theodoret_of_Cyr.jpeg perquè l'administrador Masur l'ha esborrada de Commons pel següent motiu: No source since 20 October 2011. |
m Bot:Desambiguació assistida: Lleó III - Canviant enllaç(s) per Papa Lleó III |
||
Línia 17:
El successor de Ciril, [[Diòscor d'Alexandria|Dioscor]], va seguir la línea marcada pel primer i Teodoret va romandre oposat. Dioscor va donar suport al partit del monjo [[Eutiques de Constantinoble|Eutiques]] a [[Constantinoble]] que va originar els [[eutiquianisme|eutiquians]]. L'emperador va ordenar a Teodoret de romandre en el límits de la seva diòcesi ([[448]]). Teodoret va obeir però va enviar cartes als grans personatges de l'Imperi, reivindicant la seva conducta i més tard en una segona carta es va declarar contra els que deien que la Verge no era mare de Deu, i que Crist era un home; Dioscor va llençar anatema contra Teodoret i va reunir el [[concili d'Efes]] (anomenat el lladronici d'Efes) el [[449]] on Teodoret i els patriarques [[Flavià de Constantinoble]] i [[Domne d'Antioquia]] (i altres bisbes, tots els quals havien condemnat Eutiques al sínode de Constantinoble del [[448]]) foren deposats.
L'emperador li va recomanar la retirada a un monestir a [[Apamea]]. Teodoret va escriure al papa [[Papa Lleó III|Lleó III]] el Gran al que va demanar una entrevista per defensar la seva posició; Lleó, ja declarat contra els eutiquians, va acceptar la declaració de fe de Teodoret i el va absoldre de tot delicte eclesiàstic, però no va aconseguir la convocatòria d'un concili a Itàlia.
La sobtada mort de [[Teodosi II]] va canviar la situació (450) ja que el seu successor [[Marcià]] i l'emperadriu Pulquèria no eren favorables als eutiquians. Teodoret i els altres bisbes deposats van ser cridats de l'exili i podrien recuperar les seves seus després d'un concili que s'havia de fer i que es va reunir inicialment a [[Nicea de Bitínia]] i després a [[Calcedònia]] el [[451]]; a la octava sessió d'aquest va reclamar la reposició a la seva seu però fou escridassat i acusat de nestorià i heretge; llavors va presentar la seva declaració de fe acceptada pel papa i fou aplaudit i, per vot unànime, restaurat a la seva seu.
| |||