Revisió del 00:05, 18 jul 2011 modifica ZéroBot (discussió \| contribucions) Bots 139.601 edits m r2.7.1) (Robot afegeix: uk:Гай Папірій Карбон ← Edició anterior		Revisió del 23:06, 23 març 2012 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits {{Cònsols romans (125–101 aC)}} Edició següent →
Línia 1: {{polisèmia}} '''Gai Papiri Carbó''' (''Caius Papirius Carbó'') fou un [[magistrat romà]] nascut el [[164 aC]], fill del [[pretor]] [[Gai Papiri Carbó (pretor)\|Gai Papiri Carbó]] (''Caius Papirius Carbó''), que fou contemporani i amic dels [[Gracs]]. Va seguir a [[Tiberi Grac]] del que era amic i a la seva mort fou nomenat al seu lloc com ''[[triumvir]] agrorum dividendorum'' i una mica després, el [[131 aC]], fou elegit [[tribú del poble]], període en el que va imposar dues lleis: una sobre possibilitat que els tribuns foren reelegits i la ''[[lex tabellaria]]'', que establia la votació per majoria en l'aprovació o derogació de les lleis. En el seu tribunat va romandre com a ''[[triumvir agrorum dividendorum]]''. La dificultat del repartiment de terres segons la [[llei agrària]] de [[Semproni]], provocava constants conflictes. Un dia [[Escipió Africà]], cap del partit aristocràtic fou trobat mort al llit i es va sospitar que Carbó l'havia fet matar o al menys que hi tenia alguna cosa a veure. Després del tribunat va romandre com amic dels Gracs fins a la mort de [[Gai Grac]] el [[121 aC]] a mans de [[Luci Opimi]], el cònsol, que va fer matar nombrosos amics dels Gracs; al final del seu consolat Opimi fou acusat de traïció pel tribú [[Quint Deci]]. El [[120 aC]] va ascendir Carbó al consolat, però ja s'havia canviat de partit i va assolir la defensa d'Opimi i va dir que la mort de Gai Grac havia estat un acte de justícia. Això però no li garantia la protecció de l'aristocràcia que el considerava implicat en la mort d'Escipió i esperava el moment oportú per la venjança. El [[119 aC]] l'orador [[Luci Licini Cras]] el va acusar (el càrrec no és conegut) i per evitar ser condemnat es va suïcidar ([[Valeri Màxim]] diu que fou enviat a l'exili). '''Gai Papiri Carbó''' (''Caius Papirius Carbó'') fou un [[magistrat romà]] nascut el [[164 aC]], fill del [[pretor]] [[Gai Papiri Carbó (pretor)\|Gai Papiri Carbó]] (''Caius Papirius Carbó''), que fou contemporani i amic dels [[Gracs]]. {{Cònsols romans (125–101 aC)}} Va seguir a [[Tiberi Grac]] del que era amic i a la seva mort fou nomenat al seu lloc com ''[[triumvir]] agrorum dividendorum'' i una mica després, el [[131 aC]], fou elegit [[tribú del poble]], període en el que va imposar dues lleis: una sobre possibilitat que els tribuns foren reelegits i la ''[[lex tabellaria]]'', que establia la votació per majoria en l'aprovació o derogació de les lleis. En el seu tribunat va romandre com a ''[[triumvir agrorum dividendorum]]''. La dificultat del repartiment de terres segons la [[llei agrària]] de [[Semproni]], provocava constants conflictes. Un dia [[Escipió Africà]], cap del partit aristocràtic fou trobat mort al llit i es va sospitar que Carbó l'havia fet matar o al menys que hi tenia alguna cosa a veure. Després del tribunat va romandre com amic dels [[Gracs]] fins a la mort de [[Gai Grac]] el [[121 aC]] a mans de [[Luci Opimi]], el cònsol, que va fer matar nombrosos amics dels Gracs; al final del seu consolat Opimi fou acusat de traïció pel tribú [[Quint Deci]]. El [[120 aC]] va ascendir Carbó al consolat, però ja s'havia canviat de partit i va assolir la defensa de Opimi i va dir que la mort de Gai Grac havia estat un acte de justícia. Això però no li garantia la protecció de l'aristocràcia que el considerava implicat en la mort d'Escipió i esperava el moment oportú per la venjança. ~~El [[119 aC]] l'orador [[Luci Licini Cras]] el va acusar (el càrrec no és conegut) i per evitar ser condemnat es va suïcidar ([[Valeri Màxim]] diu que fou enviat a l'exili).~~ {{ORDENA:Papiri Carbo, Gai}} [[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 120 aC]] [[Categoria:Tribuns de la plebs del segle II aC]]

Gai Papiri Carbó: diferència entre les revisions