Àbac: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
Cap resum de modificació |
||
Línia 131:
Aquesta eina aritmètica es basava en el sistema [[sistema vigesimal|vigesimal]] (base 20).<ref>[http://www.tux.org/~bagleyd/java/AbacusAppMA.html MesoAmerican Abacus]</ref> Per als asteques el compte per vintenes era completament natural. El Nepohualtzintzin estava dividit en dues parts principals separades per una barra o cordó intermedi. En la part esquerra hi havia quatre grans, que a la primera fila tenen valors unitaris (1, 2, 3, i 4), i en el costat dret hi ha tres grans amb valors de 5, 10, i 15 respectivament. Per saber el valor dels grans respectius de les files superiors, n'hi ha prou amb multiplicar per 20 (cada fila), el valor que els correspondria si estiguessin a la primera fila.
Tot plegat, hi havia 13 files amb 7 grans en cada una, el que comprenia 91 grans a cada Nepohualtzintzin. Aquest era un nombre bàsic a entendre, 7 vegades 13, una relació estreta concebuda entre fenòmens naturals, el submón i els cicles dels cels. Un Nepohualtzintzin (91) representa el nombre de dies que dura una estació de l'any, dos Nepohualtzitzin (182) és el número de dies del cicle del [[dacsa|blat de moro]], des de la seva sembra fins a la seva recol·lecció, tres Nepohualtzintzin (273) és el número de dies de la gestació d'una criatura, i quatre Nepohualtzintzin (364) completa un cicle i s'aproxima a un any (es queda curt en 1 dia i 1/4). Val la pena esmentar que el Nepohualtzintzin permetia representar ordres de magnitud entre 10 i 18 en [[coma flotant]], el que permet calculavr tant quantitats astronòmiques així com infinitesimals amb precisió absoluta, el que traduït a aritmètica informàtica moderna vol dir que no es permeten errors d'arrodoniment.
La redescoberta del Nepohualtzintzin va ser deguda a l'enginyer mexicà David Esparza Hidalgo,<ref>David Esparza Hidalgo, ''Nepohualtzintzin. Computador Prehispanico en Vigencia'' [El Nepohualtzintzin: un ordinador prehispànic en ús] (Ciutat de Mèxic, Mèxic: Diana editorial, 1977).</Ref>que en els seus viartges per tot Mèxic va trovar gravats diversos i pintures d'aquest instrument i en va reconstruir uns quants fets d'or, jade, incrustations de closca, etc. També s'han trobat Nepohualtzintzin molt antics atribuïts a la cultura [[Civilització olmeca|Olmeca]].
| |||