Sayyid Alí Muhàmmad: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
|||
Línia 1:
{{Infotaula persona
| nom
| imatge =
| ▲| data_naix = {{Data naixement|1819|10|20}}
▲| lloc_naix = [[Shiraz]]
▲| data_mort = {{Data defunció i edat|1850|7|9|1819|10|20}}
▲| lloc_mort = [[Tabriz]],
| altres_noms =
| conegut_per =
| ocupació
}}
[[Fitxer:Bahai Santuari Bab nit.jpg|left|thumb|300px|El Santuari del Báb, al [[Mont Carmel]], ([[Haifa]], [[Israel]]) de nit, 2006.]]
Línia 15:
==Biografia==
Orfe de molt jove fou criat per un oncle i cap als 20 anys fou enviat a [[Bushire]]. En un viatge a [[Karbala]] va conèixer [[Sayyid Kàzim Raixtí]], cap dels moviment religiós dels [[xaykhi]]s; Kazim va morir el desembre del [[1843]] i el [[23 de maig]] de [[1844]], el seu deixeble [[Muhammad Husayn Bushrui|Mol·là Hussayn]], el va reconèixer com el [[Mahdí]] esperat (pels musulmans, el restaurador de l'[[islam]] a la Terra), "Porta (''Bab'') cap a la Veritat", o ''[[qàïm]]'' que promet l'[[islam]] i el precursor del promès de totes les èpoques i religions ("Aquell a qui Déu farà manifest"), el qual hauria de portar la pau i unitat a tota la humanitat.
El Bab titllava els [[mul·là]]s i els [[mújtahid]]s de corruptes i aviat va tenir molts seguidors. Amb aquestes ensenyances i altres, com el concepte que totes les religions tenen el mateix origen diví però que han aparegut adaptats a les circumstàncies i capacitat de la humanitat en cada època (concepte conegut com revelació progressiva) o com la igualtat entre homes i dones i la condemna de tota mena de prejudicis, va fundar una nova religió totalment independent de l'islam coneguda com la [[Fe babí]]. Els seus seguidors s'anomenaven babís.
En una peregrinació a la [[Meca]] es va declarar el Mahdí, però no va tenir cap transcendència i el [[1845]] va tornar a Shiraz on les seves predicacions i ensenyaments van causar disturbis; els seus seguidors foren arrestats per orde del governador local Mirza Hussayn-Khan Ajudanbaix i expulsat de la ciutat; el xa [[Muhammad Xah Qajar]] va enviar un representant
Una epidèmia de colera declarada a Shiraz va fer fugir molta gent, entre els quals els membres del govern territorial. El Bab es va traslladar a [[Isfahan]] on fou protegit pel governador, el georgià Manuixihr-Khan Mutamad-ad-Dawla, però a la seva mort el Bab fou cridat a [[Teheran]] i arrestat pel camí, sent enviat a la fortalesa de Mahku a l'[[Azerbaidjan]] (estiu del [[1847]]). L'abril de [[1848]] van esclatar disturbis en diverses ciutats instigats per la propaganda babi. Mentrestant, el Bab havia convertit el comandant de la fortalesa on estava presoner, Alí-Khan, i fou transferit a un altra fortalesa, el castell de Gihrik i després a Tabriz, on una comissió de ''mújtahids'' l'havia de jutjar.
El moviment guanyava cada dia partidaris i el ministre Mirza Taqi-Khan (que havia substituït Hajjí Mirza Aghasi, destituït pel nou xa [[Nasir al-Din Shah|Nàssir-ad-Din Xah]]) pensava que calia executar al Bab per aturar el seu moviment. La primavera del [[1850]] foren executats set dels seus propers col·laboradors (coneguts com "els set màrtirs de Teheran"), entre els quals figurava l'oncle
El Bab havia estat retornat a la fortalesa de Gihrik i en saber la notícia i va preveure que li quedava poc temps a viure; i efectivament, el juliol fou retornat a Tabriz on fou condemnat a ser afusellat junt amb els seus deixebles Mul·là Muhàmmad Alí de Yazd i Agha Sayyid Hussayn; el segon durant el passeig públic pels carrers de Tabriz per a ser insultats pel poble, va fer [[apostasia]] i fou perdonat i el Bab li va encarregar de executar les seves darreres voluntats i posar en seguretat alguns dels seus objectes i escrits personals (l'apostasia no li va servir de gaire doncs poc després de complir la seva missió fou igualment mort).
| |||