Calçó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 24:
La moda dels pantalons passà a Anglaterra (sembla que de la mà del dandi [[Beau Brummel]]), on es generalitzà des dels primers anys del [[segle XIX]].
 
Pels volts de [[1815]], en concloure el cicle de guerres de la Revolució i napoleòniques, es produí la síntesi que marcaria la indumentària euròpida de llavors ençà: model anglès per als homes, i francès per a les dones. Això comportà, arreu, el desplaçament dels calçons per part dels pantalons llargs, com ja s’havia produït primer a França i tot seguit a Anglaterra. Es pot dir, doncs, que l’enfonsament de l’Antic Règim comportà la fi dels calçons tradicionals. I aquest canvi vestimentari precedí i tot el de l’estructura sociopolítica: en medis urbans era un fet consumat pels volts de [[1820]], fins i tot allà on persistia l’absolutisme de base feudal. La substitució afectà també, amb ritme més lent, la versió popular dels calçons usada en medis rurals, de la qual són testimoni, per exemple, els [[Calçó de bufes|calçons de bufes]] mallorquins i els [[saragüells]] del País Valencià i les Terres de l’Ebre, que encara hi eren el vestit quaotidià en el darrer quart del segle XIX.
 
Des d’inicis del [[segle XIX]] els calçons de tipus tradicional només s’han emprat en ocasions molt cerimonials i molt vinculades a la tradició precapitalista.