Un món: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
retocs |
|||
Línia 11:
| ciutat = Madrid
}}
'''''Un món''''' és una [[pintura a l'oli]]
== Història ==
Exposat també a París al 1930. Durant la guerra, el quadre va estar tancat a les galeries Syra de Barcelona. L’any 1975, participa a l’exposició ''Surrealisme a Espanya'' a la galeria Multitud de Madrid i a ''Surrealisme a Catalunya'' a la galeria [[Dau al Set]] de Barcelona. El 1975, Ángeles Santos el cedeix en concepte de depòsit al [[Museu de l’Empordà]] de Figueres, on hi roman durant 17 anys. Era necessari que la tela fos restaurada degut a que portava molts anys enrotllada dins del seu embalatge i va ser la pròpia pintora qui ho va fer seguint les pautes de la restauradora Soledad Urabayen.<ref>Citat per Alícia Viñas a ''Pintors i escultors de l'Alt Empordà 1839-1959, p. 174''</ref>▼
Exposat també a [[París]] al 1930. Durant la [[guerra civil espanyola|guerra]], el quadre va estar tancat a les [[Galeries Syra]] de Barcelona.
El 1992, el Ministerio de Cultura mostra el seu interès en adquirir [[Un món]] per exposar-lo al [[Museu Reina Sofia]] que s'estava organitzant a Madrid. Malgrat els esforços ▼
▲
abandona el museu per a formar part de l'exposició ''Avantanguardes de Cataluya 1906-1939'' a [[La Pedrera]] de Barcelona i ja no retorna. El setembre del mateix any, el quadre és adquirit per el Museu Reina Sofía, on es troba actualment. ▼
▲El 1992, el [[Ministerio de Cultura]]
▲
El 1997, el [[Museu d'Art Modern de París]] l'inclou a la gran exposició ''Les années 30 en Europe''.
== Descripció ==▼
Ángeles Santos comenta ''Un món'':{{CN}}▼
És un quadre gran i complexe que gairebé és obligat mirar per fragments. La part central acull una terra cúbica, un relat de vides i escenes simultànies plenes de simbologies: un tren, un cementiri, un avió, un riu, blocs d'edificis. A la part dreta també apareix el poble de Portbou, amb l'estació, la platja i els nens jugant, les seves vivències infantils. A la part oposada, un cementiri amb tres noms a les làpides: Stendhal, Dante i Goethe.▼
Circumdant la terra figures d'àngels i estels, i a la part inferior dreta figures femenines calves i sense orelles tocant instruments i cuidant a les seves filles al peu d'una escala que ascendeix cap al sol. Segons la pròpia Ángeles Santos es tracta del planeta Mart.▼
== Anlàlisi ==
▲La mateixa Ángeles Santos comenta ''Un món'':{{CN}}
{{cita|Quería plasmar todo lo que había visto en mi vida: casas, un cine, un campo de fútbol, la playa, cosas, recuerdos... Así que le dije ami padre que quería hacer una pieza grande. Y él encargó muchas pinturas a Macarrón, que era una casa muy importante entonces, y una pieza completa de lienzo del bueno... Medía cinco metros cuadrados y ocupaba toda una pared; nosotros mismos los clavamos con tachonas, desde una escalerita. Yo dormía al lado.}}
{{cita|Comencé a dibujar, a pintar, me despertaba a las cinco de la mañana para seguir trabajando, apenas comía, comer me parecía una pérdida de tiempo.}}
{{cita|Cuando pinté Un mundo quería que si se viajaba al planeta Marte, se enviase el cuadro para que supiesen como éramos. Es un cuadro de gran tamaño en el que puse todo lo que hasta entonces había visto, intuido y observado. El universo, el cielo, el infierno, las almas y el mundo tangible que conocía, las ciudades, las casas, la vida, los trenes, las playas, los ríos, los cementerios.}}
{{cita|Para este gran lienzo me inspiré en unos versos de [[Juan Ramón Jiménez]], en particular en el que dice “Una cinta tranquila abrazaba amorosa a la pálida tierra”. Las estrellas también salen de uno de sus poemas sobre dos ángeles malvas que van ‘apagando las verdes estrellas’, pero en vez de apagarlas en mi cuadro las encienden con una tea. La escalera de cristal para ir al sol me la inventé.}}
▲== Descripció ==
▲És un quadre gran i complexe que gairebé és obligat mirar per fragments. La part central acull una terra cúbica, un relat de vides i escenes simultànies plenes de simbologies: un tren, un cementiri, un avió, un riu, blocs d'edificis. A la part dreta també apareix el poble de Portbou, amb l'estació, la platja i els nens jugant, les seves vivències infantils. A la part oposada, un cementiri amb tres noms a les làpides: Stendhal, Dante i Goethe.
▲Circumdant la terra figures d'àngels i estels, i a la part inferior dreta figures femenines calves i sense orelles tocant instruments i cuidant a les seves filles al peu d'una escala que ascendeix cap al sol. Segons la pròpia Ángeles Santos es tracta del planeta Mart.
== Exposicions ==
* 1928: Valladolid
* 1929: IX
* 1930: París
== Referències ==
{{referències}}
[[Categoria:Obres pictòriques del segle XX]]▼
== Bibliografia ==
Linha 45 ⟶ 48:
* {{Ref-llibre |cognom=Masanés |nom=C. |capítol=Pintar un món |títol=(RE) VISONS DEL MÓN. 100 anys d'Àngeles Santos Torroella |llengua=català-castellà |lloc=Portbou |data=2011 |editat=Ajuntament de Porbouamb la col.laboració de l'Ajuntament de Sitges i la Diputació de Girona |dl=GI-444-2011 |ref=Masanés}}
* {{Ref-llibre |cognom=Capella |nom=Anna |títol=Ángeles Santos, entre la vida i la pintura |lloc=Bellcaire d'Empordà |data=2011 |col·lecció=Dones il·lustres de les comarques gironines, núm. 3|editorial=Edicions Vitel·la |isbn= 9788493716264 |ref=Capella}}
▲[[Categoria:Obres pictòriques del segle XX]]
| |||