Diada Nacional de Catalunya: diferència entre les revisions

El primer acte de commemoració de l'Onze de Setembre fou la missa oficiada a la parròquia de [[Santa Maria del Mar]], a tocar del [[Fossar de les Moreres]], en honor als màrtirs morts, que es celebrà l'[[11 de setembre]] de [[1886]]. La cerimònia es veié entorpida per la prohibició del sermó que havia d'anar a càrrec del canonge de la seu de [[Vic]] [[Jaume Collell]]. L'acte també fou criticat pels [[Republicanisme|republicans]] pel seu caràcter religiós, i es mostraren crítics amb Jaume Collel pels seus plantejaments catalanistes i catòlics; malgrat les crítiques dels republicans radicals, la missa del [[1886]] en honor del màrtirs que moriren defensant les llibertats catalanes fou primera commemoració de l'[[11 de setembre]]. La missa, sense sermó, fou oficiada per Jaume Collel, i comptà amb la presència d'[[Àngel Guimerà]] i [[Valentí Almirall]]. La tradicional missa en honor dels morts el 1714 fou, a partir del [[1900]], oficiada per la [[Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat]], l'associació seglar fundada per [[Josep Torras i Bages]], a la parròquia de [[Sant Just i Sant Pastor de Son|Sant Just i Sant Pastor]].

 

El [[1888]], coincidint amb la inauguració de l'[[Exposició Universal]], s'instal·là l'estàtua en honor a [[Rafael Casanova]], que es convertiria en el punt de referència dels actes reivindicatius. Des del [[1891]] l'entitat [[Foment Catalanista]], entitat adherida a la [[Unió Catalanista]], s'encarregà d'organitzar la tradicional vetlla necrològica en honor als màrtirs del 1714 a Barcelona, actes que s'anaren expandint a d'altres viles i ciutats. L'estructura dels actes de commemoració de l'[[11 de setembre]] era similar arreu: misses pels morts, conferències històriques,dissertacions erudites, discursos, càntics, representacions de les obres de teatre que evocaven els fets de 1714, i lectures literàries de poemes; els textos més llegits eren els de l'obra d'Aulèstia i Pijoan relatius a la caiguda de Barcelona, així com els de Víctor Balaguer, els de Mateu Bruguera, i els de Sanpere i Miquel. Finalitzats els actes, i a partir de l'any [[1894]], els assistents a l'acte sortien dels locals i en processó anaven a l'estatua en honor a [[Rafael Casanova]] per fer-hi acte d'homenatge amb ofrenes florals. Això provocà que les autoritats seguissin de prop les activitats i el [[1896]] fou segrestat el número especial que el periòdic [[Lo Regionalista]] dedicava a la diada. Les publicacions catalanistes emulaven així a les publicacions republicanes i obreristes, que tenien com a dies assenyalats l'[[11 de febrer]], l'[[1 de maig]], i el [[14 de juliol]], mentre que els espanyolistes commemoraven el [[2 de maig]] i el [[12 d'octubre]].