Obre el menú principal

Canvis

m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
[[Fitxer:Img-Languages-Europe.png|thumb|400px|Distribuició aproximada de les llengües parlades actualment a [[Europa]].]]
[[Fitxer:European Charter for Regional or Minority Languages membership.svg|thumb|400px|El verd fosc, els membres que han signat i ratificat la Carta, en verd clar els membres que l'han signat però no l'han ratificat, en blanc els que ni l'han signat ni ratificat]]
La '''Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries''' és un tractat europeu (CETS 148) adoptat a [[Estrasburg]] el [[5 de novembre]] de 1992 sota els auspicis del [[Consell d'Europa]] per tal de promoure les llengües regionals i [[llengua minoritària|minoritàries]] d'[[Europa]].
 
El tractat fa referència només a les llengües emprades tradicionalment per ciutadans dels estats membres (excloent així les llengües utilitzades per immigrants procedents d'altres estats), les quals difereixen significativament de la llengua majoritària o [[llengua oficial|oficial]] de l'estat (excloent així el que l'estat membre vol considerar com a simple [[dialecte]] de la llengua oficial o majoritària). Les llengües objectes del tractat poden tenir tant una base territorial (és a dir, són parlades per poblacions de regions o àrees dins de l'estat) o bé són utilitzades per minories lingüístiques dins l'estat sencer (incloent així llengües com el [[jiddisch]] i el [[romaní (llengua)|romaní]], que s'utilitzen en àmplies àrees geogràfiques).
 
Es calcula que al voltant de 40 milions de ciutadans de la Unió utilitzen regularment una llengua regional o minoritària històrica.<ref>[http://ec.europa.eu/education/policies/lang/languages/langmin/regmin_es.html Lenguas regionales y minoritarias de la Unión Europea. Education and Training. 18 de juliol de 2007.]</ref> Segons informes de la [[UNESCO]] hi ha més de 30 llengües europees amenaçades,<ref>[http://www.euskarakultur.org/eke/images/gazteponen01.pdf Josep Romeu. Aplicación en el Estado Español de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias. Pág 39]</ref> pel que encara que s'utilitza el terme de [[llengua minoritària]] sol ser un [[eufemisme]] de [[llengua minoritzada]], que no són [[sinònim]]s.<ref>[http://blogs.publico.es/eldedoenlallaga/309/eufemismos-en-la-trastienda/ Javier Ortiz. El dedo en la llaga. 2 d'agost de 2008.]</ref>Els Estats escullen les llengües amb les que es comprometen i el grau a aplicar amb un mínim de trenta-cinc paràgrafs o apartats escollits.
!bgcolor=RoyalBlue colspan=20|Estats firmants de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries o Regionals<ref>[http://conventions.coe.int/Treaty/Commun/ChercheSig.asp?NT=148&CM=8&DF=9/10/2008&CL=ENG European Charter for Regional or Minority Languages. 10 de setembre de 2008.]</ref> <ref> [http://conventions.coe.int/Treaty/Commun/ListeDeclarations.asp?NT=148&CM=8&DF=9/10/2008&CL=ENG&VL=1 Lista de declaraciones de European Charter for Regional or Minority Languages. 10 de setembre de 2008.]</ref>
|-
! bgcolor=LightBlue| Estat !! bgcolor=LightBlue|Data de la signatura !! bgcolor=LightBlue|Data de ratificació !! bgcolor=LightBlue|Data de l'entrada en vigor !! bgcolor=LightBlue|Llengües objete de protecció!! bgcolor=LightBlue|Llengües autòctones no protegides
|-
| {{ALB}} ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| ||[[grec]], macedoni i [[romaní]]
|-
| {{GER}} ||align=center| 5-11-1992 ||align=center| 16-9-1998 ||align=center| 1-1-1999 ||align=center|[[Danès]] ([[Schleswig-Holstein]]), [[alt sòrab]] ([[Saxònia]]), [[baix sòrab]] ([[Brandeburg]]), [[frisó]] ([[Schleswig-Holstein]] i [[Baixa Saxònia]]), [[baix alemany]] ([[Bremen (ciutat)|Bremen]], [[Hamburg]], [[Mecklemburg-Pomerània Occidental]], [[Baixa Saxònia]] i [[Schleswig-Holstein]]) i [[romaní]].|| [[luxemburguès]]
|-
| {{AND}} ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| ||
|-
| {{ARM}} ||align=center| 11-5-2001 ||align=center| 25-1-2002 ||align=center| 1-5-2002 ||align=center| [[Neoarameu assiri|Assiri]], [[yezidi]], [[grec]], [[rus]] i [[kurd]]
|-
| {{AUT}} ||align=center| 5-11-1992 ||align=center| 28-6-2001 ||align=center| 1-10-2001 ||align=center| [[Croat (llengua)|Croat]] ([[Burgenland]]), [[eslovè]] ([[Caríntia]], [[Estíria]]), [[hongarès]] ([[Burgenland]] i [[Viena]]), [[txec]] ([[Viena]]), [[eslovac]] ([[Viena]]), [[romaní]] ([[Burgenland]])
|-
| {{AZE}} ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| - ||align=center|
|-
| {{BEL}} ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| || [[luxemburguès]]
|-
| {{BIH}} ||align=center| 7-9-2005 ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| || macedoni i [[romaní]]
|-
| {{BUL}} ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| ||[[turc]] i [[romaní]]
|-
| {{CRO}} ||align=center| 5-11-1997 ||align=center| 5-11-1997 ||align=center| 1-3-1998 ||align=center|[[italià]], [[Serbi (llengua)|serbi]], [[hongarès]], [[txec]], [[eslovac]], [[rutè]] i [[ucraïnès]]. || [[Romaní]], [[eslovè]] i [[romanès]]<ref name="linguamon" >[http://www10.gencat.net/pres_casa_llengues/AppJava/frontend/noticies_detall.jsp?id=191&idioma=6 El Consejo de Europa publica el tercer informe sobre las lenguas minoritarias de Croacia y Suiza. Linguamón. 2 d'abril de 2008.]</ref>
|-
| {{TXE}} ||align=center| 9-11-2000 ||align=center| 15-11-2006 ||align=center| 1-3-2007 ||align=center| [[polonès]] ([[Regió de Moràvia i Silèsia|Moràvia-Silèsia]]) i [[eslovac]]. || [[Romaní]]
|-
| {{CYP}} ||align=center| 12-11-1992 ||align=center| 26-8-2002 ||align=center| 1-12-2002 ||align=center| [[armeni]]. ||
|-
| {{DIN}} ||align=center| 5-11-1992 ||align=center| 8-9-2000 ||align=center| 1-1-2001 ||align=center| [[Alemany]] ([[Jutlàndia]]). No és apliacable ni al [[feroès]] ([[Illes Fèroe]]) ni al [[grenlandès]] ([[Grenlàndia]]) que ja tenen un alt grau de protecció. ||
|-
| {{SLK}} ||align=center| 20-2-2001 ||align=center| 5-9-2001 ||align=center| 1-1-2002 ||align=center| [[búlgar]], [[Croat (llengua)|croat]], [[txec]], [[alemany]], [[hongarès]], [[polonès]], [[romaní]], [[rutè]] i [[ucraïnès]].
|-
| {{SVN}} ||align=center| 3-7-1997 ||align=center| 4-10-2000 ||align=center| 1-1-2001 ||align=center| [[Romaní]], [[italià]] i [[hongarès]].
|-
| {{ESP}} ||align=center| 5-11-1992 ||align=center| 9-4-2001 ||align=center| 1-8-2001 ||align=center| Les reconegudes com a oficials als [[estatut d'autonomia|estatuts d'autonomia]] i les altres protegides i emparades pels estatuts: [[català]] ([[Catalunya]], [[País Valencià]], [[Illes Balears]] i [[Aragó]]),<ref name="Aragón" >[http://www.boa.aragon.es/cgi-bin/BOAE/BRSCGI?CMD=VEROBJ&MLKOB=478436853737 "LEY 10/2009, de 22 de diciembre, de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón.] Boletín Oficial de Aragón núm. 252, de 30 desembre de 2009"</ref><ref name="Valenciano">[http://www.google.es/url?sa=t&source=web&cd=22&ved=0CBwQFjABOBQ&url=http%3A%2F%2Fwww.coe.int%2Ft%2Fdg4%2Feducation%2Fminlang%2Freport%2FEvaluationReports%2FSpainECRML2_es.pdf&rct=j&q=Carta%20de%20lenguas%20minoritarias&ei=_bBqTKP3E4yP4Qbep9SGAQ&usg=AFQjCNE-NAfQqwGf8qM-xseOdnH3e_Q4bQ&sig2=WBx9Yqow7qgvVymTU04A0A&cad=rja]Aplicació de la Carta a Espanya, Segon cicle de supervisió. Estrasburg, 11 de desembre de 2008. A.1.3.28 p. 7 ; A.2.2.5 pag 107</ref> [[basc]] ([[País Basc]] i part bascòfona de [[Navarra]]), [[gallec]] ([[Galícia]]), [[aranès|occità]] ([[Catalunya]]), [[asturlleonès]] ([[Astúries]] i [[Castella i Lleó]]),<ref>{{cita|El lleonès serà objecte de protecció específica per part de les institucions pel seu particular valor dins del patrimoni lingüístic de la Comunitat. La seva protecció, ús i promoció seran objecte de regulació.[http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/lo4-1983.tp.html#a5 Estatut d'autonomia de Castella i Lleó. Article 5. 25 de febrer de 1983.]}}</ref> [[aragonès]] ([[Aragó]]).<ref name="Aragón" /><ref>{{cita|Espanya declara que, als efectes previstos en els citats articles, s'entenen per llengües regionals o minoritàries, les llengües reconegudes com a oficials en els Estatuts d'Autonomia de les Comunitats Autònomes del País Basc, Catalunya, Illes Balears, Galícia, País Valencià i Navarra.
 
Així mateix, Espanya declara, als mateixos efectes, que també s'entenen per llengües regionals o minoritàries les que els Estatuts d'Autonomia protegeixen i emparen als territoris on tradicionalment es parlen.}}</ref>||
[[llengües berbers|Amazigh]] ([[Ceuta]] i [[Melilla]]), [[asturlleonès]] ([[Cantàbria]])<ref>anomenat [[Càntabre (parla)|Càntabre]]</ref>, [[murcià]] ([[Regió de Múrcia]]) i [[extremeny]] ([[Extremadura]]).<ref>anominado [[extremeny]]</ref>
|-
| {{EST}} ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| || [[rus]] i [[romaní]]
|-
| {{FIN}} ||align=center| 5-11-1992 ||align=center| 9-11-1994 ||align=center| 1-3-1998 ||align=center| [[Llengües sami|Sami]], [[suec]], [[romaní]] i altres llengües sense territori.|| [[Carelià]] ([[Carèlia]])
|-
| {{FRA}} ||align=center| 7-5-1999 ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| Indicarà les llengües en les que s'apliqui.||[[alemany]], [[bretó]], [[català]], [[cors]], [[euskera]], [[arpità|francoprovençal]], [[luxemburguès]], [[occità]] i [[romaní]]. Fora del continent, entre altres llengües indígenes: [[warao]] ([[Guaiana Francesa]]), [[llengües carib]] ([[Saint-Martin (Antilles Franceses)|Saint Martin]]), [[maorès|shimaore]] ([[Mayotte]]), [[tàmil]] ([[Illa de la Reunió]])
|-
| {{GEO}} ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| || [[arameu]], [[armeni]] i [[azerí]]
|-
| {{GRE}} ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| || [[Romaní]], [[turc]], [[gagaús]]
|-
| {{HUN}} ||align=center| 5-11-1992 ||align=center| 26-4-1995 ||align=center| 1-3-1998 ||align=center| [[Croat (llengua)|croat]], [[alemany]], [[romanès]], [[Serbi (llengua)|serbi]], [[eslovac]] i [[eslovè]]. || [[Romaní]]
|-
| {{IRL}} ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| - ||align=center|
|-
| {{ISL}} ||align=center| 7-5-1999 ||align=center| - ||align=center| - ||align=center|
|-
| {{ITA}} ||align=center| 27-6-2000 ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| || [[Romaní]]. Protegeix altres llengües minoritàries, encara que no ha ratificat la Carta.<ref>llengües protegides per Itàlia: albanès, català, alemany, grec, eslovè, croat, francès, franc-provençal, friülà, ladí, occità, sard [http://es.geocities.com/tesorolenguas/lenguasoficiales.htm Lenguas oficiales de cada país. Goecities.]</ref>
|-
| {{LAT}} ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| ||[[livonià]], [[rus]] i [[romaní]]
|-
| {{LIE}} ||align=center| 5-11-1992 ||align=center| 18-11-1997 ||align=center| 1-3-1998 ||align=center| Declara que no hi ha llengües minoritàries.
|-
| {{LIT}} ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| ||[[livonià]], [[rus]], [[polonès]] i [[romaní]]
|-
| {{LUX}} ||align=center| 5-11-1992 ||align=center|22-6-2005 ||align=center| 1/10/2005 ||align=center|
|-
| {{MLT}} ||align=center| 5-11-1992 ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| ||
|-
| {{MAC}} ||align=center| 25-7-1996 ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| || [[Romaní]]
|-
| {{MOL}} ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| || [[Romaní]]
|-
| {{MON}} ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| || [[Occità]], [[italià]]
|-
| {{MOT}} ||align=center| 22-3-2005 ||align=center| 15-2-2006 ||align=center| 6-6-2006 ||align=center| [[albanès]] i [[romaní]]. ||
|-
| {{NOR}} ||align=center| 5-11-1992 ||align=center| 10-11-1993 ||align=center| 1-3-1998 ||align=center| [[Llengües sami|Sami]].|| [[Romaní]]
|-
| {{PBA}} ||align=center| 5-11-1992 ||align=center| 2-5-2996 ||align=center| 1-3-1998 ||align=center| [[Frisó]] ([[Frísia Occidental]]), [[Baix alemany|baix saxó]], [[romaní]] i [[Jiddisch]]. ||
|-
| {{POL}} ||align=center| 12-5-2003 ||align=center| - ||align=center| 1-6-2009 ||align=center| || [[caixubi]], [[romaní]]
|-
| {{POR}} ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| ||[[Romaní]]. Encara que no ha ratificat la carta reconeix de forma oficial el [[mirandès]]<ref> [http://www.bragancanet.pt/picote/asturiano/prensa/not_parlamentu_portugues.htm El parlamentu portugués fai oficial la llingua asturiana na Tierra de Miranda. Las Noticies.com. 27 de setembre de 1998.]</ref> ([[Asturlleonès]])
|-
| {{RUN}} ||align=center| 2-3-2000 ||align=center| 27-3-2001 ||align=center| 1-7-2001 ||align=center| [[còrnic]] ([[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornualla]], [[Anglaterra]]), [[Gal·lès]] ([[Gal·les]]), [[gaèlic escocès]] ([[Escòcia]]), [[irlandès]] ([[Irlanda del Nord]]) i [[scots]] ([[Escòcia]] i [[Irlanda del Nord]]). || [[castellà]] ([[Gibraltar]]) i [[romaní]]
|-
| {{ROM}} ||align=center| 17-7-1995 ||align=center| 29-1-2008 ||align=center| 1-5-2008 ||align=center| [[albanès]], [[armeni]], [[búlgar]], [[txec]], [[Croat (llengua)|croat]], [[alemany]], [[grec]], [[italià]], [[jiddisch]], macedoni, [[hongarès]], [[polonès]], [[romaní]], [[rus]], [[rutè]], [[Serbi (llengua)|serbi]], [[eslovac]], [[tàtar]], [[turc]] i [[ucraïnès]].
|-
| {{RUS}} ||align=center| 10-5-2001 ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| || [[arameu]], [[Romaní]], [[ucraïnès]], [[bielorús]], [[armeni]], [[alemany]], [[kazakh]], [[llengües sami|sami]]
|-
| {{SMR}} ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| - ||align=center|
|-
| {{SER}} ||align=center| 22-3-2005 ||align=center| 15-2-2006 ||align=center| 1-6-2006 ||align=center| [[albanès]], [[bosnià]], [[búlgar]], [[hongarès]], [[romaní]], [[romanès]], [[rutè]], [[eslovac]], [[ucraïnès]] i [[Croat (llengua)|croat]]. || macedoni
|-
| {{SUE}} ||align=center| 9-2-2000 ||align=center| 9-2-2000 ||align=center| 1-6-2000 ||align=center| [[Llengües sami|Sami]], [[finès]], [[meänkieli]], [[romaní|romaní chib]] i [[Jiddisch]]
|-
| {{SUI}} ||align=center| 8-10-1993 ||align=center| 23-17-1997 ||align=center| 1-4-1998 ||align=center| [[Romanx]] i [[italià]]. ||[[Francoprovençal]], [[romaní]] i [[Jiddisch]]. També el [[francès]] i [[alemany]] a zones on són minoritàries.<ref name="linguamon" />
|-
| {{TUR}} ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| - ||align=center| || [[Abkhaz]], [[arameu]], [[armeni]], [[azerí]], [[kabardí]], [[georgià]], [[kazakh]], [[kurd]], [[romaní]] i [[tàtar]]
|-
| {{UKR}} ||align=center| 2-5-1996 ||align=center| 19-9-2005 ||align=center| 1-1-2006 ||align=center| [[bielorús]], [[búlgar]], [[gagaús]], [[grec]], [[jiddisch]], [[tàtar]] ([[Crimea]]), [[moldau]], [[alemany]], [[polonès]], [[rus]], [[romanès]], [[eslovac]] i [[hongarès]].|| [[Romaní]]
 
|}
 
[[Eduardo J. Ruíz Vieytez]] doctor de Drets Humans en la [[Universitat de Deusto]] en el seu treball ''Lenguas oficiales y lenguas minoritarias: cuestiones sobre su estatuto jurídico a través del derecho comparado'' fa dues crítiques respecte a la Carta i la situació jurídica de les llengües europees. Una fa referència a l'exclusió en aquesta Carta de les llengües dels [[immigrants]], situació que cal considerar com a dinàmica i protegir igualment aquestes llengües conforme es produeixi el seu assentament:
{{cita|Encara considerant que les llengües minoritàries han de ser aquelles que corresponen al patrimoni lingüístic tradicional europeu, deu aquí considerar-se que aquest és un concepte dinàmic i que no hi ha raó de fons per excloure a futur a les comunitats lingüístiques que es vagin assentant en el continent amb el pas del temps.|<ref name="Ruíz" >[http://www.ciemen.org/mercator/pdf/simp-vieytez.pdf Eduardo J. Ruíz Vieytez. Lenguas oficiales y lenguas minoritarias: cuestiones sobre su estatuto jurídico a través del derecho comparado] Pág 25-26</ref>}}
 
En segon lloc considera que aquestes llengües, com tot el suport cultural i identitari d'aquestes minories, en els sistemes democràtics queda a costa de les majories existents en aquest Estat, la qual cosa pot portar a una falta de reconeixement i una debilitat política que pot arribar a la marginació:
851.856

modificacions