Casc colonial: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m isbn incorrecte |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 4:
El català ''casc colonial''<ref>Pel que fa en aquesta mena de lligadures, en català tendeix a anomenar-se ''casc colonial'' la variant alta i acampanada, bàsicament militar i del segle XIX; i ''salacot'' la variant baixa i arrodonida, bàsicament civil i del segle XX; col·loquialment predomina ''salacot'' en ambdós casos.</ref> equival a l'anglès ''pith helmet'', esp. ''casco colonial'', fr. ''casque colonial'', it. ''casco coloniale'', port. ''capacete colonial'', al. ''Tropenhelm'', etc.
L'introductor del casc colonial en l'ús militar fou l'exèrcit britànic, en què se n'havien emprat extrareglamentàriament a partir de la [[Revolta dels Sipais]]. El 1860 s'oficialitzà per a les tropes britàniques de l'Índia, i el 1878 esdevingué la lligadura de campanya per a tot l'exèrcit britànic, incloent-hi la metròpoli, en substitució del [[xacó baix]]; la versió metropolitana, en blau marí, era denominada oficialment ''home service helmet'' ('casc de servei metropolità').
La iniciativa britànica fou imitada de seguida per altres potències colonials, de manera que el casc colonial fou la lligadura característica dels exèrcits europeus a les colònies i en guerres colonials, sobretot a Àsia i Àfrica, entre la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del segle XX.
[[File:British trench periscope Cape Helles 1915.jpg|thumb|right|Soldats britànics durant la batalla dels Dardanels (1915) cofats amb '''casc colonial''' model Wolseley, transicional cap al salacot]]
Al Regne Unit, el 1902, arran l'adopció de l'uniforme [[Caqui (color)|caqui]] per a tot l'exèrcit, el casc colonial fou novament rellegat al servei colonial. Alhora, hom substituí el casc colonial clàssic pel nou model Wolseley (''Wolseley helmet''), de closca més baixa i arrodonida, mena de transició cap al disseny del [[salacot]] civil. També aquesta iniciativa fou imitada pels altres exèrcits colonials; de manera que els subsegüents cascos d'ús colonial emprats pels diversos exèrcits, el britànic inclòs, sobretot a partir d'[[Període d'entreguerres|entreguerres]], es poden considerar més aviat com a adaptacions militars del salacot civil que no pas com a cascos colonials del tipus vuitcentista.
A partir de la [[Primera Guerra Mundial]] el casc militar d'ús colonial tingué la concurrència del [[casc]] d'acer i del [[Barret militar|barret]] ([[Barret tou|tou]] o [[xamberg]]). A mitjans segle XX fou abandonat en favor d'altres lligadures més lleugeres i còmodes, com la [[gorra]], la [[boina]] i el [[Barret militar|barret]] ([[Barret tou|tou]] o [[xamberg]]), o bé amb valor balístic (el casc d'acer).
| |||