Cefalosporina: diferència entre les revisions

Els compostos de cefalosporina van ser aïllats de cultius de ''[[Cephalosporium acremonium]]'' del clavegueram de [[Sardenya]] el 1948 per Giuseppe Brotzu.<ref>Podolsky, M. Lawrence (1998) ''Cures Out of Chaos: How Unexpected Discoveries Led to Breakthroughs in Medicine and Health'', Harwood Academic Publishers</ref> Ell s'adonà que aquests cultius eren efectius contra ''[[Salmonella typhi]]'', que causa la febre tifoidea, que té [[beta-lactamasa]]. [[Guy Newton]] i [[Edward Abraham]] a la [[Sir William Dunn School of Pathology]] de la [[Universitat d'Oxford]] aillaren la cefalosporina C que té un nucli anàleg al de la [[penicil·lina]]. Amb la seva modificació es va produir antibiòtics útils clínicament i el medicament [[cefalotin]] va ser posat al mercat per [[Eli Lilly and Company]] el 1964.

Són comunes (més de l1% dels pacients) la diarrea, nàusea, vòmit, problemes electrolítics, dolor o inflamació en la zona de la injecció.