|
==Història==
Com a Consell Reial, el Consell de Castella era la segona dignitat del regne, immediatament després del rei. Fou considerat como l'arquetip del consell o sínode i de la seva estructura i organització, de forma que tots els demés calcaren d'aquest les seves. Aquest organisme fou creat a finals del segle XIV (1385) per [[Joan I de Castella|Joan I]], després del desastre de la [[batalla d'Aljubarrota]].
En un principi, el Consell comptava amb 12 membres, quatre de cadascun dels estaments: representants del clergat, de les ciutats i de la noblesa. L'any [[1442]], la noblesa augmentà la seva influència, mitjançant una reforma que augmentà a 60 el nombre de membres.
A les Corts celebrades a [[Toledo]] el [[1480]], els [[Reis Catòlics]] van dotar a aquest organisme d'una major entitat tant jurídica com institucional. Alhora, els monarques van regular la seva composició i la procedència dels seus membres: un president (membre de la branca eclesiàstica), dos o tres nobles, i vuit o nou lletrats. Amb aquesta reforma, el Consell, amb una representació molt més equilibrada dels diversos estaments, quedà molt lligat a la voluntat reial. Posteriors reformes es van realitzar sota els regnats de [[Felip II]] ([[1598]]) i [[Felip V d'Espanya|Felip V]].
El Consell de Castella era hereu de l'antic ''Consell Reial'' (la institució medieval que aconsellava al rei en la presa de decisions polítiques). Amb la unificació de diverses corones amb els [[Reis Catòlics]] i la multiplicació del nombre de consells, l'organisme castellà s'especialitzà en el govern intern de la [[Corona de Castella]], per aquells temps la zona més estensa i poblada dels dominis de la monarquia. Alhora, la Corona de Castella era el territori més cohesionat jurídicament i territorial, i era el regne on el monarca tenia menys problemes per prendre decisions i podia cobrar més impostos. Tant augmentà el seu poder que, sota el regnat de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]], el Consell d'Estat s'independitzaria del Consell de Castella per la importància creixent de la política exterior.
Al segle XVIII, amb el canvi de dinastia, la [[Guerra de Successió]] i els [[Decrets de Nova Planta]], que acabaren amb la resta de consells de la monarquia, el Consell de Castella augmentà significativament el seu poder. Durant aquest període, [[Melchor Rafael de Macanaz|Melchor de Macanaz]] arribà a ser fiscal del Consell.
La segona meitat del segle XVIII i l'inici del XIX (fins a la Guerra d'Independència, quan la discontinuïtat de la monarquia obligà a reinventar el sistema polític amb la [[Constitució de Baiona]] en un bàndol i la [[Constitució Espanyola de 1812|Constitució de Càdis]] a l'altre) pot considerar-se com el període més important del Consell. Aquest fet queda demostrat amb la presència de figures tan destacades com ara bé [[Pedro Rodríguez de Campomanes]] o [[Gaspar Melchor de Jovellanos]], ambdós fiscals al servei del [[Despotisme il·lustrat]] de [[Carles III d'Espanya|Carles III]] i [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]].
==Algunes dates importants==
|
