Uniforme de l'oficialitat de l'Armada: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 20:
Pel que fa al calçat, el més habitual és dur sabates negres amb l'uniforme blau marí, i blanques amb el blanc.
Elements igualment característics de la uniformitat d'oficial naval són el disseny de les [[Divisa (militar)|divises]] i la manera de portar-les. Generalment les divises de l'Armada es duen a les espatlles i als [[Puny (indumentària)|punys]]. En el cas de les espatlles, es col·loquen sobre [[Pala (indumentària)|pales]] rígides i separables, en comptes de [[Musclera (indumentària)|muscleres]] toves i fixes; les pales de l'Armada són sempre de color blau marí, fins i tot amb l'uniforme blanc. Les divises en qüestió generalment són [[Galó (indumentària)|galons]] amb terminació en ''nus'' (anglès ''loop'', espanyol ''coca'', francès ''boucle'', italià ''giro di bitta'', romanès ''inel'', etc.), element inèdit a les altres branques de les [[forces armades]].<ref>Una excepció important: l'oficialitat de l'exèrcit italià usà galons en nus durant el període mussolinà, a partir de la ''riforma Baistrocchi'' de 1933/34.</ref>
Aquest tipus d'uniforme (divises i pales incloses) prové de l'[[Royal Navy|Armada britànica]], al si de la qual sorgí com a culminació d'un procés prou llarg. Fins al 1748 no s'implantà la uniformitat entre l'oficialitat de l'Armada britànica; passà a usar-se un uniforme que no diferia gaire del de l'oficialitat de l'exèrcit, és a dir, a base de [[tricorn]], [[casaca]] i [[calçons]] amb sabates. Quan el [[bicorn]] substituí el tricorn, entorn de 1780, la nova lligadura fou especialment popular i duradora entre els oficials de les armades, que acostumaven de dur-la de través. La casaca d'oficial naval britànic, inicialment roja com a l'exèrcit, passaria més tard al blau marí. El 1825 la casaca i els calçons tradicionals són substituïts per jaqueta i pantalons, peces en què es juga amb el blau marí i el blanc, ja consagrats com a colors mariners per excel·lència. El 1833, amb l'adopció de la gorra de plat, acaba de perfilar-se al Regne Unit la indumentària d'oficial de l'Armada que esdevindrà clàssica arreu. En efecte: com que, de feia segles, l'Armada britànica era la més potent del món i, en conseqüència, constituïa el model a imitar per totes les altres (també uniformològicament), aquest uniforme fou imitat celèricament per l'oficialitat de pràcticament totes les altres armades, i, amb canvis de detall segons els períodes i d'Estat en Estat, continua vigent avui.
Línia 26:
Amb l'admissió de les dones a les forces armades s'ha desenvolupat una versió femenina de l'uniforme que ens ocupa, en què, a banda d'ajustos estilístics per a acomodar-se a les diferències morfològiques consabudes, generalment els pantalons se substitueixen per [[faldilles]] i la gorra de plat per un [[Barret militar|barret]] del mateix tipus que el dut per les oficials de l'exèrcit (però, evidentment, en blanc o en blau marí).
Per descomptat, els oficials de l'Armada compten amb altres models d'uniforme. D'una banda, una versió encara més elegant per a gala, a voltes amb [[jaqueta curta]]. D'altra banda, uniformes de feineig, de campanya en terra, etc., que, com passa en la marineria, avui dia acostumen a reproduir l'estil dels equivalents de l'exèrcit.
Els oficials d'[[infanteria naval]], normalment enquadrats a l'Armada, acostumen de tenir uniformes d'estil naval per a gala i similars als de l'exèrcit per a diari i campanya.
| |||