Uniformologia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 11:
La uniformologia sorgí a Europa a cavall dels segles XVIII i XIX i es desenvolupà en un món en què l'exèrcit (sota empremta primer aristocràtica, més endavant burgesa) era una institució central de la vida sociopolítica, dotada de gran prestigi i influència, malgrat el rebuig de les classes populars al servei. La disciplina s'afermà en el període napoleònic, quan el paper dels militars i la vistositat dels uniformes atenyen un màxim; i també en el pas del segle XIX al XX, quan hi ha canvis profunds en aquest camp (crepuscle dels uniformes llampants i multicolors) i es produeixen reformes uniformològiques sovintejades, doble fenomen que desvetlla l'interès per aquest patrimoni històric, així com imposa la necessitat de mantenir actualitzada la informació.
Actualment la bibliografia uniformològica, produïda en múltiples llengües, té un volum aclaparador, en forma de llibres i de revistes especialitzades, i hi ha força editorials que s'hi dediquen en exclusiva. Entre les principals llengües de la bibliografia uniformològica hi ha l'anglès, el francès, l'alemany i l'italià; són també les llengües en què hi ha més tradició d'estudi uniformològic no tan sols del propi medi linguístico-cultural, sinó també de l'àmbit internacional. Citem, també, l'escola uniformològica russa, amb una tradició de pes. D'altra banda, existeixen multitud de llocs web de matèria uniformològica, d'àmbit general o especialitzat, així com de caire estrictament informatiu o bé adreçats a la venda d'articles uniformològics (originals o reproduïts); sovint s'emmarquen en el món més ampli de l'anomenada ''militària''.
Els treballs uniformològica es basen, lògicament, en la il·lustració, acompanyada de text explicatiu i descriptiu. La il·lustració uniformològica pròpiament dita, feta expressament per a l'obra o article, pot anar complementada amb reproduccions fotogràfiques de documentació de l'època (dibuixos, quadres, fotografies, etc.). La il·lustració uniformològica normalment és en colors; en cas contrari, els colors s'indiquen mitjançant algun sistema convencional: ratllats, gamma de grisos, etc. Pren quatre formats principals:
Línia 20:
[[File:5.Württ InfRgt 1870.jpg|thumb|left|'''Uniformologia''': il·lustració uniformològica de tipus b), obra de Richard Knötel (1893)]]
Entre els uniformòlegs clàssics podríem destacar [[Richard Knötel]] (1857-1914), amb les 1072 làmines de la magna ''Uniformenkunde'' (1890-1921, 18 volums). [[Preben Kannik]] (1914-1967), conservador del Museu Militar de Copenhaguen, produí una obra de referència absoluta, ''Alverdens uniformer i farver'' (1967), manual d'història universal dels uniformes militars en un petit volum profusament il·lustrat a tot color, que constitueix una panoràmica introductòria poc menys que insubstituïble, àmpliament traduïda i d'influència duradora. Un altre manual estimable és ''L'encyclopédie des uniformes et des armes de tous les temps'' (1965-1982, 16 volums), de [[Liliane Funcken]] (n. 1927) i [[Fred Funcken]] (n. 1921). Una història bàsicament textual és la brillant ''Military fashion'' (1972), de [[John Mollo]] (n. 1931), que analitza l'evolució uniformològica de les principals potències en llur joc d'influències mútues, amb què reconstrueix el marc general que fa comprensible els casos concrets. Per a l'accés alfabètic a la informació, així com per a l'aplec de la terminologia especialitzada, el clàssic és ''A dictionary of military uniform'' (1977), de [[W. Y. Carman]] (1909-2003).
Al si de la cultura catalana, la uniformologia és a penes embrionària, per motius ben coneguts (inexistència de forces armades pròpies per manca d'Estat, antimilitarisme històric de les classes populars, etc.), i en contrast amb altres branques de la indumentària (civil, popular, eclesiàstica), que hi tenen una tradició important. La indumentària militar històrica dels Països Catalans ha estat coberta marginalment --i de forma incompleta-- per estudis centrats en altres àmbits geogràfics i en determinats conflictes internacionals. Com a norma, la producció uniformològica feta als Països Catalans s'ha expressat en llengües altres que el català i amb referents culturals aliens, fins a l'extrem que la terminologia catalana d'aquesta disciplina és vacil·lant encara en alguns punts (i més en la recepció social, interceptada). Fins al 2007 no va aparèixer el primer llibre uniformològic produït en català, ''Els exèrcits de Catalunya, 1713-1714'', de [[Francesc Xavier Hernández]] (n. 1954); és també el primer llibre especialitzat en uniformes catalans. La primera aproximació --ni que sigui telegràfica-- a una [[història dels uniformes militars]], de cobertura universal, produïda en llengua catalana és, probablement, l'article d'aquest títol disponible a la present Viquipèdia.
| |||